Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 17 de julio de 2015

DISSABTE 11 JULIOL. S'ESTACA

DISSABTE 11 JULIOL. S’ESTACA
Un dissabte més tornam a ser pocs. Es veu que alguns, com a l’escola, quan el mestre no ve, aprofiten i fan fullet. Ells s’ho perden, perquè no sé què passa, però quan som pocs l’ambient del grup canvia, es va com d’un altre rotllo; més tranquils, bé, menys en Miki que com sempre ha d’anar el primer maldament hagi de ficar la roda on sigui. 




Partim idò els set magnífics, Pere, Miki, Biel, Antón, Fran, Rol i Torner cap a …on?...Son Espases, com no! faltaria més! Quin gran descobriment! Als menys no passam pel mortuori com a Caubet. Seguim doncs cap a Son Espanyol, de bon rollet, però sempre amb en Miki davant, ell mateix ha arribat a admetre que no hi pot fer res, que no es podrà rehabilitar. Camí d’en Mallol i a n’es Muntant agafam cap a Sarrià i després Son Malferit, que a n’aquesta hora farem encara fresquets. 

Sortim de la finca davant la avorrida mirada dels xots i baixam cap Esporles pel camí vell de s’Ermita, que en el segon tram ja es ben bé una pista, però amb qualque trampa. Desfilada per dins el poble, camí de Pescadors i al coll d’en Claret, anam a agafar l’enllaç Kapax per la barrera que dóna a la carretera, evitant així la part pestosa des de Mirant de Mar i que s’ha de fer quasi tot a peu. Des d’aquí en canvi és tot ciclable tot i el pendent que té, l´únic inconvenient són les argelades que envaeixen el camí. En tallam qualqunes, fet que ens recorda que estam descuidant el manteniment dels camins que empram sovint, com és el cas del Burotell i altres. A veure si parlam amb en Pere i en Gerard per aquest tema. Nova Valldemossa, avui saludam en Toni de passada, i Piotes, aquest cop de davallada, molt divertit i rater. Aquí, com sempre, en Rol es passa de llarg (la seva especialitat) un gir a la dreta, cosa que aprofita en Miki per recuperar el seu lloc natural. És com el mascaró de proa dels vaixells, sempre davant.



 Amb molt bona temperatura arribam a Can Molines on berenarem com senyors a la plaça de la Cartoixa i per menys de sis pavos. Prenim cafè, mentre n’Antón ens posa al dia sobre el culebró Esparring. 



Agafam els tapins i carretera cap a Deià a can Costa ens enfilam fins l’ermita, on ens reagrupam i feim la davallada cap a l’hotel Alcinar, com sempre sense tenir clar on hem de voltar, endevinant-ho a la tercera. Baixam les escales prohibides davant la mirada estupefacta d’unes turistes que són a la piscina.



 Foto obligada al mirador del pi enmig, i començam la davallada pel vertiginós camí, mai millor dit, que tot i estar en bon estat, un no s’atreveix a anar molt ràpid ja que l’error es pot pagar car; en certa ocasió en Buba va quedar aferrat a una branca per no caure. A baix de tot ens reafegim i descartam fer un banyito perquè suposa més temps i feina, i peresa parlant clar. Enfilam idò camí de S’estaca cap al port de Valldemossa, i a l’hora de botar la barrera de sortida en Miki ens demostra que per anar davant és imprescindible fer-ho amb la bicicleta, maldament s’hagi de complicar la vida per botar amb la bici a la mà. 



Pujada pestosa i calurosa a ritme de cadasqú. A dalt ens deixarà en Fran, que té família, i poc després, a Sangril·la, n’Antón que acusa problemes al bessó. Continuam els cinq que quedam pel fantàstic enllaç de Son Ferrandell, això si, no és gratis, i és que hi ha un parell de rampetes de tela marinera. Coronam coll de Sant Jordi i tiram cap a sa Baduia. De camí, en Rol té problemes amb la coberta, i, després d’anar inflant, el convencem perquè canvii la recámara del detrás. Mentre ell fa la feina, nosaltres descansam i parlam plàcidament a l’ombra. Poc abans hem descartat sortir per la font desl Òbits per la complicació que du, i prenem el camí classic cap al coll dels burros sueltos i després agafar camí vell i sortir per Son Brondo. 



A s’Estret enfilarem la tornada tot per carretera ja que pareix que no hi ha ganes de fer-ho per Ses Rotgetes i parc Bit. Per Son Espanyol i es Secar arribarem amb els radiadors ben calents al Ferreret, on prendrem (vaig perdre el compte) no sé quantes dossis d’anticongelant. Un cop recuperada l’alegria, cadasqú cap a ca seva, amb més de cinquanta quilómetres i més de mil metres de desnivell de feina entre cama i cama, i lo dit al principi, sensació de bon rotllet.



2 comentarios:

mapes dijo...

Molt bona cronica, aquesta ja es perfecte, amb pase de fotos finals, toni ets un crack. Quina enveja i jo suant com un condemnat per la ciutat eterna.

Anónimo dijo...

Bones!
Podria trobar el track d'aquesta sortida a qualque puesto?
M'agradaria saber ón enganxau el tram Kapax i per ón davallau després de l'ermita de Valldemossa...
Gràcies!