Calçotada comunal 10 març 18

Hi havia un sector que reclamava la calçotada anual que en els darrers temps havíem celebrat pel cecilio days,  així encara que mes tard posarem data pel 10 de març i per que no passes el que sempre passa en aquests esdeveniments , en els  que ens posem a menjar quan  ja son misses dites decidirem fer una petita volta per la comuna, ja que els protagonistes del dia eren els calçots i no les bicis.  

8:00 en primera convocatòria a la cabaneta: pere, vp, andreu,jeroni, bordils i aquest narrador que convidà als  participants  que optaren per aquest punt de partida a  un cafetet i croissants per començar be el dia. Partirem cap a sant Marçal i per les zones verdes de son verí enfilarem cap el camí de muntanya a on en segona convocatòria s’ajuntaren els que vingueren rodant des de ciutat: Torner, bigel i fran. 

Ja tots plegats partirem cap a Bunyola per son Pizà i enfilarem cap a la comuna per el comellar gran aon els bons segurament pujaren sense posar peu i els mes fluixos anàvem caminant a qualque bocinet quan ja no podíem mes o derrapàvem. 

La veritat es que el comellar gran es un autèntic paredis i un dels racons increibles de la nostra roqueta però com que el tenim tan vist a vegades no el valorem amb la seva justa mesura. 

Pujant un pensava en quins valors donarà la Bunyola extrem quan li apliquin l’any que ve la   “Circular del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, de 14 de febrer de 2018, sobre la tramitació i l’avaluació de l’afecció de les proves esportives als espais de rellevància ambiental  “  una nova normativa bastant complicada i que pel que aquest narrador sap, poc o gens consensuada amb les federacions que l’han coneguda un cop publicada al boib. La veritat es que a nosaltres ens afecta poc ja que la majoria no som de competicions, però com diu en Pere, això defineix una manera d’avaluar els usos dels camins  que penalitza molt els tiranys que tant ens agraden. 

Desprès de dues replegades una a la partió de la comuna i l’altre a cal garriguer acabem l’ascens al penyal d’honor . La davallada la fem per les pistes i desprès d’admirar lo be que està el tirany de la cova de l’aigua ( el que nosaltres anomenem  amb argot sectari “túnel de lavado” ) per la coma d’en Bustante, que també està amb el ferm perfecte com feia molt de temps que no estava. I mira que hi passen bicis i un no veu cap símptoma de la famosa erosió que ens adjudiquen de manera indiscriminada.

 Tot i això seria fals no reconèixer que hi ha llocs  en que si que es veu , com pot ser la baixada del camí vell de Lluc a Pollença o eltirany de Bunyoli,  i es que hi ha alguns camins que s’han convertit amb autèntics recorreguts de descenders que arriben a peraltar els revolts i no son conscients que amb això estan matant el mountain bike , ja que els agents mediambientals estan fent un bon inventari que segur que tindrà conseqüències. INSISTIM, SI VOLEM SEGUIR RODANT PER MALLORCA, EL MILLOR QUE PODEM FER ES NO DEIXAR CAP RASTRE DEL NOSTRE PAS.

Tornant a lo nostre un cop arribats a la carretera reincorporem en Jeroni que havia decidit baixar per pista, ja que les seves ferides encara no estan prou curades  i no hi ha que jugar amb aquestes coses. Com que nomes hem menjat alguna barreta hi ha una mica de rusca i tot son ganes d’arribar , però evidentment això no pot ser tan fàcil. Iniciem el retorn per carretera cap a santa Maria i aviat ens desviem per anar cap a sa bomba i d’allà cap a la carretera d’inca a on ens trobarem en Joan que tot i no haver pogut venir a la volta, durant les dues horetes que li deixen els nins, havia sortit amb la de carretera.

 Despres de girar cap a Marratxinet  tombem cap es jardi d’en ferrer a on  tot i que aquest camí ens duria directament a Portol, baixem cap a la carretera general i d’allà ens enfilem pel camí i el tiranyet que ens du cap a Portol Novo. Quan ja tots es pensàvem que ja estava fet, enredem una mica mes sa troca i en lloc de creuar el Poble com farà en Jeroni nosaltres el bordegem per la banda sud i així entrem a dins son Caulelles per darrera pel tiranyet que creuant el comellar fondo arriba fins darrera les escoles.

 

Ara ja si arribem a la caseta a on en Jeroni i en Largo ja estan calentant el magnífic arròs brut que seguint el suggeriment de n’andreu  i com diuen ara els snobs de la cuina feim un “maridatge” de dues cuines tradicionals.

Molt bon dinar i bon calçots, i com no agraïments a tots els que ho han fet possible.

Que tinguem calçots per molts d’anys.  

 

50 km i 780 mt

RECORREGUT