Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 15 de julio de 2018

BubasDay 18. 7 jul


Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha de ser.
Lluis Llach

Potser estigui arribant l’adéu, mai havíem estat amb estat de formes tan dispars  i  mai hi havia hagut dos viatges d’estiu.
Ja fa 11 anys d’aquell trist estiu  en que en  buba havia decidit no venir al principal viatge de l’any per primera vegada des de que venia amb nosaltres. Desprès passà el que va passar. Al final férem el viatge però amb un regust amarg, una mica potser com farem el d’enguany.
Però no tot està perdut, el record del que varem ser i dels que varen estar entre nosaltres encara ens uneix.

Així un any mes ens reunirem un munt: Biel, Joan,Torner, Pere, Rol, Geri, Frenando( amb el dron), Andreu, Bordils,Anchon, Predro,Sergi, Jeroni i Miky  per recordar el nostre company buba, passant pel seu balcó a on ara també l’acompanya sa mare.
La volta recuperà una mica l’antic esperit de les nostres sortides en que a cada volta hi havia d’haver qualque novetat:  un camí nou,  un enllaç distint, una combinació que mai havíem fet , un canvi de sentit, etc.
En aquest cas,  com a novetat havíem pensat en baixar es comellar de ses someres en lloc de pujar-lo com sempre ho hem fet. Per acabar de vestir la volta férem un recorregut per la carena de na burguesa per la que tantes vegades rodarem  amb n’Angel, baixarem per costa d’en blanes i  sa guixeria, pujarem el torrent de santa Ponça i el camí d’es Ratxo i tornarem a Ciutat davallant per es comellar de ses someres i vell de ciutat .
Per completar el dia, tot i que havíem fet un berenar que es va allargar mes del que es normal i en el que entre comanes s’haguessin pogut reparar totes les rodes punxades del grup, acabarem fent un dinar en el Secar a on hi assistirem quasi tots menys els que tenien compromisos o el que tenia que reparar una roda.

Per molts d’anys buba.

69 km i 1400 mt de desnivell

1 comentario:

tonimalsofrit dijo...

La realitat d'una situació expresada de forma poètica. Sense transparència no es va enlloc, tot i que dir les coses clares i de front no sempre sigui ben acceptat. De final res Miquel, crec que no sabem viure els uns sense els altres. I n'Angel, Buba, superBuba, no se n'ha anat d'entre nosaltres, el seu geni i figura segueix tant present com si fos aquí.