Dissabte 23 de gener. Cecilio day.

Ens trobam ja en el quart aniversari, quatre anys ja des de que ens va deixar l’estimat Cecilio, i com és costum, el recordam amb una sortida homenatge de caràcter festiu. Aquesta inclou la visita a un dels punts de referència a la seva persona com és el Castell d’Alaró, i com a fi de festa una torrada amb una bona “pitanza”.

Enguany, per no caure en el mateix error de l’any passat, on preteniem, amb tota la bona intenció del món, pegar del camí d’en Cecilio a Galtazó al Castell amb tota la dificultat técnica que suposa enllaçar els dos llocs, optàrem per un recorregut menys ambiciós a la fi de no patir nervis i poder dinar a una bona hora. Així doncs, fariem un recorregut per la comuna de Bunyola, Orient i Alaró.

Vuit i mitja de dissabte ens trobam al cantó de sempre, Vp, Fran, Sergi, Andreu, Pere, Biel, Antón i Torné. Ens falten en Miki i en Rol que no poden venir. Partim cap a Bunyola per Passatemps, Son termens i Caubet. A n’es Garrigó ens esperen en Micot i en Tià. El que no hi és es en Gerard, que com sempre ens desconcerta. Resulta que ha decidit pujar per cas Bergantet. Així que, després de que en Sergi hagi buidat a la paret mitjera de la casa (no hi ha altre lloc) començam la pujada que es troba molt concorrida. Es nota que sortim mitja hora més tard, et trobes més trànsit i més gent per tot. A la barrera ens desviam per fer la drecera, més técnica però més entretinguda que la pista. Avui, la part difícil es troba en condicións ideals, i llevat dels més torpes, tothom s’ho passa. Sortim de nou a la pista i arribam a cas Garriguer on ens espera entre la brossa, un Gerard escanyat i mocós. Haviem de fer el tram del lavacoches però, com sempre, anam malament de temps i hem de retallar-ho per anar directament cap el tram de la cabra com el va batiar en Fran. Després pujam pels coll des Picó, bocí molt tècnic tant de pujada com de baixada i que a més està humit. 

Per aquí en Micot es troba com peix dins l’aigua, i és que hi mig viu, ja que és una de les seves zones d’entreno habituals. Sense sortir a la carretera enllaçam cap a ses Clavegueres. Per aquí tothom disfruta, i és que aquest lloc reuneix les condicions ideals per a la diversió, llàstima que es faci tant curt. Botam la barrera de son Perot i enfilam cap Orient per la finca de Son Palou, amb la sorpresa de que a l’hora de sortir trobam tancat. Poc després sabrem que en Jeroni ens ho havia avisat per whatsapp. Per tant hem de botar de la manera més discreta, menys uns quants caperruts que sense fer cas a les indicacions fan tot el contrari. Al bar ens esperen ja fa un rato en Jeroni que ha vingut amb moto, en Raúl que ho ha fet amb la ciclocross, i en Mapes que ho ha fet amb cotxe ja que s’ha enredat matant cuques.

Berenam, bé però un poc car, i això sí, sempre tardant quasi un hora. Reprenem la marxa cap el Castell i ens toca pateo, però no es fa massa llarg. Un cop a dalt començam a baixar fins el balcó d’en Cecilio, on ja hi ha en Mapes, ara si amb la bici, en Jeroni, i en Fernando, que de colcar poc però de festa no s’en perd una. Ben fet.  

Foto de grup i rialles que és la millor manera de recordar el nostre amic, juntament amb la companyia del seu germà. Mentre tornam a les bicis en Fran ens mostra la seva nova adquisició per estalviar uns tristos grams a la seva montura per un no tant trist preu, cosa que ens confirma la necessitat de tractament psicològic urgent. Ens despedim d’en Jeroni que no pot venir al dinar, i enfilam cap a Pòrtol per Bànyols, camí des Raiguer, Santa Maria, i Jardí den ferreret fins can Mapes. Aquí ja ens espera la grata companyia del Tibu i familia i en Joan i fills.

Com no podía ser altre, el Tibu ha agafat el control del foc i es posa a torrar els hierbajos que tant agraden a n’Antón. Poc després agafarà el control dels fogons n’Andreu que donarà el seu toc gourmet. 

Un cop torrats els calçots, i amb la preocupació del Sergi per les calories que tenen, ens posam per feina de l’única manera que es poden menjar, fent el gorà. Aquest any són molt més bons i a més no ens hem quedat curts. Rematarem la tasca amb xuies, lloms i botifarrons, sempre ben hidratats pel vi i la cervessa. Després de dinar, en Joanet i en Sergi agafen el control del foc, amb un únic moment delicat que ha estat quan s’hi ha afegit en Tià. 

Bon dia de celebració, amb bona participació, un poquet de bicicleta, una bona pitanza, i qualquna cara de pastes agres.

Ver todas

Consigue el tuyo

Dissabte 3.1.16/61x100. VP day.

