sectamtb: ALPS 2018: VOLTA AL CHAMBEYRON. (I)

4 dias de mtb, 150 km i 8.000 mt de desnivell.

Del 7 al 12 d’Agost.

Perquè pugem muntanyes ?

Si se li fa aquesta pregunta a un alpinista el més probable és que rebi un rosari d'explicacions: el paisatge, el repte personal, la vista des del cim, el repte esportiu, el risc, la relaxació que produeix l'entorn, la pujada que produeix fer cim, etc ... Però en el fons, Mallory, ho defineix de manera clara: "Perquè hi són"

Així nosaltres també ens podríem demanar: Perquè pugem als colls mes alts dels Alps amb la bici? , uns dirien perquè els paisatges que veuràs mai els veuràs a les rutes mes rodadores, altres per les baixades mes increibles, altres per un repte esportiu o per la satisfacció que tens al coronar un gran port desprès de molt d’esforç, etc

Està clar que es per tot això però també, perquè estan allà esperant que nosaltres hi anem i ens els enduguem en el nostre record.

Aquest any, com va dir el randino, ens quedà ben clar que el viatge d’estiu s’ha d’escriure amb “ A “ d’Alps.

7 Agost

Barco: Alcudia 7:30 arribada Toulon 17:00

Cotxe : Toulon 17:30 arribada Ceillac 21:00

El dia començà ben prest, sobre tot pel Randino, que va tenir que baixar del poble per anar al primer punt de trobada que era can bordoy devers les quatre de la matinada, desprès, un darrera l’altre, varem ser recollits per la furgo de l’equip A i partirem cap a Alcúdia. Allà ens sorprengué l’intensa activitat que hi havia al port a les 6 de la matinada amb camions per amunt i per avall, abandonàvem una Mallorca al límit amb ple mes d’Agost.

El viatge fou un autèntic plaer amb un vaixell molt per sobre del nivell amb que ens castiga acciona i balearia. Així arribarem a Toulon i desprès d’aconseguir sortir d’aquesta gran ciutat desconeguda enfilarem directes cap a Ceilac.

Arribarem a les 21.00 i gracies a Deu , desprès de que aviséssim de que arribàvem tard es varen compadir de nosaltres i ens guardaren el sopar.

Panxa plena férem una passejadeta pel que ens pensàvem que era el poble i veient que no hi havia res ens anàrem a dormir. L’endemà a la fi veuríem en realitat el recorregut i sabríem de que havíem de morir.

Dormir: Gite les Baladins 1/2 pensió 41 €

Tel 04 92 45 00 23 http://www.lesbaladins.comhi

8 agost

Etapa 1: Ceillac - Col de Vars pel Pic d'Escreins i Paneyron
D +: 2500 m - D-: 2100 m - 37 km;

Ens aixecarem ben prest, i desprès d’un bon berenar de Gitè, ens vestirem i traguérem les bicis de la furgo, que en un moment estaven muntades i llestes per partir. De molt bon rotllo iniciarem el recorregut cap a baix , en un moment estàvem rodant per dins els boscos alpins amb fresqueta i bon rodar.

No podíem començar de millor manera. Però la baixada no podia continuar molt de temps ja que sabíem teníem que pujar , i molt. Així en arribar a una vall transversal començarem a enfilar-nos per una pista / tirany rodable però amb un pendent molt exigent que feia que al final posessis peu. Així arribarem al primer gran graó que el superarem amb una petita caminadeta d’uns 15 minuts.

Ja estàvem de ple en els paisatges grandiosos dels Alps i curiosament podíem rodar, tot i que anàvem rodant i no es veia gens clar per on podríem sortir d’allà. Al final ho vérem, un tiranyet s’enfilava per un nou graó, però aquest bastant mes serio que l’altre a on ja no valia empènyer la bici.

Allà tinguérem la primera crisi d’en fernando que com que duia la bici mes pesada patia mentalment al igual que aquest narrador , ell pensant en que no estava físicament en condicions i aquest narrador pensant en si havia estat encertada o no l’elecció d’aquesta volta.

A la fi arribarem als peus del puig dels Escreins( 2734) a 2650 mt i poguérem veure la baixada que ens esperava. Un magnífic tirany perfectament ciclable que anava fent ziga zagues per un coster desolat però en el que no hi podia haver errors.

La davallada seguí el protocol habitual, zona descarnada de pedres, prats, bosc amb algunes torrenteres que ja complicaven una mica mes la baixada, i tirany pista al final de tot.

Així arribarem al fons de la vall d’Escreins amb les 4 cases i un magnífic guite a on menjarem una bona “ommelette” que ens va recordar aquelles entranyables truites que menjarem al primer any sectari pels Alps.

Reiniciarem la marxa i aquí aquest narrador i en frenando veient com havia anat la primera part del dia pensarem que pot ser seria mes sensat bordejar la muntanya per un magnífic camí que sortia al plànol, que enfrontar la nova pujada que plantejava el track.

Els valents del grup decidiren continuar amb el previst i pel que contaren, certament les pujades foren molt dures, però la grandiositat del paisatge que veren els compensà amb escreix i així ho reflectiren amb tot tipus d’espaviments per intentar expresar l’emoció que havien experimentat. El recorregut alternatiu tot i que al plànol pareixia una pista sencilla , acava sent un tirany bastant tècnic que a cada torrentera que trobava pujava i baixava.

Tot i això amb un parell d’horetes ho esclovegarem i així arribarem les Claux , una autentica estació d’esquí reconvertida durant l’estiu en centre endurero i a on ens va costar trobar un culotte per en Fernando que se’ls havia deixat a Ciutat i havia anat tot el dia rollo endureta. Desprès d’una petita pujada arribarem al refuge Napoleon davant el seu llac.

Mentre ens dutxàvem i preparàvem les coses arribaren els intrèpids amb un alt grau d’excitació com si haguessin estat afectats pel síndrome de stendhal que els hi continua mentre gaudíem d’un magnífic sopar que va ser de la conformitat del capitan esteves que pensava que aquell era un bon lloc per venir amb la família. Una mini passejada pels voltants, ja que feia una mica de fred i a dormir que encara ens quedaven moltes sorpreses grates.