Tot i
que aquest estiu està resultant una mica caòtic , almenys en l’ordre de les cròniques,
nosaltres seguim fidels a les tradicions i com cada 8 de juliol des de fa ja 8
anys recordem al company que ens va
deixar.
Passen
els anys i anem incorporant nous sectaris que tot i que no el conegueren de
tant de sentir parlar d’ell ja tenen una idea de quan gran era aquest amic. Que
gran eren les seves rialles, els seu invents, les seves traduccions de guies de mtb en aquells temps que ens enavem
a llocs remots nomes amb l’ajuda d’alguns mapes i les seves indicacions.
19.00
a Joanbike: Rol,andreu, torner, bigel, miky,fran, mapes i evidentment el
mecanic del taller de referència. Partim una mica tard i enfilem cap a sa Vileta, pels caminois que hi ha per la nova ronda arran del golf. Travessem la
carretera de Son Vida i un cop passats Pinar Park comencem la gran pujada del camí
vell de Puigpunyent. Com ja es habitual sempre que fem una sortida per na Burguesa, apareixen les avaries. Primer en miky que amb la seva potencia rebenta
la cadena i desprès en joan que xapa coberta. La primera averia te remei tot i
que queda demostrat que en miky i aquest servidor no som grans mecànics ja que
no érem capaços de que tancar l’eslavó de reposició, la segona dissortadament
fa que en joan tingui que abandonar. Ens repleguem al coll de Son Marril i
enfilem les dures rampes que ara que estan encimentades ja no son aquell gran repte. Continuem carenejant i desprès fem la baixada de la torre a on sempre
recordem les tropelies d’en miky quan era jove i va dur un amic amb un tot
terreny nou i el va fer baixar per allà destrossant evidentment el cotxe. Arribem al mirador d’en buba.
5
minuts de silenci recordant-lo i per tant rient d’alguna de les seves cabories
i partim que ja es una mica tard. En arribar al coll de sa creu, no ens entenem
i tots tiren cap el diposit d’aigua, mentre que aquest narrador tira cap el
tirany dels caçadors. A la fi ens agrupem de nou i desprès del coll des Pastors
tombem ja cap el mirador de na Burguesa. Davallada per asfalt i entrem a Gènova
a on ens aturem a sopar al celler de can
Pep, ara teòricament renovat i que ha
perdut tot el seu encant.
Tot i això, el menja es abundant i les sandys
corren a reu. Allà se’ns ajunten en
joan, en yerar, n’anton i en pere que tot i que no han pogut fer la volta si han pogut assistir al sopar. Mes rialles i
bon rotllo i alguna critica pel que ha
enviat una foto de la seva bici pel raiguer, però que li hem de fer...
Buba sempre
entre nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario