DISSABTE 4 JULIOL. VOLTA DES GENERAL

Pocs eren pocs, però ben avinguts. Aquest dissabte, entre viatges familiars, masters de kaiaks, actes politics, despedides de fadrí, i caloret caloret, només sis sectaris: Vp, Pere, Joanbike ( de nou ens honra amb la seva presència ), Biel, Fran, i Torné. A Esporles s’ens afegiran en Mico i en Raúl que com veurem, ens faran una visita de metge.

Avui la idea, a proposta d’en Pere ( llavors dirà que no li feim cas ) i contundment ratificada per en Vicenç, era anar al Port des Canonge, Volta des General i tornar pel coll d’Estallencs, i d’aquesta manera no fer massa tard ja que fa molta de calor.

Partim idò cap el ja classic “pas de Son Espases”, per seguir cap a Son Espanyol, Son Mallol, i sortir a n’es Muntant. Després, pel coll d’en Portell arribam a Esporles on ens trobam amb en Raúl i en Micot. Continuam cap a Pescadors on començarà el calvari d’en Pere: aguantar un atac directe i contundent d’en Micot contra el col·lectiu de mestres i professors. No és el primer pic que li passa, i s’ho pren estoicament, però tal és l’insistència que el farà perdre la paciència, cosa que no és fàcil, però la maceta cop a cop ho aconsegueix: que si no en foteu ni brot, que si tres mesos de vacacions, viviu de puta mare…la cançó de sempre, la creu que han de dur damunt només per tenir un calendari de feina diferent. I amb el que han passat aquest curs, que han perdut fins i tot doblers. Menys mal que ja coneixem en Miquel Serra, ell és així, directe, sense pels a la llengua, i fitxo d’idees. 

Amb aquesta música de fons arribam a Mirant de Mar, on decidim canviar el lloc per berenar ja que és molt prest per fer-ho al port des Canonge. Amb l’ajuda del ciclista, que ha sortit a fer un poc de carretera abans del nomenament, contactam amb el Trast de Banyalbufar. Baixam per la mini Branson, que és ni més ni menys que el Gr. A la carretera ens trobam els tiratira que van de pujada, i entre ells el simpàtic rider de s’indioteria que ja ens hem trobat altres vegades. Seguim la marxa fins la mar. 

Fotos de situació i reprenem la marxa Volta des General cap amunt, que entre l’agradable pendent i la bona ombra que encara fa ens plantam en un moment a l’inici del camí.

Allà en Raúl i en Micot es despedeixen. Ha estat un vist i no vist, però se n’han de tornar fins Alaró. Arribam al Trast, però hem fet prest i hem d’esperar un poc. Bon berenar, com sempre, i ambient agradable el d’aquest baret. Carregam aigua i gel i partim cap a Planícia. Quasi per error agafam el camí que du directament al Rafal, que comença des del poble amb un pendent que es deu apropar al trenta per cent. Arribam a la barrera de la finca, que està blindada, i és que a l’alemanya del “cabaios embaggassados” no li dóna la gana d’obrir el pas. Fa gràcia l’excusa que han trobat alguns per tancar camins: els lletrerets de “área d’interés faunístic” amb el voltoret de torn, i els de “finca d’agricultura ecològica”, i de pas tenc subvencions.  Hi ha que veure el que l’estimen ara a l’aucellet. Trobam un forat a la rejilla i podem passar.

Passam ben per davant la casa que està a plena reforma, però no tenim cap problema, no hi ha ningú a la vista. Continuam per la pista, i sense voler ens dividim en dos grups: en Vicenç, Pere i Joan que van pel camí d’abaix, i en Biel, Fran i jo que anam pel camí principal fins la barrera d’entrada, també blindada. Treim en Fran defora ja que té pressa, i seguim pista amunt fins que en trobam una altra barrera de fortalessa.

Passam per un forat, i ja som a les cases de Planícia. Amb els altres ens trobarem al desviament de la verge de no sé què. Ara ja, protegits per l’alcinar, arribarem fantásticament al coll d’Estallencs, tot el temps per ombra, i un cop a dalt, disfrutarem d’una agradable temperatura gràcies a l’aire que corre. Reagrupament, moment que aprofita en Joanbike per agraïr la ruta triada ja que està disfrutant de veres. Ho interpretam com una amenaça.

Baixam cap a Son Fortesa pel Gr. Com que és l’hora del dinar, no trobam ningú, ni siquiera l’amo, aquell energúmen forasterot aficionat a la coprofília. Arribam al poble i enfilam cap el darrer objectiu del dia, la merescuda cervesseta fresqueta. Despedim en Vp a Establiments, i, ja amb amb l’aire amb febre alta arribam al Ferreret on intentarem ofegarem el calor de manera alegre.
Bona hora, bona ruta, bona companyia, i uns cinquanta quilómetres i altes tants de desnivell.

Album fotos