Cami de Cavalls.Ciutadella a Binibequer. V3juny.

Primer viatget d’aquest estiu, fins a Menorca, volem fer el “ camí de cavalls” en tres dies. Tot i que en Tia insisteix que es pot fer en dos i ens envia durant la setmana correus de gent que ho ha fet en menys hores com el famós Tuduri i les seves 16 hores que recordarem durant tot el viatge.
Com que nosaltres som “currantes” partim amb el vaixell de les 7 del mati, els senyors surten amb el de les nou. Matinada i cap a Alcúdia, allà ens trobem els 10 components: bigel, pere, joan galera, joandemaria, moyos, frenando,yerar, cecilio, micot i mapes. Un es sent feliç, feia anys que no érem el grup mes autèntic de la secta i en venia al cap aquell primer viatge que férem “Sierra Nevada” allà pel 2001, quant ens ajuntarem bàsicament els dos grupets.
A les nou erem a ciutadella, avui en molt bona mar i amb ganes de rodar, hi ha que anar apresa ja que amb el vaixell de les nou arriba un altre grup i no volem que ens passin.
Així gps en marxa comencem a rodar, aquí es quan un sa n’adona que el track que ha aconseguit carregar ha estat simplificat i li falten punts per lo que fa rectes impossibles de seguir. Així que els únics que ens serviran seran els de moyos i frenando que si que havien carregat els que estaven en format tcx. Sortim dels “periurbans” de ciutadella i entrem en els primers roquissams, que ens recorden cap blanc.

Primera averia en bigel pinxa, mentre repara vèiem com està arribant a tota velocitat el ràpid de Mallorca, “venga, venga” que ens agafen. A la fi partim i comencem a agafar ritme, les primeres cales i el magnífic camí. Comencen les reflexions, quina enveja que ens fan els menorquins, que be que s’ho han muntat, el camí perfectament definit, net i sense cap problema de pas. Encara que no ens ho creguem estam a dins la mateixa comunitat autònoma, però ells ho han sabut fer be i nosaltres a Mallorca així ens va. Posats a trobar un emperò, la absència de senyalitzacions dins les urbanitzacions, on evidentment ens perdem cada vegada. Allà segurament ens passaren els de l’altre grup, ja que evidentment arribaren abans que nosaltres. Les cales es succeeixen i les averies també: dues rompudes de cadenes d’en cecilio, que te la bicicleta d’acord amb la crisis.

Això es un paradís, son Saura, cala en turqueta, cala galdana i sant Tomas on ens aturem a dinar, creem fondo comú i allà comencen les rondes de cerveses i gelats. El camí es una sorpresa a cada revolt i alterna els trams de costa amb els d’interior que realment son els mes divertits i espectaculars quan entrem dins els barrancs.

Son Bou, cala en porter, binisafuller i al a fi arribem a binibequer vell, on estem una estona cercant on dormíem, que era l’autèntic nucli “pseudo mediterrani”. Ens repartim els apartaments, realment a molt bon preu, ja que ens surt a 11€ per cap, el dormir. Aquí hi ha el problema, com que no entra ni el sopar ni l’esmorzar anirem per lliure i ja sabem que quan ho fem així, pareix que ens donen barra lliure, fent nom a la famosa frase que ens digueren ja fa anys per Catalunya. “els mallorquins sou molt bons clients”.

Mentre se’ns ha incorporat el membre numero 11 de l’expedició, en Feranando Fortuny, a partir d’ara en FF, que no havia pogut agafar lliure el divendres ja que feia poc ja havia agafat vacances per fer la Titan dessert. Passejada pels carrerons per pair una mica i a dormir, demà mes.
Km i desnivell no ho sabem ja que tots els gps, amb les tonteries de cercar els tracks bons, els hem aturat i ens falta part de la informació. Aproximadament uns 72 km.