Sis de novembre de 2015, es publica al butlletí oficial de la sectamtb l'anunci oficial de la realització de la segona edició de l'VP day, en aquest cas, per celebrar el seixanta-un aniversari. O sigui, que tenim dos mesos perquè els que no tenen els deures fets es posin les piles, perquè ja sabem que les rutes made in vp no són moc d'indiot. Inclòs els que duen bé l'estat de forma no ho tenen clar, ja que amb els ingredients típics, quilometratge, ritme alt, i hores damunt la bici, pot passar qualsevol cosa. També s'anuncia la participació de l'anyorat Joanbike, que assegura que es posarà al día per no decebre ningú.

I així ens plantam a la víspera de tal event. Ha passat ja un any des d'aquella cdx versió hivern amb sortida i arribada a Sant Salvador. Allà dalt també es consumà l'enllaç matrimonial Miqui-Vp com a parella ràcing. Tristement, la felicitat va durar poc, i després del divorci, en Vicenç es va tornar a emparellar amb en Raúl, formant l'equip VP-R.

Deixant de banda el terreny sentimental, a l'esportiu tampoc ha estat un any fàcil pel nostre amfitrió. Les caigudes, lessions o malalties s'han encreuat amb ell, fins i tot, com a colofó, el va mossegar un ca. Tots aquests entrebancs, però, no han fet que perdés les ganes de donar branca. O sigui que, tot està a punt per arrencar, i de pas també l'any sectari 2016, que esperem que sigui gloriós.

Set i mitja del dissabte dos de gener, a Campos, lloc d'inici i arribada amb cent tres quilómetres pel mig, ens trobam quinze sectaris, bé catorze i un convidat com diria en Raúl: Andreu, Gerard, Rol, Raúl, Micot, Tià, Mapes, Biel, Joanbike, Pere, Miqui, Antón, Sergi, l'amfitrió i un servidor. En el dinar s'ens afegirà el Tibu, que ja en parlarem.

Arrencam puntuals en direcció Porreres-Villafranca (és una forma de parlar ja que en cap moment fregarem cap població) per camins, pistes i qualque sembrat. Encara fa un poc de fosca però ja és més bé de dia. Ben aviat ens donarem compte de que no fa gens de fred, cosa que farà que alguns ens aturem a llevar roba. Sort que en Pere du el track perquè la locomotora va a tota, hi ha que cumplir l'horari. També es fa complicat fer fotos donat el ritme, per això quasi totes són de cul. Què hi farem! Anam fent idò un traçat entre horts i garrigues impossible de recordar fins arribar al cami de les Pedreres, una interessant carretereta rompuda i a vegades pista gravel que va de Porreres cap a Son Mesquida. Un cop al camí amb aquest mateix nom, el travessam i més del mateix, camí rodador fins arribar a la carretera Porreres Felanitx, on, després de fer-ne uns metres la deixarem per seguir de la mateixa manera. Mentrestant passarem del fèrtil camp porrerenc a disfrutar també dels magnífics sembrats villafranquers i les seves grans extensions perfectament llaurades. No podem deixar passar l'ocasió per fotografiar-ho i ens posam a la feina, tot i que el cost sigui quedar despenjat. 

Després d'una llarga pista de gravilla arribam a la carretera Villafranca Felanitx, on l'agafarem en direcció a n'aquest poble per poc temps però, ja que per devers el torrent de Son Vaquer voltarem en direcció a Manacor. Però també és un forma de xerrar, per orientar-nos un poc. L'epicentre de la nostra ruta sempre és Felanitx, però no el trepijarem per res. Ja hem perdut de vista Bonany, que l'hem tengut sempre a la nostra esquerra, i ara més del mateix, camí, pista o carreterona, i sempre a bon ritme. Hem de destacar el que hagués pogut ser un possible incident, i és que a un tram corb de davallada, i anant un poc confiats, ens hem trobat amb un cotxe de front on qui se n'ha duit l'ensurt ha estat en Sergi, que en lloc de tombar més la bicicleta per fer la traçada ha optat per fer la tangent creuant-se per davant el vehicle amb la sort de que aquest s'ha aturat.

Seguim com si res i després d'un canvi de rumb, enfilam cap a sur, ara sí per una bona estona. Travessam literalment la carretera Manacor Felantix per seguir per un interessant caminoi que ens enfila fins un puiget on aprofitarem per berenar i qualquns per amollar llast. Podem dir que a n'aquest punt canviarem de tipus de terreny, no anirem tant pla. Panxa plena, continuam i amb un no res ens plantam a n'es Fangar. És un terreny fàcil i ràpid, i seguim. També és bon moment per fer balanç, i veim com un dels dos suboficials d'en Vicenç, n'Antón que va començar amb arrencada de bou està fent figa. El segon suboficial, en Raúl-R no durarà massa més. Vp haurà de tirar amb freelanders, tot i que no li fa falta ningú. En Joan aguanta el tipo, de patir en sap molt, i per si de cas, hi afegeig una forca rígida i un sol plat, és home de gestes. En Gerard va cop piu i no es deixa veure massa, i en Sergi que no sap que fer si no està devora ell, així segueix. En Pere, passant pena, com sempre, i n'Andreuet, pseudo-deprimit, amb falta de posta a punt. En Tià reviu el patiment de les 26". En Miqui i Vp, sobrats. La resta de sectaris aguanten el tipus. 

