Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha
de ser.
Lluis Llach
Potser estigui arribant l’adéu,
mai havíem estat amb estat de formes tan dispars i mai
hi havia hagut dos viatges d’estiu.
Ja fa 11 anys d’aquell trist estiu
en que en buba havia decidit no venir al principal
viatge de l’any per primera vegada des de que venia amb nosaltres. Desprès
passà el que va passar. Al final férem el viatge però amb un regust amarg, una
mica potser com farem el d’enguany.
Però no tot està perdut, el
record del que varem ser i dels que varen estar entre nosaltres encara ens
uneix.
Així un any mes ens reunirem
un munt: Biel, Joan,Torner, Pere, Rol, Geri, Frenando( amb el dron), Andreu, Bordils,Anchon,
Predro,Sergi, Jeroni i Miky per recordar
el nostre company buba, passant pel seu balcó a on ara també l’acompanya sa
mare.
La volta recuperà una mica
l’antic esperit de les nostres sortides en que a cada volta hi havia d’haver
qualque novetat: un camí nou, un enllaç distint, una combinació que mai
havíem fet , un canvi de sentit, etc.
En aquest cas, com a novetat havíem pensat en
baixar es comellar de ses someres en lloc de pujar-lo com sempre ho hem fet. Per
acabar de vestir la volta férem un recorregut per la carena de na burguesa per
la que tantes vegades rodarem amb
n’Angel, baixarem per costa d’en blanes i sa guixeria, pujarem el torrent de santa Ponça
i el camí d’es Ratxo i tornarem a Ciutat davallant per es comellar de ses
someres i vell de ciutat .
Per completar el dia, tot i que
havíem fet un berenar que es va allargar mes del que es normal i en el que entre
comanes s’haguessin pogut reparar totes les rodes punxades del grup, acabarem
fent un dinar en el Secar a on hi assistirem quasi tots menys els que tenien compromisos
o el que tenia que reparar una roda.
Per molts d’anys buba.
69 km i 1400 mt de desnivell
1 comentario:
La realitat d'una situació expresada de forma poètica. Sense transparència no es va enlloc, tot i que dir les coses clares i de front no sempre sigui ben acceptat. De final res Miquel, crec que no sabem viure els uns sense els altres. I n'Angel, Buba, superBuba, no se n'ha anat d'entre nosaltres, el seu geni i figura segueix tant present com si fos aquí.
Publicar un comentario