ALPS 2015:

ALPS 2015: CERVINO.

5 días de MTB

331 Km

10.900 mt de desnivel

«No tengo nada más que ofrecer que sangre, esfuerzo, lágrimas y sudor».

«Venid, pues, y vayamos juntos adelante con nuestras fuerzas unidas».

Winston Churchill.

10 d’agost. PALMA - AOSTA

Avión: PMI 9:45 – Mlx (T2) 11:25 vol 2742  (118€+ 90€ bici, ida i vuelta)

Coche: Malpensa- Aosta.  173 km  1:45 mint

Dirección A4 Torino, intersección A4/A5, A5 hasta Aosta

Montar bicis y paseo por Aosta y sus ruinas romanas.

Dormir: Albergo Mancuso. Tel +39 0165 060333. Strada Voison, 32. (½ pensión 56 € )

http://www.albergomancuso.com

11 d’Agost. ETAPA 1. AOSTA- RIFUGIO ELENA. 50 km 2.700 mt desnivel

El gran collado. “Malatra”.

Etapa básicamente de subida hasta el col de malatra, bajada al val  ferret y subida hasta el refugio Elena.

Km 0 Aosta 570 m Salida siguiendo la via francigena, con grandes rampas durante los primeros 10 km con un desnivel de 630 mt

Km 10  Gignod y  Buthier – 1200 mt. Tramo de descanso de otros 10 km con un desnivel de 200 mt siguiendo curso de una acequia

Km 20   Saint Oyen  1.400 mt Abandonamos la vall de sant Bernard y subimos por pista hacia col Malatra durante 12 km  con un desnivel de 865 mt 

km 32  fin de pista 2.265 mt Sendero durante 3 km de pateo y 600 mt de desnivel. En el km 33 posible desvió hasta el refugio Frassati donde es posible comer.

 km 36 col de malatra. 2.900 mt.inicio del descenso de 7km y 1200 de desnivel.

En km 41 posible desvió hasta refugio Bonatti.

km 43 fondo valle ferret 1700m. Inicio subida por cómoda pista hasta el refugio Elena a 7km y 324 mt de desnivel  

Km 50 refugio Elena 2024 mt   

Dormir: Rifugio Elena  (+39) 0165844688  44€ ½ Pension.

http://www.rifugioelena.it

12 d’Agost. ETAPA 2. RIFUGIO ELENA-MAUVOSIN. 68 km 2.600 mt desnivel

La Suisse o Los 2 cols : Ferret i Mile

Etapa que trascurre casi íntegramente por Suiza , con dos collados importantes, el Ferret, en el que entramos  a Suiza y el Mile por el que pasamos del valle del col de Saint Bernard en el lado oeste del gran Combin al valle  de Mauvosin en su lado este.

Km 0 Rifugio Elena (2025 mt )   Ascenso por sendero hacia el coll ferret 2,8 km 465 mt de desnivel.

Km 2,8 Col Ferret (2.490 mt) Frontera Suiza, inicio descenso de 6, 2 km y 690 mt de desnivel.

Km 9 les Arts (1.800 mt ) Continua descenso por carretera y pistas durante 16 km bajando 914 mt.

Km 25 Orsieres (914 mt) Iniciamos subida por la carretera del col del gran San Bernard durante 8km y 402 mt de ascensión.

Km 33 Desvio Liddes. Inicio gran subida del día, el primer kilometro por asfalto y los 11 restantes por Pista con un desnivel de 1.100 mt.

Km 45 Cabane / col de Mile. ( 2.478 mt) inicio descenso de 14 km i un desnivel de 1.153 mt negativos. Trialera, pista y carretera.

Km 59 Cra Mauvosin. Ultima subida del dia básicamente por carretera con algún tramo de pista. 9 km y un desnivel positivo de 518 mt

Km  68 Mauvosin.

Dormir: Hotel de Mauvosin. tel  +41 (0)27 778 11 30  63 € ½ pensión

http://www.hoteldemauvoisin.ch

13 d’Agost. ETAPA 3. MAUVOSIN-LIGNAN 78 km 2.282 mt desnivel

Una gran bajada y un túnel

Etapa de regreso a Italia por el col de la fenetre de durant, con una gran bajada de nuevo hacia el valle de Aosta, en la que pasaremos por un túnel de 800mt junto a una acequia de agua y iniciamos el desplazamiento hacia el valle de Cervinia, quedándonos a mitad del recorrido en Lignan.

Km 0 Mauvosin 1814mt. Subimos 1,5 km hasta la presa y bordeamos el lago iniciando la subida por pista facil  hacia la frontera subiendo unos 386 mt

Km 11,25 fin pista facil. 2200 mt Seguimos subiendo por pista/sendero hasta el col durante unos 6km con un desnivel de 600 mt.

Km 17 col fenetre durand. 2.818 mt Inciamos la bajada por senda fácil que pronto será pista pasando por numerosos lagos. Bajaremos durante 25 km 1943 mt

 Km 27 cra Glacier 1570 mt tras un km de carretera  seguimos bajando por sendas y pistas.

Km 32 inicio túnel 1.513 mt. Tunel de 800 mt  junto acequia con agua. ¡¡ FRONTAL ¡¡

Km 42, 5 La cretaz 875 mt . Punto más bajo de la etapa. Iniciamos ascensión por carreterillas y pistas pasando por pequeñas aldeas durante 36 km con 1278 mt de subida con algún tramo llano y alguna bajada.

Km 78 Lignan  1640 Saint Bartholome.

Dormir: Ostello della gioventù di Saint-Barthélemy.  tel  0165.770040. ½ pensión 35€

http://www.comune.nus.ao.it/cnu/index.cfm/ostelli-nus.html

14 d’Agost. ETAPA 4. LIGNAN - CERVINIA 57 km 2.000 mt desnivel

Rompepiernas con puntilla final

Etapa en que entramos en el valle de Cervinia, básicamente por pistas de subida y bajada pasando por Cervinia, desde la cual haremos la última gran subida del viaje hasta el refugio Orione, a los pies del Cervino.

Km 0 Saint Bartholome 1629 Iniciamos el día con recorrido por pistas en sube y baja

Km 35,6 lago Cignana . 2078 mt. refugio Barmasse.

Km 39  fenetre cignana 2.129 mt iniciamos descenso de 400 mt y 10 km hasta cervinia

Km 49 Cervinia. 1725 . Ultima gran subida  de 8k y 770 mt de desnivel.

Km 57 Rifugio Orionde.2.490 mt

Dormir : Rifugio DUCA DEGLI ABRUZZI  Tel. +39 347.6759289  ½ pension 60 €

http://www.rifugiorionde.it/

15 d’Agost. ETAPA 5. CERVINIA - AOSTA  78 km 1.000 mt desnivel

La gran bajada y regreso a Aosta

Última Etapa en la que nos despediremos del Cervino paseando por las alturas de la estación de esquí, gran descenso hacia el valle de Aosta y regreso al punto inicial del viaje siguiendo el curso del rio.

Km 0 refugio Orionde 2.490 mt empieza la jornada rodando por las pistas de ski con algunas subidas y bajadas

Km 8 lago Cime Bianche  2.510 mt

Km 11 bacino cime bianche. 2.680 inicio descenso de 9 km y 1130 mt de desnivel.

Km 23 balconata cervino 1.794 mt

Km 28 Chamois  1.496 mt

Km 50 Chatillon.  584 mt Iniciamos el remonte del rio.

Km 77 Aosta 570 mt

Dormir: Albergo Mancuso. Tel +39 0165 060333. Strada Voison, 32. (½ pensión 56 € )

http://www.albergomancuso.com

16 d’agost. AOSTA- PALMA

Desmontar Bicis y empaquetar

Coche: Aosta - Malpensa.  173 km  1:45 mint

Dirección A5 Torino, intersección A4/A5, A4  hasta desvió Malpensa

Avión: Mlx (T2) 20:20 - PMI 22:05 – vol 2747  (118€+ 90€ bici, ida i vuelta)

SA COMUNA-ALARÓ-ORIENT

DISSABTE 25 JULIOL
COMUNA-ALARÓ-ORIENT
Basta ja! Amb aquestes reivindicatives paraules anunciava el cabdill de la secta la ruta d’aquest dissabte. Ja era hora de que canviàssim de zona, tot  sigui per deixar de veure Son Espases una temporada. Es proposava una volta  cap a la Comuna i berenar a Orient, però un comunicat de darrera hora de Bini-news ens avisava de que el bar està tancat. Canvi de plans idò. El berenar haurà de ser a Alaró. Mal assumpte. Ja sabem que passa després.

 
Amb aquesta incertesa partim els presents, Pere, Jeroni, Biel, Mapes, Fran, Rol, Miqui i Torner pel polígon son Castelló cap a Son Macià, camí de Muntanya, per seguir per Son Pizà i arribar a Bunyola per la carretera de Santa María. En  Es Garrigó s’afegiran Jonander, Raúl i Gerard.  Comencem a pujar però només arrencar, en Rol té problemes a la Bionicon: qualque cosa no va bé. Després d’un examen organolèptic, el diagnòstic diu que el basculante derecho del detràs s’ha xapat. Superat el xoc emocional, pareix que tot s’arreglarà gràcies a la garantia. Amb una unitat menys, comencem la pujada els que ens hem quedat. 

Ens ajuntarem amb els altres a la barrera de fusta, on decidirem acabar de pujar tot per pista. A cas Garriguer ens dirigim cap a la baixada de Son Pou que ara que els voltors han apagat la seva fogositat ja ens deixen passsar-hi. Feim la divertida i llarga baixada i al torrent ens reagrupam. Camí de Coanegre fins a Son Roig i voltam a l’esquerra per pujar per cas Carnicer direcció cas Secretari. La humitat de l’aire, tot i que no fa tanta calor, fa que arribem ben xops. Quan som a dalt ens donam compte de que en Pere va pel bon camí en la seva preparació Alpina, i és que aquesta setmana l’han entrenat a conciència. 

Baixam per la vertiginosa pista encimentada, aromatizats pel flaire de pastilla torrada, cap es clot des Guix i després fins el poble. A sa Granja ens tenen el berenar preparat o quasi: un entrepà de dos pams que qualquns no som capaços d’acabar-lo. Com era d’esperar, ara ningú vol fer el pas de s’Estalot, que era el previst, i ho canviem per Solleric. Un desconegut i ara responsable pare de família Gerard s’en va cap a casa a cumplir amb les seves obligacions. Els altres tiram cap a Solleric, i allà ens deixaran en Raúl, Jonander i Fran que tornen cap enrera. 

 Nosaltres sortim a la brava a la carretera i acabam de pujar fins Orient, presenciant una exhibició més d’en Miqui. Pareix que la nova vida conjugal de moment no li està afectant. A partir d’aquí i fins Bunyola farem el tram més entretingut i original del dia: ens ficarem per Son Palou, arribarem a n’es Freu, i per Son Perot sortirem a la carretera direcció Bunyola, i en començar el coll agafarem la primera drecera pel camí vell de Bunyola-Orient i  fer tota la pujada per trialera i sortir en baixada per la finca d'Honor. Llavors carretera fins Bunyola, on en Miqui ens fugirà escapat ja que pareix que no du ni gota d’aigua i n’ha d’agafar. Es el preu de no dur camel a l’estiu, que te la jugues i pots acabar fins la polla. 

Deixam l’animat poble i tornam pel camí de Raixa, carretera de s'Esglaieta, davant Son Termes voltam cap a la Font de Mestre Pere i pel camí de Passatemps i Son Sardina arribam a ciutat. Hem de dir que avui el clima ens ha donat un poc de treva, cosa que hem celebrat abundant-ment al bar San Rafael, la nova alternativa al Ferreret.
Un cop més, bona ruta i a bona hora a casa, i amb bona sensació de diversió.
En  total 79 km i 1410 mts de desnivell.

 

Ver todas

Consigue el tuyo

CAMI DE PINTORS

DISSABTE 18 JULIOL
CAMÍ DE PINTORS o “UNA PROPOSICIÓN INDECENTE”

Per aquest dissabte la proposta d’en Mapes era anar fins a Deià, amb la possibilitat de fer un banyet, i tornar per Sóller, i per donar-li un toc artístic ho faríem pel camí dels pintors. Ja fa força setmanes que no abandonam aqueixa part de la Serra, però és que amb aquesta calorada és l’únic lloc on poden anar qualque estona per l’ombra i amb la opció de refrescar-nos. També és bon moment per anar per Tramuntana ja que a l’hivern entre caçadors, caminaires, potes-pollastre, i voltors apassionats, la cosa està un tant saturada.

A les set i mitja, ens trobam on sempre, Biel, Pere, Jeroni (a la fi), Fran, Mapes, Rol, Miqui, Andreu, que ens dóna la sorpresa tot i el caloré, i Torné. Abans de partir ens adonem de que en Mapes estrena uns flamants components xtr, tot un auguri de la seva propera situació laboral. Partim idò, no fa falta dir cap on, per després enfilar cap a Son Espanyol, Son Mallol, i des d’aquí per la nova autopista, cap a ses Rotgetes. A s’Esglaieta direccionam cap a Valldemossa, i a s’estret, prèvia demostració de força d’en Miqui, ens ficam per Son Brondo i pel camí vell arriban als jardins de la Cartoixa, per poc després voltar per la carretera de Deià, punt on ens deixen en Pere per compromisos i n’Andreu que per avui ja en té prou. Nosaltres, per segon dissabte consecutiu, anam a l’ermita de Valldemossa: perquè costarà tant arribar a aquests llocs? Les respostes poden ser moltes, però per nosaltres els ciclistes mai és cap regal arribar-hi.

Collim camí avall per anar a cercar el que ens ha de dur cap a “l’hotel” de Deià. Com no pot ser d’altre manera, sempre que en Rol va davant se passa qualque desviament, com així passa. Torna cap enrera fins que corregim i ens tornam a juntar. Feim un poquet de pateo fins que comença la baixada pel camí empedrat i punyetero que arriba pràcticament fins el poble. Aquí el que ens deixarà serè en Fran fent un exercici de responsabilitat.

Berenam a can Reynés on gràcies al ciclista ens tenen el berenar preparat. Preu tarifa plana, això si, sense cafè. Menjam ben asseguts, adonant-nos de que a Deià, a més de glamourós, és un poble monumental, maldament aquests duguin cabellera rossa i unes perfectes i kilomètriques cames. Un cop els cafeters ens curam la necessitat, reprenem la marxa en davallada cap a la cala, i un cop allà agafarem l’esperat camí dels pintors, que va dibuixant, és clar, la costa fins Lluc-Alcari.

Ciclable per moments, el camí ens permet disfrutar del paisatge de la mar. Arribat un moment decidim tirar-nos a l’aigua, evitant fer-ho al lloc on hi ha unes jovenetes ben agraciades i amb poca roba, i és que hem de tenir en compte que podem ser un espectacle no gaire apetible. Disfrutam del refresc tots menys en Biel, que està ovulant i no es mulla. Seguim la marxa i arribant a Lluc-Alcari tornam a topar amb la caparrudesa del Rol que ens fa sortir ben per dins un hotel insistint en que és el bon camí.

 Just sortir a la carretera principal agafam una pujada asfaltada que, amb la calor que fa, que és molta, s’ens entrevessa un poc. Passam per can Miquelet?, on ja enganxam es camí des Rost. Anam fent, passam per cas Xorc i després de les següents cases ens trobam el camí tancat pel Consell perquè està reformant una capelleta i amb dos collons han tancat el pas, això si, donant-te la possibilitat de tornar amb el tren de Sóller o amb el bus que estan allà devora...sense comentaris.

Tornam enrera i quan anam a sortir pel camí de l’agrioturisme de torn, des d’una finestra la veu d’una francesa emprenyada ens adverteix de que el camí que volem agafar és privat, i que si no ens va bé que posem una reclamació al Consell. Nosaltres només li explicam que volem tornar al gr, que només són cinquanta metres del seu camí el que hem de fer. A tot això, per l’altra finestra guaita la que (després ho deduirem) és la mare. - Que el camí és privat, Consell cap amunt, Consell cap avall….aguantam estoicament com sempre hem de fer en aquests casos, fins que quan la francesa pareix que cedeix, no li queda altre opció, jo, afectat neuronalment per la calor, les hi demano aigua. Bona cosa!  La francesa mal-lletada, arribant al colm de l’emprenyadura, em proposa que ja que hi sóc, em puc colgar amb sa mare. Quan ho escoltam, flipam: tot per un poc d’aigua! Davant semblant resposta, sense saber què dir, donam mitja volta i ens anam. Pensant després amb el moment, crec que la situació es mereixia una solució al més pur estil Raúl: “me saco el nardo i se acabaran las tonterias”. És el que li hauria d’haver respost la maleducada. Sense cap dubte ha estat un dels moments més surrealistes que ens hem trobat, només comparable a la situació esperpèntica de fa anys a Planícia amb l’amo en Jeroni.

Normalitzada la situació, seguim pel camí de Castelló per anar a trobar el de Ciutat i després, a ran de les vies, sortir devora el túnel al coll de Sóller.

Ja només ens queda el coll! Quasi res. Fa una calorada i els electroventiladors dels nostres motors ja fa una bona estona que marxen. Somiam amb la benzinera d’avall del coll per recuperar un poc. Amb l’estómac ple com una cisterna, continuam la tornada per Raixa, Son Termens i Passatemps. Pareix que el final feliç amb cervesseta no arriba mai. Ja a Palma, decidim, per fi, oblidar  el cutre San Vicente i provam un baret un poc més enllà que el Mapes li ha fet bona pinta. Resulta ser un bon canvi: amabilitat i bon servei per bon preu: adjudicat!
Bona volta doncs, 77 km. i 1400 mts de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo

BUBASDAY 2015. Dj 8 julio

Tot i que aquest estiu està resultant una mica caòtic , almenys en l’ordre de les cròniques, nosaltres seguim fidels a les tradicions i com cada 8 de juliol des de fa ja 8 anys  recordem al company que ens va deixar.

Passen els anys i anem incorporant nous sectaris que tot i que no el conegueren de tant de sentir parlar d’ell ja tenen una idea de quan gran era aquest amic. Que gran eren les seves rialles, els seu invents, les seves traduccions  de guies de mtb en aquells temps que ens enavem a llocs remots nomes amb l’ajuda d’alguns mapes i les seves indicacions.

19.00 a Joanbike: Rol,andreu, torner, bigel, miky,fran, mapes i evidentment el mecanic del taller de referència. Partim una mica tard i enfilem cap a sa Vileta, pels caminois que hi ha per la nova ronda arran del golf. Travessem la carretera de Son Vida i un cop passats Pinar Park comencem la gran pujada del camí vell de Puigpunyent. Com ja es habitual sempre que fem una sortida per na Burguesa, apareixen les avaries. Primer en miky que amb la seva potencia rebenta la cadena i desprès en joan que xapa coberta. La primera averia te remei tot i que queda demostrat que en miky i aquest servidor no som grans mecànics ja que no érem capaços de que tancar l’eslavó de reposició, la segona dissortadament fa que en joan tingui que abandonar. Ens repleguem al coll de Son Marril i enfilem les dures rampes que ara que estan encimentades ja no son aquell gran repte. Continuem carenejant i desprès fem la baixada de la torre a on sempre recordem les tropelies d’en miky quan era jove i va dur un amic amb un tot terreny nou i el va fer baixar per allà destrossant evidentment el cotxe. Arribem al mirador d’en buba.

5 minuts de silenci recordant-lo i per tant rient d’alguna de les seves cabories i partim que ja es una mica tard. En arribar al coll de sa creu, no ens entenem i tots tiren cap el diposit d’aigua, mentre que aquest narrador tira cap el tirany dels caçadors. A la fi ens agrupem de nou i desprès del coll des Pastors tombem ja cap el mirador de na Burguesa. Davallada per asfalt i entrem a Gènova a on  ens aturem a sopar al celler de can Pep, ara teòricament renovat  i que ha perdut tot el seu encant.

Tot i això, el menja es abundant i les sandys corren  a reu. Allà se’ns ajunten en joan, en yerar, n’anton i en pere que tot i que no han pogut fer la volta  si han pogut assistir al sopar. Mes rialles i bon rotllo i alguna critica pel que  ha enviat una foto de la seva bici pel raiguer, però que li hem de fer...

Buba sempre entre nosaltres.

DISSABTE 11 JULIOL. S'ESTACA

DISSABTE 11 JULIOL. S’ESTACA
Un dissabte més tornam a ser pocs. Es veu que alguns, com a l’escola, quan el mestre no ve, aprofiten i fan fullet. Ells s’ho perden, perquè no sé què passa, però quan som pocs l’ambient del grup canvia, es va com d’un altre rotllo; més tranquils, bé, menys en Miki que com sempre ha d’anar el primer maldament hagi de ficar la roda on sigui. 

Partim idò els set magnífics, Pere, Miki, Biel, Antón, Fran, Rol i Torner cap a …on?...Son Espases, com no! faltaria més! Quin gran descobriment! Als menys no passam pel mortuori com a Caubet. Seguim doncs cap a Son Espanyol, de bon rollet, però sempre amb en Miki davant, ell mateix ha arribat a admetre que no hi pot fer res, que no es podrà rehabilitar. Camí d’en Mallol i a n’es Muntant agafam cap a Sarrià i després Son Malferit, que a n’aquesta hora farem encara fresquets. 

Sortim de la finca davant la avorrida mirada dels xots i baixam cap Esporles pel camí vell de s’Ermita, que en el segon tram ja es ben bé una pista, però amb qualque trampa. Desfilada per dins el poble, camí de Pescadors i al coll d’en Claret, anam a agafar l’enllaç Kapax per la barrera que dóna a la carretera, evitant així la part pestosa des de Mirant de Mar i que s’ha de fer quasi tot a peu. Des d’aquí en canvi és tot ciclable tot i el pendent que té, l´únic inconvenient són les argelades que envaeixen el camí. En tallam qualqunes, fet que ens recorda que estam descuidant el manteniment dels camins que empram sovint, com és el cas del Burotell i altres. A veure si parlam amb en Pere i en Gerard per aquest tema. Nova Valldemossa, avui saludam en Toni de passada, i Piotes, aquest cop de davallada, molt divertit i rater. Aquí, com sempre, en Rol es passa de llarg (la seva especialitat) un gir a la dreta, cosa que aprofita en Miki per recuperar el seu lloc natural. És com el mascaró de proa dels vaixells, sempre davant.

 Amb molt bona temperatura arribam a Can Molines on berenarem com senyors a la plaça de la Cartoixa i per menys de sis pavos. Prenim cafè, mentre n’Antón ens posa al dia sobre el culebró Esparring. 

Agafam els tapins i carretera cap a Deià a can Costa ens enfilam fins l’ermita, on ens reagrupam i feim la davallada cap a l’hotel Alcinar, com sempre sense tenir clar on hem de voltar, endevinant-ho a la tercera. Baixam les escales prohibides davant la mirada estupefacta d’unes turistes que són a la piscina.

 Foto obligada al mirador del pi enmig, i començam la davallada pel vertiginós camí, mai millor dit, que tot i estar en bon estat, un no s’atreveix a anar molt ràpid ja que l’error es pot pagar car; en certa ocasió en Buba va quedar aferrat a una branca per no caure. A baix de tot ens reafegim i descartam fer un banyito perquè suposa més temps i feina, i peresa parlant clar. Enfilam idò camí de S’estaca cap al port de Valldemossa, i a l’hora de botar la barrera de sortida en Miki ens demostra que per anar davant és imprescindible fer-ho amb la bicicleta, maldament s’hagi de complicar la vida per botar amb la bici a la mà. 

Pujada pestosa i calurosa a ritme de cadasqú. A dalt ens deixarà en Fran, que té família, i poc després, a Sangril·la, n’Antón que acusa problemes al bessó. Continuam els cinq que quedam pel fantàstic enllaç de Son Ferrandell, això si, no és gratis, i és que hi ha un parell de rampetes de tela marinera. Coronam coll de Sant Jordi i tiram cap a sa Baduia. De camí, en Rol té problemes amb la coberta, i, després d’anar inflant, el convencem perquè canvii la recámara del detrás. Mentre ell fa la feina, nosaltres descansam i parlam plàcidament a l’ombra. Poc abans hem descartat sortir per la font desl Òbits per la complicació que du, i prenem el camí classic cap al coll dels burros sueltos i després agafar camí vell i sortir per Son Brondo. 

A s’Estret enfilarem la tornada tot per carretera ja que pareix que no hi ha ganes de fer-ho per Ses Rotgetes i parc Bit. Per Son Espanyol i es Secar arribarem amb els radiadors ben calents al Ferreret, on prendrem (vaig perdre el compte) no sé quantes dossis d’anticongelant. Un cop recuperada l’alegria, cadasqú cap a ca seva, amb més de cinquanta quilómetres i més de mil metres de desnivell de feina entre cama i cama, i lo dit al principi, sensació de bon rotllet.

Ver todas

Consigue el tuyo

BANYO A SA GALERA o S'ETEPA JOANA. dsbt 27 juny

AMB 3 SETMANES DE RETRAS.
Estimats germans ,  com ja sabeu el mal te moltes formes de manifestar-se  i ara aprofita les noves tecnologies  per sembrar la brega i la disputa , en aquesta setmana ha estat a punt d’entrar dins nostra comunitat  però ...

Ahhh, però això no era un blog  a on es contaven les sortides d’un grup de bikers mallorquins? .

Es ver, però com que a un, l’han tractat de capellanet, pues...  però be, tornem a començar.

Quan es planteja la sortida del dissabte sempre hi ha qualque petició , així es normal que a vegades es demani un volta rodadora o ratonera, planera o amb desnivell, curta o llarga, que es vol passar per tal lloc o anar a berenar a tal altre , però aquesta setmana la petició era que fos un volta en la que no ens topéssim amb estepa joana.

Aquesta planta, ara  està en plena floració i un dels nostres companys n’és al·lèrgic i quan el sol  pega a les zones que l’han tocat  li generen petites cremades amb forma  de    butllofes.

Un, que no en sap gens de  botànica, no te molt clar per on  n’ hi ha,  però creu que a les zones d’alzinar atapeït  possiblement no n’hi haguí gaire i com a mínim en aquestes, el sol no pica tant.  Així es proposa una volta pels alzinars entre Ciutat i Banyalbufar.

7:30 del mati jetroni, bigel, rol, miky, vp, torner, lluistatoo i mapes partim cap el carril bici de la cra de Valldemossa per així fer el primer gran puig , el de son espasses, des de on veiem com els aparats d’aire condicionat d’aquesta infraestructura generen una autentica cascada d’aigua de condensacions.

Girem per els caminois dels sistemes hidràulics de la zona i arribem així a la cra de Puigpunyent que l’agafem fins a son Gual. Comencem la pujada de Bunyoli, avui amb un ritme d’amics .  A la cadena de dalt ens agrupem i continuem la pujada a on ens adonem que en Rol va punxat.  Així desprès de tres intents d’anar inflant al final en arribar a les antenes  decideix canviar. Comença el camí pedregós i cada un el passa com millor sap o pot, desprès d’un segon agrupament iniciem la magnifica baixada cap a l’ermita passant per l’ermita vella que en miky tot hi haver –hi passat mil vegades, desconeixia que es digues així.

Continuem davallant pel camí que baixa cap a son Vich i desprès tombem pel vell camí de sa granja, molt mes divertit que la pedregosa pista. En arribar a la font de sa turbina ens dirigim cap a la carretera de Superna  que la travessem per anar a cercar el coll d’es Bous. Com no podi ser d’altre manera en el primer desviament els de davant continuen pel camí evident, al igual que en arribar a la casa de dalt  van directes cap a la barrera en lloc d’anar pel tiranyet que bordeja la reixeta, o en el desviament amagat a la dreta a on també  continuen recte. Tot i això a la fi arribem al gran replà a on acaba el camí. Allà sabem que no ens hem de tirar per l’inici del primer comellaret que es veu a la dreta i que hi ha que pujar una mica. Tot i això en aquell moment a en aquest narrador li entren dubtes i es posa a investigar si no va errat de direcció, un cop comprovat que anàvem be i que en vp ho ratifica ja que ha seguit una mica endavant, prosseguim la ruta. 

Així baixem una mica per aquest sub comellaret fins arribar a la gran paret de pedra que identifiquem perfectament i que ens ratifica que estam en el bon camí. Un cop travessada ja veiem la sitja a on torna començar el bon camí, tot i això, els que van davant comencen a baixar per un tirany que no es correspon amb el camí definit que hi havia arran de  la sitja, així aquest narrador i en jetroni, tornem enrere i efectivament agafem el bon cami que va baixant molt suaument per acabar al punt mes alt del camí del correu. Els desbocats de davant continuen pel tirany i també acaben al camí però en un punt mes baix.

Un cop pugen el que han baixat de demes reiniciem la marxa i com que ja es una mica tard, retallem el tram del camí bord i anem directes al camí de Planícia. Allà en lloc de baixar a Banyalbufar pel tram asfaltat d’es correu, anem fins s’arboçar per baixar per terra. Així arribem al poble tranquilament pel tiranyet que fa uns mesos era una autentica pista de patinatge. Anem al nostre bar de referencia a on ja ens tenen taula parada i fem un bon berenar, una mica car però bo.

A l’hora de partir  el sol ja pica i es produeixen les desercions dels que tenen presa i dels que es deshidraten. Així nomes en torner, vp, lluis, miky, fran i aquest narrador continuem segons  el que s’havia proposat, així continuem davallant cap a la mar per es camí de sa galera que travessa en diagonal tota el gran comellar de la cala de Banyalbufar. En arribar a la costa, el camí es converteix amb un tirany molt aeri que acaba de baixar els darrers metres fins a la punta de sa galera. 

Allà com no podia ser d’altre manera ens peguem un capfico i reiniciem la pujada pel tirany que ens du, espitjant una mica la bici, fins la volta del general. Enfilem cap el camp de futbol i en arribar allà en contra del que es habitual, en lloc de girar pel camí de la dreta continuem per carretera una volta mes per així agafar un camí que per dins el pinar ens puja fins el coll de son Bunyola.

D’allà fem una mica d’asfalt fins que podem agafar l’enllaç cap a la carretera del port des d’on enfilem cap a mirant de mar. Baixada per pescadors i en arribar a Esporles anem fins la placeta per repostar aigua i com que Esporles es un poble bike friendly, ens trobem damunt una taula dos saquets de gel que s’estan fonent a  l’espera de que nosaltres els hi donem un bon us. Camels ben plens d’aigua i gel partim cap a Ciutat enfilant el camí vell de l’ermita, son malferit i Sarrià. 

En arribar a Establiments en Vp , que es veu que està content, ens convida a unes cervessetes. Així els que quedem desprès de contemplar la darrera adquisició amb motor d’en vp   així com el prestatge amb tots els pots de complements i altres matèries prohibides  ens tirem per avall fins que arribem a la rodona d’Establiments  a on  toca  dispersió. En miky i aquest narrador, ja tots sols, anem cap al centre i en passar per davant es Ferreret  veim que allà hi ha en jeroni i en Bigel, que per el que desprès ens contaran, fa mes d’una hora que ens esperen. Així que no ens queda mes remei que  fer una  nova aturada amb una nova ronda.

67 km i 1700 mt de desnivell.

DISSABTE 4 JULIOL. VOLTA DES GENERAL

Pocs eren pocs, però ben avinguts. Aquest dissabte, entre viatges familiars, masters de kaiaks, actes politics, despedides de fadrí, i caloret caloret, només sis sectaris: Vp, Pere, Joanbike ( de nou ens honra amb la seva presència ), Biel, Fran, i Torné. A Esporles s’ens afegiran en Mico i en Raúl que com veurem, ens faran una visita de metge.

Avui la idea, a proposta d’en Pere ( llavors dirà que no li feim cas ) i contundment ratificada per en Vicenç, era anar al Port des Canonge, Volta des General i tornar pel coll d’Estallencs, i d’aquesta manera no fer massa tard ja que fa molta de calor.

Partim idò cap el ja classic “pas de Son Espases”, per seguir cap a Son Espanyol, Son Mallol, i sortir a n’es Muntant. Després, pel coll d’en Portell arribam a Esporles on ens trobam amb en Raúl i en Micot. Continuam cap a Pescadors on començarà el calvari d’en Pere: aguantar un atac directe i contundent d’en Micot contra el col·lectiu de mestres i professors. No és el primer pic que li passa, i s’ho pren estoicament, però tal és l’insistència que el farà perdre la paciència, cosa que no és fàcil, però la maceta cop a cop ho aconsegueix: que si no en foteu ni brot, que si tres mesos de vacacions, viviu de puta mare…la cançó de sempre, la creu que han de dur damunt només per tenir un calendari de feina diferent. I amb el que han passat aquest curs, que han perdut fins i tot doblers. Menys mal que ja coneixem en Miquel Serra, ell és així, directe, sense pels a la llengua, i fitxo d’idees. 

Amb aquesta música de fons arribam a Mirant de Mar, on decidim canviar el lloc per berenar ja que és molt prest per fer-ho al port des Canonge. Amb l’ajuda del ciclista, que ha sortit a fer un poc de carretera abans del nomenament, contactam amb el Trast de Banyalbufar. Baixam per la mini Branson, que és ni més ni menys que el Gr. A la carretera ens trobam els tiratira que van de pujada, i entre ells el simpàtic rider de s’indioteria que ja ens hem trobat altres vegades. Seguim la marxa fins la mar. 

Fotos de situació i reprenem la marxa Volta des General cap amunt, que entre l’agradable pendent i la bona ombra que encara fa ens plantam en un moment a l’inici del camí.

Allà en Raúl i en Micot es despedeixen. Ha estat un vist i no vist, però se n’han de tornar fins Alaró. Arribam al Trast, però hem fet prest i hem d’esperar un poc. Bon berenar, com sempre, i ambient agradable el d’aquest baret. Carregam aigua i gel i partim cap a Planícia. Quasi per error agafam el camí que du directament al Rafal, que comença des del poble amb un pendent que es deu apropar al trenta per cent. Arribam a la barrera de la finca, que està blindada, i és que a l’alemanya del “cabaios embaggassados” no li dóna la gana d’obrir el pas. Fa gràcia l’excusa que han trobat alguns per tancar camins: els lletrerets de “área d’interés faunístic” amb el voltoret de torn, i els de “finca d’agricultura ecològica”, i de pas tenc subvencions.  Hi ha que veure el que l’estimen ara a l’aucellet. Trobam un forat a la rejilla i podem passar.

Passam ben per davant la casa que està a plena reforma, però no tenim cap problema, no hi ha ningú a la vista. Continuam per la pista, i sense voler ens dividim en dos grups: en Vicenç, Pere i Joan que van pel camí d’abaix, i en Biel, Fran i jo que anam pel camí principal fins la barrera d’entrada, també blindada. Treim en Fran defora ja que té pressa, i seguim pista amunt fins que en trobam una altra barrera de fortalessa.

Passam per un forat, i ja som a les cases de Planícia. Amb els altres ens trobarem al desviament de la verge de no sé què. Ara ja, protegits per l’alcinar, arribarem fantásticament al coll d’Estallencs, tot el temps per ombra, i un cop a dalt, disfrutarem d’una agradable temperatura gràcies a l’aire que corre. Reagrupament, moment que aprofita en Joanbike per agraïr la ruta triada ja que està disfrutant de veres. Ho interpretam com una amenaça.

Baixam cap a Son Fortesa pel Gr. Com que és l’hora del dinar, no trobam ningú, ni siquiera l’amo, aquell energúmen forasterot aficionat a la coprofília. Arribam al poble i enfilam cap el darrer objectiu del dia, la merescuda cervesseta fresqueta. Despedim en Vp a Establiments, i, ja amb amb l’aire amb febre alta arribam al Ferreret on intentarem ofegarem el calor de manera alegre.
Bona hora, bona ruta, bona companyia, i uns cinquanta quilómetres i altes tants de desnivell.

Album fotos