D'aquesta guisa abandonam es Fangar per la carretera de Cales, després ens ficam per la cimentera dins el que és la Serra Llonga per fer-ne un seguit de puja i baixes sortejant els puigets de la zona en direcció a Santueri, sempre vigilats  pel cim de Sant Salvador, lloc fetitxe d'en Vicenç. 

Un cop als peus del castell farem un sinuós i divertit recorregut de sigle track, moment en que cert sectari es farà el loco ja que sap el punt on pot re-enganxar dissimuladament. Llarga se li farà l'espera ja que tindrem un feiner. Acabat el tram en qüestió, canviam de terreny i enfilam el tram final. Encara ens queden una vintena de quilòmetres i les ganes d'arribar fan que els capdavanters tirin fort, però donat compte de que n'hi ha que es comencen a arrossegar, concretament dos, no queda més remei que afluixar. D'aquesta manera i amb una ventada de cara arribam a Campos, havent de fer-hi una passejadeta per completar el track. Les coses com cal, si són cent tres han de ser cent tres!

Amb alegria i cansament ens canviam de modelito i anam al restaurant Es Trast, on dinarem magníficament. Aquí s'ens afegirà el Tibu, que ha fet el sacrifici de venir en moto. Ara és el que toca, la bici és una merda i els que hi van damunt uns matats com els patapollos.

Un cop tots a taula, a una de veritat on ens podem veure les cares, disfutam d'un esplèndit menú de sopes i arroç brut, menú oficial dels vptracks. Com que estam afamagats, feim córrer un poc més del compte a la cambrera amb plats amunt i avall, dins la nostra línia. En acabar de dinar i amb la valentia que et donen un parell de tassons de vi, surt la proposta del gran event sectari d'aquest any (per disgust del Tibu): una volta per l'illa de més de tres-cents quilòmetres. 

Un cop fora ens despedim lentament, molt lentament, mentre admiram la macarrònica moto del tauró de son Serra.

Agraïm aquest bon dia de festa al nostre amfitrió, i també agraïm l'enriquidora presència d'en Joanotbike, que ja ens ha promés que de cada dos dissabtes en vindrà un. Meam si és vera.

Per molts d'anys Vicenç!

Ver todas

Consigue el tuyo

STRAVA. Cicloturisme a mallorca

Perquè vegeu la importància del cicloturisme a Mallorca.

http://esmtb.com/2016/01/04/strava-resumen-numeros/

Algunes dades del resum:

Strava 2015 en datos

En 2015 se subieron 5,3 actividades por segundo a Strava.

En total 115.788.472 actividades subidas en todo el año en todo el mundo.

La provincia más activa de España es Barcelona que casi dobla en actividades a la segunda provincia más activa, que es Madrid. Baleares completa este peculiar podio de provincias activas.

La media de recorridos más largos se registra en Baleares, con un promedio de 67,1km por salida.

Si hablamos de los segmentos más populares en nuestro país las Islas Baleares se llevan la palma. Los 10 segmentos más populares de España en Strava están en sus islas. El que más es el Port de Pollença Sprint, que ha registrado 13.885 intentos. Destaca también el Colla de Sa Batalla, Coll de la Creueta o el mítico puerto de Sa Calobra, territorio de test del equipo Sky.

Barcelona es la ciudad más activa en número de actividades registradas (895.211), seguida por Madrid con 491.562. Sin embargo, el top10 de segmentos más populares se sitúan todos en las Islas Baleares. Probablemente es debido al ciclo turismo, muy practicado en las islas, que convierte el Puerto de Pollença en el lugar más popular de España para montar en bici, con casi 14.000 registros. El Cap Formentor es también muy concurrido así como el Coll de sa Batalla, ambos en la isla de Mallorca. Según los datos de Strava, los ciclistas más rápidos están en Guipúzcoa (23,8km/h de media), los que suman más desnivel en Las Palmas, con una media de 1.057m de desnivel positivo, y los que hacen recorridos más largos en las Islas Baleares con una media de 67.1km. La estepa castellana cumple con los pronósticos, y los ciclistas en Valladolid se han hecho con el título del terreno más llano. Por su parte, la provincia más pequeña de España, Melilla, ha ganado el premio a “la salida más corta”, con una media de 36,1km.

RESUMEN 2015

ENERO:

Iniciamos el año con una celebración, el sesenta aniversario de VP, con una vuelta por san Salvador i aledaños titulada por su autor  de manera cripto numérica. En la siguiente salida nos desplazamos hasta cala Egos de Andratx  y esta vez sí que fuimos  hasta abajo, ya que hacía mucho tiempo que obviábamos la bajada y la tremenda subida, por ello al final nos salieron más de 2000 mt de desnivel. El fin de semana de Sant Antoni / Sant Sebastià, algunos nos escapamos a los Pirineos en viajes familiares pero los que quedaron realizaron una gran vuelta por la zona comanche d’es Pinetons. ( Estaría bien  que este año fuera de nuevo  zona libre ).

Terminamos el mes recordando a nuestro Cecilio durante dos fines de semana. En el primero queríamos unir los dos puntos en los que lo recordamos mas intensamente, Es Ratxo i Castell d’Alaró, al final no fue posible porque ese mismo día también queríamos celebrar una pitanza en su nombre y así lo hicimos con una magnifica “calsotada” acompañada como no puede ser de otra manera con carnaza que es lo que les gusta a los sectarios. El segundo fin de semana que correspondía con el ultimo día de mes fuimos a terminar lo que habíamos dejado y realizamos una vuelta por el Castell d’Alaró.

FEBRERO

El mes comenzó muy bien, una copiosa nevada había caído por toda la serra y evidentemente fuimos a disfrutarla, subimos hasta Lluc, que ese día era territorio reservado para mtb y senderistas ya que la carretera estaba cortada, disfrutamos de rodar sobre una nieve compacta por el cami vell de lluc y de empujar la bici sobre la nieve virgen por el coll pelat. Al regresar quedamos impactados del colapso que se generó en los accesos a Tramuntana. El siguiente fin de semana fuimos por Banyalbufar a enseñar  a Juan todos los nuevos caminos que habíamos conocido hacia poco por allà, pero lo mas destacable del dia fue la montonera que hicimos en uno de ellos, donde todos patinamos cayendo uno encima de otro. Completaron el mes dos buenas vueltas una por territorios vp por sant Salvador y otra por el mitico coll d’es Jou.

MARZO

Empezamos el mes con mal sabor de boca ya que en una vuelta por na Burguesa para celebrar el fin de la temporada de caza, Vp tuvo una caída tonta y se fracturo el omoplato. Continuamos el mes con una salida por el Pla en la que queríamos coronar un nuevo Puig, el de Sant Nofre i otra por s’Estaca. Terminamos el mes con una salida  que fue de lo mejor del año, nos escapamos hasta Menorca, 14 bikers con fémina incluida. Las escenas dantescas del barco no impidieron que luego tuviéramos un día de autentico mtb en el que aprovechamos el día al máximo, tanto que casi perdemos el barco. Fue uno de esos días en que el espíritu sectario brilló en su totalidad y posiblemente uno de los mejores días del año. Podríamos poner mil imágenes: gente con bolsas en el barco, el clítoris de Sergi, Pere intentando limpiarse de la metida de pata hasta el tobillo en un charco que no era de barro, el barranc de binigaus, la cova dels coloms, ( según fran de los colonos ) etc, etc.

ABRIL

Después de una escapada siempre viene un tiempo de impase  en que no hay muchas ganas de innovar asi el primer fin de semana fuimos hasta Biniarroi i Solleric. Como cada pascua hicimos nuestro Pancaritat por algunas ermitillas del Pla y del que recordaremos la imagen de algunos bikers pedaleando descalzos para no mojarse los zapatos en un autentico lago en el torrent de Sencelles. En la siguiente salida fuimos por Cap Blanc i Cala Pi, i acabamos el mes,  con la vuelta integral a la sierra de Llevant con un magnifico bañito en uno de los gorgs del torrente de sa Duaia que no pudieron disfrutar los que como siempre van a su bola. En este mes presentamos alegaciones a la Ruta de Pedra en Sec, que ni siquiera fueron contestadas, demostrando la manera de actuar del ya desparecido Govern Bauçà.

En este mes ya hace 5 años que Tolito nos dejó  después de haber cumplido su mayor deseo.  Anton  también cumplió el suyo y se convirtió en un 312.

MAYO

Continuamos nuestras vueltas siempre descubriendo o redescubriendo  algún trocito nuevo de la isla con nuestras bicis, así nos fuimos por Galilea y rodamos por el viejo camino de Calvia y admiramos la diaclasa de na Costitxa. Siguiendo con el planing del mes  y cumpliendo los deseos de Yerar nos fuimos hasta sa Crostera e iniciamos la temporada de rutas largas para prepararnos para el objetivo  del mes siguiente, superar los 200 km. Así realizamos una vuelta que ya habíamos hechos años antes, rodadora y con desnivel hasta  Sant Telm, pero pasando por la costa Norte. Acabamos con otra machacada  llamada Ruta del Ordi, en la que aparte de disfrutar de las imágenes de los campos en siega nos castigamos con 145 km abriendo una ruta desde Palma a Sant Salvador.  

JUNIO

Junio tiene un nombre 212 mtb, nuestra “brevet”  particular en Mallorca y que nos pone al día de lo que se está llevando últimamente, rutas de gran recorrido non stop. En Mayo ya iniciamos las rutas largas de más de 100km para así poder afrontar tranquilamente nuestro reto. La primera salida del mes sirvió para compensar el exceso de pla que habíamos tenido últimamente y fue una ruta con un sabor agridulce. Fuimos por sitios prohibidos pero con permiso , alfabia y s’arrom y bajamos como despedida por el Barranc antes de que se publicase en el Boib la ruta de pedra en Sec que nos prohíbe el paso por allá. Lo mejor del dia fue la aparición de Juan que hacía meses que no venia y que aguantó toda la vuelta tirando de “raza”. En la siguiente salida continuamos con el desnivel por Valldemossa, subiendo la mola de son cabaspre, comuna Valldemossa i cami des correu. El 20 de Junio al fin realizamos la 212, fue todo un éxito en la que todos los que teníamos tiempo lo conseguimos. Rodamos casi 11 horas en un ambiente de buen rollo en el que lo que primaba era que todos llegásemos, tal como fue. Veremos este año que nuevo reto nos proponemos, ir a por los 300 o quizás cambiar la distancia por el desnivel con una bi3000, todo se andará…

JULIO

Si bien es cierto que siempre intentamos alternar las zonas por donde vamos a Rodar, esto no es dogma de fe, ya que durante le mes de Julio, parecía que estábamos adscritos a la zona de Valldemossa Banyalbufar, ya que casi todas las salidas discurrieron por ese entorno. Llego el calor y solo buscábamos zonas con sombra y con alguna posibilidad de baño. Así fuimos a sa galera , sa volta d’es General, s’estaca i el cami d’es pintors, hasta que este narrador dijo basta y nos desplazamos un poco mas al centro por sa comuna Alaro Orient. Se trataba de acumular desnivel y prepararnos para el viaje de Agosto. Como también ya es tradicional celebramos el buba’s day con cena incluida esta vez por Genova.

AGOSTO

Por Agosto, como diría hoyos , el pescado ya está vendido, tanto que casi se pasa de cocinado, y es que en la tradicional vuelta de tarde noche por sa costera sufrimos una deshidratación descomunal con la gran petada de bigel. Este año también será recordado por la incorporación definitiva del Sr TORNER como cronista oficial, que ha introducido una prosa mucho más satírica y refinada en este blog. Así nos deleito con sus crónicas con títulos divertidos como es poal de ses cervesses, etc.

Tristemente este año ha quedado con una crónica incompleta del viaje que pese a que también fue incompleto por las lluvias, los tres días y medio en que pudimos rodar nos llenaron más que suficiente ya que pasamos algunos collados increíbles, muy difíciles de superar. Siempre tendremos gravados en la memoria el nombre de  “coll de malatra “  con sus 2.900 mt. Fueron unos días de autentico mtb y aventura, en el que como siempre no había competitividad, solo autentico espíritu de superación para ir solucionando las incidencias que se nos presentaban en la que Jeroni nos dió una magistral lección tras su caída de la que aun se está recuperando.

SEPTIEMBRE

 Septiembre es un mes anodino en el que vamos algo desorientados,  el bajón post viaje se junta con el inicio del curso escolar y también laboral con lo que las salidas son básicamente rutinarias, aunque eso sí, siempre incorporando algún punto o tramo novedoso. Estuvimos por Cura y Santa Eugenia en donde inauguramos el caminito des Puiget recién reacondicionado. En esta vuelta nos dimos cuenta del monstruo que hemos creado, Fran no para de dar la lata sobre componentes y pesos de piezas de bici. Fuimos hasta Soller para realizar la clásica vuelta al valle pero este año en sentido anti horario por lo que usamos un nuevo camino que nunca habíamos empleado con nuestras bicis, el de muleta de ca s’hereu. En este año también otro sectario ha emergido, miky que a pesar de su problema incurable de querer siempre estar delante, también se preocupa por el  buen funcionamiento del grupo con sus propuestas como la de la salida por Solleric y el Raiguer.

OCTUBRE

Mes sin pena ni gloria en el que fuimos hasta Alcudia, dando respuesta a una petición de hace tiempo del Sr Torner, se pretendía básicamente repetir una vuelta que combinaba todos los puntos de interés de la bahía : la victoria, albufera y San Marti. Al final al ser la parte inicial muy técnica tuvimos que recortar, por lo que posiblemente nos salió la vuelta mas corta del año, cosa que no nos traumatizo lo mas mínimo.

En la salida que hicimos por el Burotell –Planicia, tras muchas salidas en las que en el momento del café se hacia el silencio, volvió a sonar la voz firme y decidida de Jeroni que nos vino a ver con la  bici de carretera en una de sus primeras salidas post caida. En esta vuelta Salvador ssembró un poco el caos con sus retrasos y algunos se perdieron el senderito “leitmotif”del diaque era la trialerita de s’aljub d’es cristians. Continuamos con nuestras variaciones en una ruta por Llorito y Costitx y terminamos el mes recordando a Hoyos , ahora que ya hace 2 años que nos dejó.

NOVIEMBRE

Al fin se puso fecha para celebrar el cincuenta aniversario de dos miembros de la secta, yerar y tibu. El evento que debería haberse celebrado por mayo se había ido aplazando “sine die”. Para tal evento se diseño una vuelta con salida desde Binissalem y que transcurría por el Raiguer Nord. Fue todo un éxito de convocatoria en la que además de casi todos los sectarios tuvimos ilustres invitados auténticos mitos del mtb Mallorquín. La ruta discurrió por numerosos caminos nuevos como la pestosisima subida de la comuna de Caimari, caminillos per es Castell y algunos senderos por Ullaro y Campanet.

Fue una delicia ver a Yerar, el sectario del año asumiendo la responsabilidad que corresponde a este cargo, vigilando el rebaño desde atrás como buen pastor. En este mes también estuvimos por Valldemossa en una vuelta que queríamos ir por el cami de s’escolta, por Betlem en la que practicamos la rodada en arena y por la cabra vuelta en la que fran nos demostró sus habilidades con el gps. En este mes rodamos por primera vez junto a una fat bike que juntamente con las bicis mono plato son la novedad técnica del año.  

DICIEMBRE.

Después del repaso de todas las salidas uno se da cuenta de que posiblemente otra característica de este año  ha sido las numerosas veces que este narrador ha fallado en las salidas sabatinas. Así en la primera salida del mes faltó cuando el grupo decidió rodar hasta Bonany. En la vuelta estrella del mes, que era de día y medio y que consistía en subir viernes tarde por Massanella hasta son Amer para dormir allí y continuar el día siguiente hasta Sa Costera, abandonó el segundo día. Falló igualmente en la vuelta de la Coma d’en Vidal i también en la del penúltimo sábado que por cansancio y desmotivación debido a ciertas movidas no le apeteció salir y que quedo sin crónica. El último sábado del mes al coincidir con la segunda fiesta de Navidad se diseñó una vuelta corta y atípica por son Segui. Como cada año celebramos la cena de Navidad , con las clásicas discusiones sobre día, hora y lugar , que fueron zanjadas vía decreto. Evidentemente lo mejor del mes fue ver como el sr Torner pudo asistir a un mini viaje, como fue la vuelta del puente de la Purísima y la cara que puso al ser nombrado sectario del año.

Un año más lleno de nuevas experiencias y buenos momentos. Esperemos que el que viene sea aun mejor. Viva la SECTA, Viva el MTB.

CURTA DE NADAL FINS SON SEGUI. sbat26 des

Aquest any la segona festa queia en dissabte, així molts teníem compromisos familiars, ja què tot i que darrerament molta  gent els  distribueix  entre la nit de Matines i Nadal, els rancis autèntics ho continuem fent entre Nadal i la segona festa. Així  es proposa  una volta curta per acabar devers les dotze i a mes a mes, perquè en Miky pogués venir,  un recorregut apte per CX.

8:00 del mati Vp, Sergi312, pere, miky, bigel, andreu, torner, mapes i vint minuts mes tard yerar.

Iniciem el recorregut per Passatemps a on les CX van una mica justes, desprès com que ningú decideix tombar cap a les zones verdes de Palmanyola anem directes al pinar de sa Coma. Pugem Caubet i d’allà enfilem cap el ramal vell de la cra que ens enfila cap al camí dels Cocons. Tombem cap cas Bergantet, a on ja han desaparegut els rètols de prohibit anar amb bici tot i que continuen els de propietat privada però amb  les barreres  obertes. Així  passem contents pensant que almanco  hem guanyat aquesta batalla. Esperem que aquest any nou s’iniciï una nova etapa amb els problemes dels camins tancats i si tot va be s’aprovi una llei de camins que ajudi a resoldre aquests conflictes.  Continuem la marxa baixant cap es Cabas a on ens hi fiquem d’estranquis, ja que aquest camí, ara per ara,  te mes mal remei.

Sortim per son Torrella i enfilem cap el raiguer i de nou ens fiquem a zona conflictiva amb el camí d’Establits de Mainou, que ara per ara, continua amb la barrera oberta, així que passem sense major problema. Iniciem el laberint de les vinyes i ens passem una camada de mes de la que volíem per enfilar directes cap a ses Alqueries. Del llogaret partim cap a santa Eugènia a on agafem l’únic tram que queda obert de l’antiga línea ferroviària de Felanitx. En passar el cementiri, girem a la dreta per l’autopista que ha obert l’ajuntament per recuperar l’antic camí del cementiri. Ens re agrupem a la plaça del puiget, per acta seguit anar fins a la plaça de l’ajuntament a on ens aturem a prendre un petit “coffe break”, tot i el descontent d’alguns que volien un berenar amb condicions. Com que es una mica tard i en Miky no pot arriscar-se ja que te dinar de Nadal amb la nova família política  parteix amb en  Vp cap a Ciutat.

La resta continuem cap a ses Olleries a on anem a cercar una nova, per nosaltres, pujada cap a la torre del vigilant. Fa anys que anem a son Segui i fins ara encara no havíem fet mai aquesta cami, que evidentment s’ha de fer amb aquest sentit , ja que de baixada al tractar-se d’un camí ample i amb grava, no te cap al·licient. En yerar ens sorprèn pujant amb la CX les dures rampes  que en algun moment arriben al 30 %. Un cop arribats a dalt anem a cercar la trialera que baixa cap a ses Coves. Aquí, tot i els advertiments d’en Bigel,  aquest narrador va a cercar el traçat original d’aquest single, que ja fa temps va ser substituït per un altre. Així  al principi, aquest està una mica brut fins que enllacem amb el traçat nou. En arribar a baix topem amb un dels obrers que estan arreglant la casa i alguns inicien les maniobres de “despiste”. “està clar no era per aquí que volíem anar “.

El que es cert es  que quant aquesta casa estigui habitada segur que tindrem problemes per passar  així que ja tenim feina a fer cercant una alternativa que eviti el pas per la casa.  Continuem la marxa cap a ses coves i per el camí que ens du cap a Santa Maria. En arribar a la carretera de Sencelles, posem directa ja per asfalt cap el coll d’es Pou. A la rodona de festival com que realment el temps se’ns ha tirat a sobre , aquest narrador i n’Andreu , que segons ell viu en aquell carrer, decidim retallar i anar per la carretera, ara que està tan ben condicionada pels ciclistes.

Si tot va be, aquest any també segurament veurem tot un pla de vies cicloturistiques de tota Mallorca que intentarà posar ordre a totes les iniciatives aïllades i bastant caòtiques que fins ara s’han dut a terme. Rutes cicloturístiques marcades que a trams son d’asfalt i trams son de terra, voltes esquizofrèniques com les ecovies o carrils segregats fantasma que no van a lloc o no empra ningú.  La resta continua segons l’establert i es suposa que van per es Caulls i son Macià. Volta una mica “suigeneris” per tancar un any també bastant estrany. 65km i 662 mt de desnivell.

Que puguem continuar per molts d’anys rodant per Mallorca i fent alguna sortideta a fora en aquest any nou que tot i les incerteses que ara per ara vivim,possiblement sigui un gran any pels que estimem la bici i la nostra terra. 

SOPAR DE NADAL 2015-12-20

Un any mes ens reunirem per fer el sopar d’empresa, si aquesta empresa que es diu sectamtb i que ja fa molts d’anys que roda i que esperem que segueixi així. Hem passat moments difícils però sempre els hem superat ja que les ganes de sortir a voltar amb les nostres mtb estan per damunt de tot.

Aquest any hi érem quasi  tots : Vp, tià, jonander, sergi, raul, rol, fran, anton, miky, jeroni, pere, fernando, yerar, joan, bigel, torner, andreu i mapes. Nomes ens faltaven  l’imprevisible tibu que un dia abans va decidir que tenia que partir a comprar una moto i en micot que com sempre dona branca a tothom  per desprès nomes venir quan li convé. El lloc escollit un clàssic “palmesano” : “el mavi “ i el menú, abundant, preu contingut i una mica pesadet pels estomacs avesats nomes a menjar molt sa. Uns bons asos de bastos en forma de paletilla de xot ames de la picada i postres habituals.

Com ja es habitual en pere , el nostre mestre de cerimònies, va fer entrega de la bicicleta, aquest any en forma de siurell, al nou sectari de l’any que fou el Sr TORNER. Aquest durant tot l’any ha fet una feinada convertint-se amb el fotògraf oficial i redactor de moltes de les cròniques del nostre bloc a on queden reflectit el nostre  dia a dia. El seu estil fotogràfic que segueix el camí inaugurat per en cecilio amb les seves famosos fotografies  “d’ambiente “ i les seves cròniques acides seguint el mes pur estil del nostre Toni,  ens han fet riure i recordar com ens ho passem de be cada dissabte  gaudint de la natura i el paisatge  fora de l’estrès de carreres i preses innecessàries.

Torner tot un exemple a seguir de senzillesa i humilitat molt lluny de certs egocentrismes  i   que no escatima esforços  per que les coses surtin endavant cada pic que  preparem qualque esdeveniment en grup.

En guany també hem tingut una menció especial a  “l’autonomo” de l’any que ha estat per en Joanbike, que a poc a poc  ha anat consolidant el seu taller de bicis, esperant que aviat pugui regularitzar també una mica la seva vida i torni a sortir amb nosaltres els dissabtes.

Com no podia ser d’altre manera en frenando ens amenitzà amb els vols rasants del seu darrer dron del que esperem que ens envií aviat les imatges captades.  

Que puguem celebrar-ho per molts d’anys.

Galatzó i Coma d'en Vidal. Dissabte 12 de setembre.

Pànic i confusió és el que hi havia el divendres horabaixa en el xat. Missatges de desespero, crids d'auxili, rogativas. I és que les hores passaven i no teniem cap notícia del líder espiritual. I tot per culpa d'un iphone en estat terminal. Ell, en Mapes, ho va intentar, però tampoc aconseguí comunicar amb ningú. Per alguns, els divendres horabaixa són difícils, hi ha que deixar llestes un munt de feinetes per poder sortir tranquils el dissabte, d'aquí el caos comunicatiu. Entre tot aquest trui, ens enteram de que mestre Mapes està més liat que la pata d'un romà i haurà de sacrificar el cap de setmana en benefici de la feina, per tant, un altre dissabte orfes. Res, idó, quedava clar. Tampoc vendrà en Miqui, capaç de resoldre situacions com aquesta d'un cop de ploma gràcies el seu estil directe i sense contemplacions. El pes de la responsabilitat cau doncs damunt en Biel que cerca aliats amb resultat negatiu. 

Per tant, ens trobam dissabte matí, a l'horari d'hivern o de pare atabalat, a les vuit i mitja, sense ruta planificiada i sense sabates qualqú. Reunits, Raúl, Antón, Biel, Tià, Sergi mitja volta, Pere, Fran, Gerard i Torné, hi ha dues propostes damunt la taula, millor dit, al mig del carrer: la d'en Biel d'anar fins la Trapa, i la d'en Gerard la d'anar a la coma d'en Vidal. Decidim aquesta darrera opció que és la que más ràbia li farà a n'en Rol. 

Enfilam idò cap a Puigpunyent on hem quedat amb el Gerard que si apropa amb al furgo i les sabates. Llavors cap son Net, o sigui, cap a la urbanització i segon a l'esquerra i primer a la dreta, i primer a l'esquerra una altra pic, on hi ha l'escandalera de cans. S'acaba el carrer i la simpàtica rampeta i agafam el sender de sempre, primer un enllaç, i després l'altre. Per aquí ens acompanyarà el flaire de merda de ca que en Gerard ha agafat de ple amb les seves rodotes. No tot són ventanges. Malgrat aquest detall, disfrutam d'unes condicions ideals del terreny, que ens permetrà a molts fer un zero en el tram final, quan normalment és impossible. Sortim al vial i anam al creuer principal on agafam direcció Galatzó. Enfrontam la pujada cap al coll Carnicer amb més o menys feina i amb més o menys força, i segons la combinació cicles molt o poc. Ja som a dalt, i pensam en berenar. Avui toca de butxaca, però com que aquí fa un poc de rasca, baixam la trialera, que està xopada, i menjam més avall, just abans d'agafar el camí cap a sa Boal de ses Serveres. Avui el trobam ràpidament, i ens començam a divertir per aquest ideal tram. 

Arribats al punt on pots anar cap a la dreta, al coll d'Estallencs o Planícia, en Tià, Pere, i Sergi, tomben cap allà, i els altres cap a sa Boal (nom sense traducció possible) pel divertidíssim camí de sempre. Per aquí, veurem com la nova bici del Gerard també es capaç de punxar. Sol·lucionat el pobblema, amb un no res ens plantam a l'àrea recreativa de son Fortuny, i allà enllaçam pista cap amunt direcció coma d'en Vidal. Bon estat del terreny també per aquí, i feim la dura pujada, que avui no és tant dura. Pel camí, en Gerard reb una telefonada del seu estimat Jon, que ens ha de sortir a camí per les cases de Galatzó. 

Finalitzat el coll, començam la trialera de baixada cap a la finca pública.  Mentre baixam, recordam les primeres vegades que vinguérem per aquí, quan era un autèntica selva de carritx i no hi havia manera de seguir el camí. Ara és un plaer, al manco pels que ens agrada baixar, entre ells el nou descender Gerard i la biciplus 27.5.

Ja a la part baixa del camí, devers les cabanyetes de palla, ens trobam amb en Jonander, que prèvia abraçadeta amb el seu estimat, s'incorpora a la nostra ruta. Com que avui no hi ha hagut berenar oficial, ni cocascolas ni cafès, anam mitjos afamagats, i en Raúl ens informa que a la possesió podem prendre un refresc. No obstant, un cop allà, decidim no enredar-nos i fer el piscolabis al final. A ca l'amo en Biel, el grup es divideix, i en Raúl, Jon i Gerard tiren cap el camí d'en Cecilio per llavors recollir la furgo a Puigpunyent, i en Biel, Fran, Antón i servidor seguim pel clàssic recorregut del torrent, son Pillo, Son Boronat, Tords i Palma-Ferreret, on pareix que cada vegada més és el destí final de més grups de ciclistes. Tot i la improvització de la ruta hem cumplit amb la missió, divertir-nos i disfrutar tots junts. Total, hasta la p... de distància i uns altres tants de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo