Al·legacions a la prohibició d'anar amb bici per Planícia

Com sempre i “inextremis”, és a dir,  el dia en que acabava el termini d’exposició pública, la secta va presentar al·legacions a l’ordenança municipal que ens vol prohibir el pas amb bicicleta per 2 camins de la zona de Planícia.  

La veritat sia dita, possiblement tenen molt poc recorregut, ja que creiem que hi ha poc a fer contra l’auto de la jutja,  que és la que s’ha encaparrotat en prohibir el pas amb bicis. Tot i això, com diu el nostre portaveu oficial, sempre es bo demostrar la nostra disconformitat i fer saber que existim.

Gràcies als que ho han fet possible i amb especial al nostre portaveu, PERE,  que és el que sempre dóna la cara en aquestes mogudes.

Visca l' MTB ¡¡¡¡¡

PS: Aquest dissabte, hi ha una concentració per reclamar el pas amb bici per Planícia.

facebook.com/Som-ciclistes-no-delinquents

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

D.

major d’edat i amb DNI núm.

amb adreça al carrer

obrant en representació de nombrosos grups de ciclistes i davant voste compareixen i

 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

EXPOSA:

Que al BOIB nº 52 de 26 d’Abril de 2016 el ple de l’Ajuntament de Banyalbufar en sessió extraordinària celebrada el dia 22 d’abril de 2016, va acordar l’aprovació provisional de l’Ordenança dels camins del Rafal/Sa Costa (fixa 10 del catàleg de camins) i El Camí Antic de Planícia (Fixa 18 del catàleg de camins), en aquells trams en que no es superposa al camí Nou de Planícia.

Que Analitzada la documentació es poden fer les següents consideracions

I.- Introducció.                                                                                                                     

Desprès de bastants d’anys de lluita pel reconeixement del lliure trànsit pels camins que travessen la finca del Rafal de Planícia  considerem  convenient mostrar la nostra  satisfacció pel fet de veure que sembla que definitivament part d’aquest conflicte s’ha resolt, ja que de nou  es  permetrà passar  per aquests camins pels que sempre s’hi havia pogut anar. La reobertura dels camins hauria de  permetre  una nova possibilitat d’oci per a TOTS els  residents  amants de la Natura i l’esport, que ara podran  recórrer  de manera  quasi continua tota la serra de Tramuntana, contemplant el seu entorn natural, cultural i paisatgístic.

No obstant,  lamentem enormement la prohibició que s’ha fet al transit amb bicicleta per aquests camins  de manera totalment injustificada i arbitraria.   

Segons la breu memòria d’exposició de motius, l’ordenança es redacta en compliment de la sentencia  del 4 de maig de 2015 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 5 de Palma de Mallorca en el procediment Judici Ordinari 502/2011 i  en concret amb el fonament  jurídic 23 en el que s’exhorta a l’Ajuntament a regular els usos dels esmentats camins amb el condicionant dictaminat per Autos d’execució provisional  de data del 10 de  setembre  i de resolució de l’oposició a l’execució provisional de data del 14 d’octubre de 2015 en el que  es va establir l’ús  peatonal i a cavall pels esmentats camins, prohibint l’ús de vehicles a motors i bicicletes.

Consultada la sentencia de referència queda clar que els citats camins son de titularitat publica i que per tant es l’Ajuntament el qui te la plena potestat per regular els usos, tal com reconeix la mateixa ordenança als articles 2 i 3.

Al fonament jurídic 23 es fa una reflexió sobre els valors patrimonials i ambientals d’aquests camins que  transcorren per un indret singular i fràgil com es la Serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat exhortant al Ajuntament a prendre mesures per la seva preservació , Tot i això en cap moment la sentencia  entra  a detallar els  possibles usos  que aquests camins  en concret poden tenir. Malauradament els Autos d’execució i de resolució de l’oposició a l’execució provisional no han pogut ser consultats, però sorprèn que en aquests es decideixi la prohibició unilateral de la circulació amb bicicleta.

