Hort de sa Cova. Primer Banyito. 14 Jul

Buscaré sota el cel ,el sol de l'hivern
sense saber si soc aquell que ara en té por
de seguir un camí que no és el seu
i si tot em va bé, i encara puc, tornaré
pobre, brut, però somrient.

Sopa de Cabra

En Pere havia dit que enguany encara no havíem anat a prendre cap banyito, així es va decidir esmenar aquesta mancança en el lloc mes paradisíac que tenim que es l’hort de sa cova.

Però aquest dissabte no el recordarem pel magnífic capfico, el recordarem perquè ens han  ensenyat la llum i aquesta te nom i es diu KETO.

Keto es el camí, Keto es el final,  keto es vida, Keto es un nou mon.

Visca el Greix, mort als Carbohidrats.

8:00 a la BP: Pere, Bigel, Bordils, Andreu, Frenando ( amb el Dron), Jonanada ( amb el seu cos cetònic) i aquest narrador ( amb el seu cos adipós) partirem cap a Valldemosa pels clàssics de Son Espases, Son espanyol, Rotgetes i s’Estret. 

Allà es suposava que tenia que aparèixer en Geri700, però com sempre  va voler fer mes coses de les que un pot fer i no ens agafà fins que arribarem a s’hort de sa Cova. Així anàrem fent, tira a tira, mentre l’esperàvem de tan en tan, poguent contemplar com ara el inici de la baixada de George Sand ha quedat totalment encaixonada pels murs dels xalets que la delimiten i que farien impossible que per allà passes qualsevol vehicle d’emergències que anés a apagar un foc o qualsevol altre contingència.

El banyito fou espectacular, en aquesta Mallorca plena de guiris, nosaltres poguérem gaudir de tota la platja per nosaltres i en acabar ens donarem una  dutxar davall la cascadeta de la Font. Reiniciarem la marxa per es coll d’es Pi i el xalet de can Sales, a on ens trobarem al seu propietari que ens saludà afablement, demostrant  que diferent que es aquest Fortuny del seu germà . 

Qui diria que aquest Senyor que estava arreglant una olivera i  pertanyent a una de les famílies de grans propietaris de la illa,  quan era un jove estudiant formava part dels grups clandestins que lluitaren entre d’altres per salvar a Salvador Puig Antich, el darrer condemnat a mort pel regim franquista.

Continuarem la marxa cap es Port d’es canonge, a on ens va abandonar n’Andreu i d’allà cap a sa volta d’es General a on ens toparem amb en Kapax i la seva nova muntura que segons ens indicà l’havia tirat a terra.  En arribar a Banyalbufar anàrem a la nostre punt habitual de reposta, el bar son Tomas a on per culpa de les necessitats hídriques el compte va pujar mes del desitjable.

Mentre degustàvem els nostres magnífics bocatas en Jonanda amb un platet d’olives ens obri els ulls demostrant-nos que  hem anat errats tota la vida pensant que teníem que menjar carbohidrats, l’home primitiu no tenia farina, no tenia arròs i nomes menjava carn i fruites. A partir d’ara tots a menjar greixos , visca la dieta KETO.

Reiniciarem la marxa per les terribles rampes del cami del correu que les deixarem a la meitat per enfilar cap el camí de s’Arbossar, amb igual de pendent però de terra. Així en arribar  a la pista de Planicia i per fer la combinació innovadora del dia,  girarem cap a l’esquerra i en el portell de la Finca enfilarem pel camí vell d’Esporles Estellencs, redescobert desprès del litigi famós i que ara ens esta vetat a les bicis. 

Així com a fels servadors de les normes direm que anàrem a peu fins que arribarem a la part alta del camí d’es correu, a on ja si que es pot muntar. Així el seguirem per desprès enllaçar pels camins de la granja cap a Son tries a on repostarem aigua. Arribarem a Ciutat per son Malferit i Sarrià i com a bon dissabte acabarem beguent cada un 2 gerres ben plenes de cervesa, gentilesa, com no, del senyor Bordoi.

Molt bona volta, 66 km 1400 de desnivell.

RECORREGUT