Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

jueves, 19 de febrero de 2015

ES PAS DE SA MOLA /BANYALBUFAR . Dsbt 14 feb

S’havia xerrat d’anar fins es Teix a veure si encara pescàvem una mica de neu, però en Pere ens va dir que era una bogeria ja que estava ple d’arbres caiguts i que durant una temporada tindrem problemes a les zones  des Teix, Puig Major i Massanella ja que estaran intransitables de tantes branques. Per altre banda , aquest cap de setmana tocava sortir des de Ciutat i en JOAN ens havia enunciat la seva presencia, així que no podíem anar molt enfora per així poder tornar prest. Com que no l’hi havíem ensenyat els nous camins de per Banyalbufar i la zona de Planicia en cas de dubte, sempre es un tir segur, es proposà una volta per allà.
8,00 a on sempre rol, fran,salva, jetroni, andreu, bigel, miky, pere, anton, sergi, joan, i mapes partim cap el carril bici de la carretera de Valldemossa que el deixem en arribar a Son Espases tombem per dins el recinte que ara es noticia cada dia. En arribar al camí de la Real tombem cap a can Gaza per l’estret camí de síquia que ens fa posar en fila india. Així arribem a la creu de terme d’Establiments i per carrerons  i caminois arribem al camí de Sarrià. Com sempre les aturades corresponents per obri i tancar les barreres de son Malferit i aixi arribem a Son Trias a on se’ns incorporen en yerar i en micot. Ara ja tots plegats iniciem la baixada sempre divertida cap al safareig de Bellavista i allà comença l’examen continu a que es veu sotmès en yerar per el seu  incondicional admirador Sergi. Com cada any el camí necessita una bona tallada d’argelagues, ja que quant anem mes lleugers de roba allò serà bastant sagnant. Continuem itinerari travessant la carretera per arribar al zig zag, a on els mes bons ho han passat sense fer peu i en yerar ... 
Travessem de nou carretera i començam la dura pujada de l’empedrat, cada un al seu ritme fins que coronem el punt mes alt i comença la petita baixada a on amb el traquele surten bombes volant.
Arribats al portell a on comença el camí bord el passem i aquest narrador sofreix un lapsus i en lloc de tombar a l’esquerra, els faig tirar per avall a la dreta. Aviat ens adonem de l’error i tornem a desfer el rodat. Com que aquest tram del camí bord fa uns mesos va ser redescobert per en  yerar deixem que ens faci de guia. Aviat es genera el caos: es per aquest, no es per aquest altre, no, aquest davallà massa. A la fi retornem al camí mes net i aquest narrador el reconeix immediatament, malauradament en yerar i n’Andreu estan per una altre banda cercant i la resta queda pel mig despenjada.  En aquest moment, en Pere que havia estat seguint la guarda descarrilada  pujant i baixant, es desperta i diu que si el que es vol es anar a la vella cantera ell sap el camí... sense comentaris.
A la fi ens agrupem de nou i continuem la marxa fins arribar al començament de la pujada de la mola, tot i que es tard i ja hi ha gana, si ja retallem aquest boci la volta perdrà tot el seu sentit, així que iniciem la pujada. Els que contemplem el paisatge  returem un moment just passat un portell per admirar les magnifiques vistes, els altres  continuen fins que al final tots ens repleguem al inici del pas de sa mola de Planícia.
Aquí hem de reconèixer que ningú ho havia baixat mai en bici i si ho havíem transitat a peu,   feia tants d’anys que no el recordàvem. Com a camí per fer a peu es magnific, ara per anar amb bici es una mica complicat nomes apte per Torners i Rols, i aquest darrer fins i tot ha tingut algun denou. Arribem al cami de darrera les cases de Planicia i allà si que retallem ja que en Sergi posa cara de pocs amics de tanta gana que te. Tornem agafar el camí bord però per el seu extrem oposat fins que arribem al primer desviament cap a s’Arbossar que l’agafem tot i les reticències d’en Bigel que diu que es millor anar per el segon. No crec que hi hagi gaire diferencia, però el que està clar es que si haguessim anat pel segon, el track es solapava i això es un error que la secta no pot cometre. Arribem a les cases de son Sanutges i just desprès del bypass ens trobem un marger arreglant la pared del costat de muntanya, com que ell estava amb la seva, nosaltres ens fiquem per dins la primera mata del costat de la vall i així iniciem la baixada cap a Banyalbufar, sorprenent també a en Joan que desprès de tants d’anys de rodar per allà haguem tardat tant de temps amb descobrir aquest camí.
Arribats  de nou al camí des correu decidim entrar al poble per un altre tirany, aquesta vegada en lloc de tombar per el camí dels regants girem a la dreta amb un avis  ¡¡ alerta  que genega ¡¡
Al davant parteix en miky i efectivament veu que el trespol te una mica de verdet però no li dona massa importància i continua fins que perd el control de la bici i s’estampa contra la primera marjada. Evidentment el que va darrera no te temps de maniobrar i també patina, així a poc a poc es va creant una muntanya de bikers per terra que quan aconsegueixen aixecar-se tornen a rodolar per terra. Tancàvem la processo  en Sergi, en Gerard i aquest narrador, els dos primers estaven aferrats a la marjada incapaços de mourer-se mentre es descoionaven del panorama dantesc, fins que va arribar aquest narrador i per culpa  de les rialles també va perdre el control i generant  l’efecte domino, arramblà amb els altres dos.
A la fi arribarem al poble i tot i que no havíem pogut contactar amb  el nostre punt oficial d’abastiment, ens hi aturarem ja que teníem ganes de fer una teulada amb en joan perquè ens poses una mica al dia del quins eren els seus plans de futur. Tot i no haver comanat, ho varen resoldre mes o manco be en aquest poble que no se perquè mai ha tingut tradició de punt d’aturada de ciclistes. Reiniciem la marxa i sortim del poble per la drecera del camp de futbol que et fa pujar en un moment les pulsacions i d’allà anem a cercar de nou un petit tram del camí des correu, ( evidentment per el que no havíem passat ). Arribats a s’arbossar tombem per la pista principal per anar fins la carretera que la travessem per anar a cercar l’enllaç cap a mirant de Mar.
Ja sense massa mes incidències baixem pescadors travessem Esporles a on ens deixen els del raiguer i pugem cap es coll d’en portell per el que abans era la trialera i ara es pista. En arribar en es muntant com que es bona hora girem cap a son Espanyol i així arribem de bon rotllo a Ciutat per la Real. Aturada en es Ferreret  per beure unes bones canyes i comentar les jugades del dia. Com que feia una mica de soleiet traïdor aquest narrador, que no estrenava chubaca hi tech com en Miky no es va abrigar i per això la crònica ha trigat tant en sortir.
65 km i 1600 mt de desnivell.



1 comentario:

tonimalsofrit dijo...

Joder! enveja, enveja i enveja. Bona crònica Mapes, tot i la febra.