II.- Consideracions Tècniques

L’ordenança de camins afecta a dos camins, en concret:  el del Rafal/Sa Costa (fixa 10 del catàleg de camins) i el Camí Antic de Planícia (Fixa 18 del catàleg de camins), aquest, en aquells trams en que no es superposin al camí Nou de Planícia.

Aquests camins segons es desprèn de la fitxa de catàleg estan formats per diversos trams en els que va variant la seva tipologia que en alguns trams correspon a la de camí de carro i en altres la de ferradura, variant també en ells el tipus de ferm: empedrats, formigó o  terra.

Si els analitzem des de un punt de vista físic, el camí antic de Planícia es un camí que  va descendent de llevant a ponent de manera bastant natural resseguint el coster de la muntanya i llevat del tram 2 en el que es salva un cert desnivell amb un quants revolts el seu traçat es bastant senzill i tal com s’ha dit anteriorment  en bastants trams assoleix la tipologia de camí de carro a on es podria considerar el seu pendent quasi nul. Si considerem el camí de sa costa, en els seus trams 1 i 2 si be te un pendent considerable, aquests trams son emprats per cotxes i certament nomes en el seu tram 3, el desnivell es salva amb graons, la resta del camí al igual que l’anterior te poca pendent i en alguns trams es considerat també com a camí de carro.

Així les coses  ambdós camins es podrien considerar camins perfectament ciclables, en els que com es habitual, el ciclista en arribar als punts conflictius es baixa de la bicicleta i actua com a qualsevol excursionista a peu.

Prova de que molts d’aquests camins es podrien considerar perfectament aptes per les bicicletes es que alguns trams d’ells formaven part del Pla Especial de la Ruta de Pedra en Sec (PERPS) en la versió anterior que passava per Planicia. En els plànols d’usos permesos corresponents a l’etapa III, Estellencs Esporles, es pot observar com majoritàriament en aquests camins es pot circular  amb bicicleta llevat d’un boci del tram 7 de la ruta, que correspon amb l’escalonada abans d’arribar al Rafal i a un altre boci que correspondria amb el tram 6 de l’etapa i corresponent al boci del camí antic de Planícia abans d’arribar a les cases de Planícia.

Hi ha que dir que aquesta proposta de la Ruta de Pedra en Sec (PERPS) no es va arribar a aprovar al Ple del Consell al canviar l’equip de Govern, però cal ressaltar que el document havia comtat amb informe  favorable de la Comissió d’Urbanisme i Patrimoni i del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en sessió de 22 de desembre de 2010. Es a dir, que  els dos òrgans mes altament qualificats en matèria de Patrimoni i Medi ambient de la Comunitat donaren el vistiplau a la circulació amb bicicleta per gran part d’aquests camins.

Per acabar cal recordar que el PERPS fou tramitat pel departament de Territori del Consell al mateix temps que el mateix departament,  demanava la declaració de la Serra com a Patrimoni de la Humanitat i que per tant, s’era plenament conscient dels valors d’aquests camins i de la nul·la afectació que hi podia incidir sobre ells el transit de bicicletes. (S’adjunta copia dels plànols citats del PERPS)

Així l’únic que explicaria aquesta prohibició genèrica seria que aquestes han estat conseqüència de les pressions dels propietaris  en un intent de reduir el nombre d’usuaris.

III.-Consideracions jurídiques

Queda fora de qualsevol dubte que el projecte d’ordenança té un efecte limitador quant a l’ús públic dels camins de titularitat municipal. Així ho manifesta expressament la pròpia ordenança quan afirma que, per tal de protegir els esmentats camins, “únicament és permés un  ús  peatonal o per cavalleries”. Tanmateix, el fet de que es tracti de camins de domini i ús públic no suposa, d’entrada, la impossibilitat d’establir limitacions respecte al referit ús. O dit d’una altra manera, l’”ús públic” no es pot entendre, senzillament, com a sinònim d’ús lliure no sotmès a cap mena d’activitat de policia o ordenació per part de l’Administració competent.

En qualsevol cas, això no obstant, el caràcter limitador que –segons ja s’ha dit– té la projectada ordenança, obliga a que aquesta hagi de ser necessàriament una decisió motivada. Així ho imposa de manera taxativa l’article 54 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (Llei 30/1992, de 26 de novembre), en afirmar que obligatòriament hauran de motivar-se “els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims”. Així doncs, la Llei 30/1992 exigeix que una decisió del tipus de la projectada necessàriament incorpori una explicació de les raons que fonamenten i justifiquen el seu contingut, tota vegada que, en definitiva, la resolució el que fa es limitar els dret i interès d’aquelles persones que, mitjançant un tipus de vehicle específic, la bicicleta, volen fer ús d’un camí de domi i ús públic.

Dit això, tanmateix, s’observa de seguida que la proposta d’ordenaça no conté cap mínima justificació de la decisió adoptada. Per tota explicació, simplement es diu que l’establiment de la prohibició de circulació amb bicicletes (a més de amb altres vehicles) obeeix a la voluntat de protegir els camins. Res més, això és tot. Ara bé, això evidentment és insuficient, d’acord amb el que ha dit la doctrina i la jurisprudència, que reiteradament s’han encarregat de recordar que el deure de motivació no es pot entendre acomplit amb simples clàusules d’estil o invocacions genèriques, sinó que exigeix una explicació detallada de les decisions adoptades. Es a dir, una explicació que permeti que les esmentades decisions puguin ser sotmeses a un test de racionalitat. Això implica, aleshores, haver de justificar de quina manera la decisió adoptada serveix efectivament a la finalitat –en aquest cas la de protegir el camí– pretesa. Tanmateix, aquesta explicació, com ja hem dit abans, manca per complet en l’ordenança projectada, que no aporta més arguments que la invocació abstracta de la finalitat perseguida, però que obvia totalment les raons que justifiquen l’adequació de la decisió a aquella finalitat.

L’article 53.2 de la Llei 30/1992 és taxatiu al respecte, quan afirma que el contingut dels actes administratius s’ajustarà a allò que disposa l’ordenament jurídic i serà determinat i “adequat a les finalitat d’aquells”. O més en concret, per a l’àmbit de l’administració local, l’article 6.1 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, on s’estableix que el contingut dels actes d’intervenció serà congruent amb els motius i finalitats que els justifiquen”. Quines són, doncs, les raons que permeten afirmar que la decisió pretesa per l’ordenança –quan decideix prohibir la circulació amb bicicletes– és adequada per servir a la finalitat de protecció dels camins?. Com ja s’ha dit en diverses ocasions, aquestes raons són senzillament inexistents, no estan contingudes en la decisió adoptada. I per això, en definitiva, no cal altre conclusió que afirmar que es tracta d’una resolució mancada de motivació. I, en conseqüència, d’una resolució il·legal, d’acord amb allò que disposa l’article 63 de la Llei 30/1992.

A més amés, la decisió projectada és incapaç de superar qualsevol elemental test de racionalitat. Com és pot explicar que la prohibició de circulació amb bicicletes perjudica la protecció dels camins quan, a la vegada, es permet el trànsit amb vehicles motoritzats (queden autoritzats a poder fer ús del camí amb vehicles a motor, per accedir a les seves finques o per tasques agrícoles i forestals, sempre i quan la tipologia del tram del camí  sigui la de carro segons la fitxa del catàleg i permeti l’ús de vehicles.)?. O més encara, com es pot explicar l’establiment de la prohibició absoluta de circular amb bicicletes quan resulta que una bona part del traçat dels esmentats camins disposa d’un tipus de ferm que no és susceptible de ser alterat pel trànsit de bicicletes?.

En resum, la situació sembla prou clara: la ordenança projectada estableix una prohibició taxativa sense explicar mes enllà dels motius que la fonamenten i dels Autos d’execució i de resolució de l’oposició a l’execució provisional i, pitjor encara, sense poder aportar arguments racionals que justifiquin la seva necessitat per a servir a la finalitat pretesa. Com a prova definitiva de la incongruència de l’ordenança basti tenir en compte una darrera dada: part dels camins al quals fa referència, tal com s’ha dit anteriorment,  estaven inclosos dintre de l’anomenada “Ruta de pedra en sec”.i  resulta que l’esmentat pla no impedia  l’ús amb bicicleta a part dels trams d’aquests camins. És a dir, que l’esmentat pla, després de tota la tasca d’anàlisi que incorpora la seva memòria i d’haver estat sotmès als preceptius tràmits d’avaluació de les seves afectacions ambientals i patrimonials proposava  en relació a l’ús de part d’aquests  camins en qüestió una solució diametralment oposada a la que, sense cap mena de raonament suficientment justificat, pretén adoptar l’ordenança .

IV.-Altres Consideracions

Ja fa anys que les bicicletes passen pels camins de la nostra illa i es pot comprovar de manera empírica, com per exemple els camins i tiranys de la comuna de Bunyola es fan més mal bé amb una sola  tempesta que amb anys d’ús.

Posats a comparar, si mirem dos camins amb pendent, tipologia y substrat igual , emprats només per senderistes a peu o amb bicicletes amb altres que són utilitzats pels cavalls al estar a prop de qualque centre eqüestre, es pot constatar com aquests sofreixen un major deteriorament, amb   mes pols i bassals que no els altres.

Aquesta evidència també es pot referendar en molts estudis que asseguren que erosiona més un cavall que una bicicleta, així s’evidencia que la determinació de nomes  permetre el pas de  senderistes a peu  i a  cavall  per causa de la fragilitat  dels camins es totalment arbitraria.

Sobra citar que en un camí estret, molesta molt menys i genera menys inseguretat el creuament entre un senderista a peu amb un amb bicicleta, que amb un a cavall.

Es evident que antigament nomes transitaven pels camins de ferradura gent a peu o amb bístia, al igual que pels camins de carro nomes transitaven carros. Avui en dia existeixen altres vehicles i ningú considera que aquests vehicles a priori hagin d’estar  prohibits per aquests vehicles  pel simple fet de no existir en el moment en que es construiren aquests camins. Es pot entendre que en  un camí de ferradura que  fou condicionat i ampliat pels veïnats, aquests   restringeixin el pas per aquesta via  als vehicles que s’aprofiten de les  obres a les que no contribuí l’administració.  Però aquest  no es el cas de les bicicletes, ja que aquestes poden circular perfectament per camins de ferradura sense necessitats d’obres d’acondicionament i per tant si el camí que esta baix el nou camí ampliat era públic, no es pot restringir el pas a les bicicletes, ja que aquestes podrien seguir passant per allà sense necessitat de les obres d’acondicionament.   

La determinació dels usos respecte a la fragilitat ve  més d’una idea preconcebuda de que les bicicletes són elements estranys i agressius dins la muntanya que de la pròpia realitat. Aquesta percepció es  produí  quan aparegueren les primeres bicicletes tot terreny i senderistes de tota la vida , davant aquesta novetat, generaren un moviment de rebuig cap els nous usuaris de manera injustificada. Actualment la societat en general ja ha  superat aquest debat , ja que el pas del temps ha demostrat que ni l’impacte físic ni les molèsties entre els distints usuaris són tals.

Un mol bon exemple de coexistència pacifica el tenim a l’illa veïna de Menorca, en el camí de cavalls, a on es permet el lliure transit de senderistes a peu amb bici o cavall.

Per tot això,

SOLICITA:

Que es tingui per efectuada la present Al·legació amb tot l’exposat i   ho tingui en consideració i que per tant es reconsideri  la prohibició total  del transit amb bicicleta i si mes no, en els trams avaluats pel Pla de la Ruta de Pedra en Sec,  es consideri com a mínim, el que es  va definir en aquell document. Si tot això no fos possible per causa dels  Autos d’execució provisional    i de resolució de l’oposició a l’execució, instem al Ajuntament perquè  es prenguin les mesures jurídiques i administratives oportunes per a reconduir aquesta situació del tot injusta.

En qualsevol cas, també  es sol·licita que ens faci arribar una resposta raonada a aquesta Al·legació.

Palma, 26 de maig de 2016

                        

SR. BATLE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR