9 agost
Etapa 2: Vars Pass - Larche por el Col de Mirandol y Col
Mallemort
D +: 2200m - D:2,500 m
- 40 km
D +: 2200m - D:
Ens aixecarem una mica mes tard que el primer dia, ja que els cossos
estaven mes cansats i el berenar era una
mica mes tard. De nou ens sorpreneren amb un magnífic “Petit dejeuner” que ens
va deixar ben carregats. Iniciarem la marxa pujant els dos kilòmetres que ens quedaven
per coronar el coll de vars (2.110mt) , desprès d’un poc de baixada i en el
primer gran revolt de la carretera, agafarem un magnifica pista amb unes vistes
espectaculars de la vall de l’ubaye fins que s’endinsa en el bosc mentre anava agafant cota.
De sobta ens trobarem amb unes reixes altíssimes que barraven el
camí ja que al darrera hi havia el Fort Claus que segons un retol era propietat
privada. Peró com que no estàvem a Mallorca sino a França, un altre retol ens
condui a un tiranyet que bordejava la fortalesa i ens conduïa a una baixada
vertiginosa per dins el bosc que en 3 km baixava 600mt amb un delirant ziga zaga
que als mes patosos ens feia girar la bici de manera pedestre.
Arribats al fons
de vall per camins entre moraduix ( si aquesta planta que aquí la tenim dins cossiolets allà es una
herba salvatge) i lavanda arribarem al
poble de Saint Paul sur Ubaye. Continuarem seguint el track de pujada i el
psicòpata del autor, tal com el va batiar el capitan estebes, ens fe un dels
seus regals que van apareixent com a perles d’un collar al llarg del recorregut
i ens du fins el pont de l’estrecht o chatelet, impressionant obre d’enginyeria
no per la seva longitut, que nomes es de 27 mt , sino pel desnivell que salva
que es de 108 mt .
Superat el pont i el seu tunel continuem per la carreterona
agafant cota fins el poble de Fouillose a on un inici de ploguda ens fa tapar
inecessariament ja que la cosa dura poc. Continuem l’ascensio ja per pista
forestal que com es habitual acava en tirany rodador amb un darrer tramet
d’empenya que ens du al coll de Mirandol
(2433 mt).
Iniciem la davallada per un nou tirany perfectament ciclable
cap el Poble de Saint Ours. A mitja baixada l’amago de pluja que ens havia fet
abans es confirma i comença a arruixar mes fort, aixi que cada un tira pel seu
vent per arribar quan antes a cobert. Ens reunim al guite de Saint Ours,
cercant entre el personal si trobem
algun jove amb les fisonomies d’en
buba, fruit de l’estància memorable que
varem fer allà ja deu fer uns 17 anys.
No el varem veure i potser per això no
ens feren massa cas i nomes ens volgueren donar uns cafes en llet i unes
porcions de pastis. Com que a fora seguia plovent el grup conservador decidirem
que prendríem la ruta mes curta per arribar al refugi a on dormíem llevant-nos
la pujada a Viraysse. En aquest cas el grup dels valents nomes el conformaren
en Fran i en Joan que volia incomplir
per tercera vegada la promesa que havia fet de no tornar a pujar mai mes a
aquella maleïda fortalesa a on va sofrir tant a l’Iron Bike.
Aixi els primers en uns 20 minutets arribarem
a cobert mentre els segons tardaren un parell d’hores i arribaren ben xops però
contents d’haver fet la visita al santuari sectari en que s’ha convertit la
tete de viraysse (2771mt). Desprès de sopar a quasi a la mateixa sala a on dormíem
férem el típic passeig pel poble que en aquest cas no tenia cap element molt
memorable mes enllà de l’església del s XX i que demostra que al ser un poble
tan prop de la frontera segurament no es va considera mai un lloc molt segur
per viure. Passarem pels controls policials de carretera i ens anarem a dormir
a la nostra habitació comunal amb galliner a on dormi en fran.
