Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 25 de septiembre de 2011

CASTELL D’ALARÓ. MALDITO MALDONADO s24spt

Plou i a defora bufa es vent, que me fa sentir petit com un granet d’arena, estic dins el tren estic ben calent, avui ja no em mouria d’aquí.
Amb això pensava, aquest narrador quan captiu i desarmat tornava cap a ciutat. Havia deixat a la seva sort als valents sectaris que no volien abandonar la lluita fels als seus ideals. Dic captiu i desarmat, no per les conjures malèvoles d’en Maldonado, el personatge del dia, sinó captiu de la golafreria i d’haver encadenat dos sopars i un dinar fora casa que havien desarmat el meu castigat estomac. Aquesta es la raó de la fuita i aquests son els fets del dia.


A les 8, aprofitant una finestra de bon temps ens arreplegarem: rol, frenando, vp. bigel, moyos, dani, joangalera i mapes. Avui, a mes a mes, es presentava en societat el nou prototipus experimental d’en Joan.


Cami de passatemps, Caubet i cap a cas bergantet. Allà ens trobem primer en Mikot, que va en sentit contrari, cap a sa comuna i desprès que la barrera de fusta per pujar per terra, ara està camuflada, plena de branques i condemnada. (ha començat la lluita antibiker). Pugem per asfalt i tirem per avall fins el desviament del camí del puig des cabàs que l’agafem i incorporem en yerar que darrerament apareix en el lloc mes insospitat.


En el portell de la garriga en fran es posa a inflar i acaba posant càmera, ja que encara funciona en moc verd en lloc de la lletrada molt mes efectiva. Travessem la finca amb tranquil·litat (aquí tenim bo) i ens dirigim via directa fins Alaró, on comencen a caure algunes gotetes i com que ja no es molt prest i el pa amb oli del verger es car i xerec, decidim aturar-nos al poble.


Bon berenar per 6/7 euros. Mentre mengem, anem ratificant les nostres sospites de que en Gollum que ens aparegué per les coves possiblement sigui en Dani, ja que aquest no atura d’acaronar els seu Blackberry, el sentim que mermula “ mi tesoro, mi tesoro”.


Arriba l’hora de partir i aquest narrador deserta covardament així que aquí s’acaba la historia del que sap i pot contar. Deixem per altres que ens narrin com la profecia d’en Maldonado s’ha fet realitat, de si es trobaren a n’Anton pujant i baixant el castell, castigat per fer tantes faltes o per no complir amb les seves noves obligacions maritals, de la barrumbada que els hi caigué i de la retirada, xops com a pops, que feren. 53 km i 936 de desnivell.


Plou i a defora bufa es vent, que dorm els meus sentits i aixeca sa tempesta, es senyal de terra humida, d’herba verda i de frescor.

2 comentarios:

Rol dijo...

A parte disfrutar como un crio pequeño con botas catiuscas nuevas el día de Navidad, el inicio de catarro se ha acentuado exponencialmente, estoy hecho una patata pocha, pero con una sonrisa tonta.
Sarna con gusto no pica.

hoyos56 dijo...

com li traiem partit a aquest màster en Blogs que vares fer aquest estiu, com han millorat els teus relats.

la sortida un lujazo, comentarem que feia temps que no ens banyavem tant, encare que en aquesta època de l'any quasi s'agraeix.

Tomeu Penya TOTAL.