Desprès de l’empatxada de serra, tocava de nou Pla. La intenció era seguir amb la sèrie costa i fer una volta per la comarca manacorina, però a vegades les coses es torcen i no hi ha manera d’aconseguir els objectius. Si el cap de setmana passat, tot i ser 19, tot va anar rodat: no averies, no pèrdues, no mal temps. Aquest ha estat tot el contrari.
Per començar el tren; s’havia anunciat que per març es restablia el servei fins Manacor, així havíem plantejat partir des d’aquesta ciutat, però ahir ens enterarem de que no es així, i que el tren nomes arribava fins a Sineu. Canvi de plans i de recorregut. Com que no hi havia temps d’organitzar una operació cotxe fins a Manacor, es decideix partir des de Sineu. El que era tota la costa, des de sa punta de n’amer fins a cala murta ha quedat reduït a guaitar per cala magraner.
8,00 estació de Sineu, la gran majoria per no tenir problemes amb el revisors de SFM hem decidit sacrificar-nos i anar amb els nostres cotxes, de fet l’únic que ha anat amb tren ha estat en Miky, tots els altres a gastar benzina que ara va barata. A la fi aconseguim sortir a les 8, 30:V.P Torner, Moyos, Cecil, Raül, Largo, Joan, Joandemaria, Bigel, Pietro, Dani titan, Frenando i Mapes. 13, mal numero, un altre indici.
Cami vell de sant Joan i primeres rampetes amb alguna petita avaria. Arribem al poble i el travessem per anar fins a son Corgut, allà passem pel desviament del camí públic no autoritzat i començam la pujada a Bonany. Els mes forts i hàbils pugen sense patinar els altres posem algun peu i en Joan acaba corrent amb la bici a l’esquena perquè duia la de bici cros, ja que havia tingut que deixar la ,NO, seva bici a un Mascaró. Això de canviar la mtb per un trasto com aquest fa que depenguis de les necessitats dels clients( no coment...). Coronem i comencem a davallar, falten en bigel (l'estrella del dia) i en Frenando. Mira que es difícil perdrer -se allà dalt però hem esta uns 20 minuts fins que ens hem reagrupat.
Ara si per avall i en Joan passant les de Cain per els forts pendents de la baixada a Vilafranca. Comencem els camins argilosos, fang i fang van matxacant les bicis, en bigel s’entreté a llevar-lo i de nou es perd, apareguent per es “cruce”. 20 minuts mes per recuperar-lo. Això pinta malament. Camades i camades fins el torrent de son Caules, que amb les darreres plogudes va plenet, així que al travessar-lo tots acabem amb els peus ben molls.
Son Macià, el vertader poble, aturada per berenar dúiem ja un retard de mes d’una hora, propos una berenadeta rapida el forn, però els desestabilitzadors de Cecilio i el seu germà, volen pa amb oli, 50 minuts asseguts allà (Un dia d’aquests farem una estadística de quan de mes temps representa la presencia d’algun raiguerboy: berenars, xerradetas a cada barrera, punyides que desfan el grup...).
La sortida ja està totalment dinamitada. Els dos Joans i en moyos es retiren, preveuen que això acabarà tard i tenen ruetes ( En Joan, ames sap que ara be lo vertaderament difícil i amb el trasto que du poc farà). Arrenquem de nou i aquest narrador ja està totalment destruït moralment, aparti d’ara tot serà seguir amb desmotivació. Fangar, meravellós indret, i una guerra guanyada a mitges.
Ara ja podem entrar a dins sense anar de manera furtiva, però ens trobem tot un resseguit de senyals i fletxes que ens indiquen per on passar i que ens allunyen de les cases i d’alguns trams dels camins habituals. Un poc mosques ens comencen a aparèixer unes creus de ceràmica amb inscripcions amb alemany, ja no sabem molt cert si estam a Mallorca o pel tirol.
Escoleta del puig d’Alanar , on un grup hi ha arribat pels camins que abans seguíem per no passar per les cases i els altres per devora aquestes per un desviament que han fet els propietaris. Cales de Mallorca, (zona d’interès turístic nacional, o com destruir un paradís), tirem cap a cala bota, reconec que es enredar perquè per baixar a la cala i ha que grimpar una mica, però no vull renunciar als camins amb vistes de la costa i la sortida per dins el barranc.
Cala Magraner, espectacular com sempre, ens recorda que tenim pendent una sortida al camí de cavalls de Menorca.
Cami dels presos, crec que encara es respira l’ànim turmentat del pobres presoners que construïren aquesta via absurda, allà sempre apareix l’home del “Mazo”, arribem al collet i per avall.
La ruta proposada sortia a les braves de son Maina, per poder anar a enllaçar cap a Llodranet i el camí de plata, però els deix que surtin a la carretera i directes cap a Manacor també retallant el boci de les canteres i de l’ermita. A la sortida de la població volen un altre refrigeri i ens aturem a un hipermercat. Recobrem el track preestablert i ens fiquem al torrent de na borges, aquest petit microclima sempre sorprèn als que no hi han estat i així sortim cap a la plana de Petra.
Travessem el poble seguint l’antic traçat del tren i ja per camins asfaltats, deixant els de terra per un altre dia arribem a Sineu. L’únic bo de la volta, hem bordat el kilometratge 100km rodons i 1300 de desnivell.
este es le track realizado sobre el google earth que hubieramos querido hacer pero que no pudo ser del todo. el recorrido por fangar varia ya que ahora te desvian por otros caminos, el enlace del cami des presos a llodranet es a la brava, es facil pero hay que saltar la pared