Dormir: Gite d’etape refuge de Larche 1/2 pensió 46 €
http://www.gite-etape-larche.com tel 04 92 84 30 80
10 agost
Etapa 3: Larche> Chiappera por
el Col de Ruburent y el Colle Ciarbonet
D +: 1700m - D:1,800 m
- 33 kilometros
D +: 1700m - D:
Iniciarem la tercera etapa amb una mica d’inquietud, ja que sabíem que en
aquesta estaríem tot el dia per terra inhòspita sense poblacions ja que no
davallaríem dels 2000 mts, així per evitar quedar-nos sense dinar encomanarem
un dinar de picnic al refugi. Partirem de nou ben prestet i abrigats cap amunt
per una carreterona que seguia vora el riu mentre la carretera anava agafant
cota per poder arribar al coll de Larche (1991).
Tot i això aviat la carretera es convertí en pista i també comença a agafar
cota per abandonar el costat de la vall
i acabar creuant la carretera. Un cop situats al costat que tocava i enfilant
la vall que teníem que pujar varem veure que la cossa seria eixuta, així
començarem a pujar per un tirany que malauradament era ciclable majoritàriament
i nomes en alguns tramets curts teníem que empènyer per així descansar una
mica.
Com qui no vol la cosa en 3
km pujarem quasi fins la cota 2.400 a on verem el primer
llac i en passar un dels escalons de la vall ens trobarem amb el llac superior
de l’Orrenaye, un dels llacs mes macos que hem vist en els nostres periples
alpins, ja que estava bordejat de penya-segats recoberts de molsa verda amb una
petita península interna.
Continuarem la marxa sens arribar a tocar el fons de
vall per dirigir-nos cap el coll de la scaletta (2614mt). Allà restes de
filats de filferro ens recordaren que
estàvem passant la frontera i abandonàvem França.
Tot i estar ben amunt al
costat Italià ens aparegué una magnifica strata militare totalment ciclable que
paradoxalment a mesura que baixava s’anava complicant a causa segurament de les
torrentades fins que arribarem a una granja ja comunicada amb el mon per pista
que conduïa fins el poble de Pratorotondo.
Malauradament encara ens quedava una
darrera pujada aixi que quan ja veiem el poble encara que bastant avall ,
abandonarem la carreterona i enfilarem una altre magnifica strata militare apta
per vehicles que anava pujant de manera constant en un traçat que mirat des de
dalt es veia perfectament traçat amb compàs.
Com que encara no havíem dinat ens
aturarem a un revolt desprès d’haver carregat d’aigua a la font d’una cas de
per allà. Panxa plena reiniciarem la
marxa a on els libèl·lules es picaren una mica i a on queda clar que en
pendents llargues, constants i rodadores el Randinaire es el rei. Un cop arribats al coll de Ciabornet
2206mt realitzarem el ritual que ja era
habitual de treure el dron i saludar-lo.
Iniciarem la baixada aquest pic per un
tirany boscos molt tècnic ple d’arrels en un terreny estrany que besunyava aigua per tot. Mentre
uns anàvem baixant com podíem en fran continuava amb la seva recerca malaltissa
de segments de Strava que no li permetien aturar per descansar o gaudir dels
recons d’aquell bosc. Arribarem a la fi a un camping i d’allà a una carreterona
que anava cap a Saretto.
De nou el psicòpata del track quan ja no esperàvem cap
novetat ens fe passar per un lloc a on com si fossin les fonts ufanes brollava
aigua de per tot i que es recollia amb una gran sèquia que la duia cap el
poble. Aquí en fran que no estava per poesies ho passa de llarg mentre els
altres abandonarem el track i continuarem per sobre la sèquia que ens dugué de
molt bona manera i per algun tirany mes fins el poble final d’etapa
Chiapera a
on com que era prest ens aturarem a un bareto a prendre cerveses i com que fins ara quasi no havíem gastat
tirarem la casa per la finestra i demanarem un bon assortit de productes
“tipiquis” que com Deu mana s’els cobraren be. Amb el cap una mica embotit per
les cerveses decidirem arribar al refugi que estava a les afores del Poble.
Soparem de peixot i mes coses i per acabar d’arrodonir la jornada tornarem
fins al poble a gastar una mica mes. Ens anàrem a dormir pensant que ara que ja
li agafàvem gust a la cosa ja nomes ens quedava un dia de marxa.
Dormir: Rifugio Campo Base 1/2 pensió 44 € (pagats 90 €)
No hay comentarios:
Publicar un comentario