SANTUERI- S’HORTA- COVES DE MANACOR s17spt

Avui el dr Vp, tenia un diabòlic pla, ens volia ficar dins algunes coves de per Manacor. El que no ens havia dit es que en aquéstes hi habitaven essers estranys. Innocents de nosaltres hem caigut a la trampa. Dins la primera cova hem notat una entranya presencia que ens seguia, fins que disparant fotografies al atzar ha quedat retratat, era GOLUM que ens anava darrera. No direm que ha passat, però la follia ha entrat dins els nostres cossos i la poca dignitat que teníem l’hem perduda...

Però anem als inicis. Al principi tot semblava una volta normal, aviem matinat ja que ens havien convocat a les 8,00 (rol, randinaire, joan, dani, cecilio, raul, frenando, mapes i l’amfitrió VP) al cementeri de Felanitx (una premonició del que ens esperava?).

La volta començà molt divertida, amb el segell inconfusible del senyor VP, un puja i baixa continu passant per totes les trialeretes que hi ha entre Felanitx, Santueri i l’horta. Basta veure el perfil.

A destacar la baixada de Santueri, que nosaltres hem fet pujant i on ens hem creuat, crec, amb en Miquel Capo guanyador de la passada bunyolaxtrem i la visita cultural a can “Feliz” la casa secreta a Mallorca de Jorn Utzon, l’arquitecte que va fer l’opera de Sydney (Ara que ja fa tres anys que ens deixà podem desvelar el secret tan ben guardat del seu emplaçament)

http://historiasdecasas.blogspot.com/2005/07/can-lis-y-can-feliz-de-jrn-utzon.html

Desprès de nombroses vistes de sant Salvador i el castell hem sortit de la zona pel puig de mamelles, travessant les canteres.

Començava ara la segona etapa de la volta, mes o menys furtius hem passat per sa Plana fins les urbanitzacions fantasma de cala murada (amb les seves rodes de carro que segons diuen segueixen l’estructura dels poblats del Congo Belga d’on eren els promotors inicials) i cales de Mallorca ( declarades d’interès turístic nacional en temps d’en Fraga per així poder massacrar un petit paradís).

Berenem com a bons nins a un super de cala Murada i ens anem cap a cala Bota, a la que accedim grimpant per la famosa “maroma” amb les queixes d’en Raul que troba que enredem massa per allà.

“Paseillo” pel “MacAdam” dels que tenien que ser els vials de cala Magraner, gracies a Deu, preservada, de on sortim seguint el torrent. Allà trobem una parella catalana que volia anar a cala barques, els hi expliquem en modalitat catalana de Barcelona, ( cosa criticada per alguns) que no van bé.

Ja a la carretera seguim fins a son Fortesa i deixem en Rol i el Randinaire. Agafem cap a cala Falcó passant una bona barrera. Allà comença la primera investigació. Ens llevem l’equipació biker i ens convertim amb un escamot de desarrapats, alguns duien sabates i banyadors, altres sabates, altres res...

La cova es estreta i angoixant, de sobte els peus es comencen a banyar, aviat l’aigua ens arriba al punt crític i desprès al pit i desprès ja nomes ens queden uns escassos 20cm per on poder respirar, però de nou sortim, ara ja dins la foscor mentre notem una presencia estranya al darrera, tot es molt confús ... un dispara una fotografia i ens apareix un esser blanc arrufat que ens persegueix mentre sentim com fuig diguent “mi tesoro, mi tesoro”

No sabem el que succeeix dins la foscor, però decidim tornar afora. Qualque cosa ha passat ja que la gent no es vesteix i decideix passejar per la garriga perdent tota la compostura, ara nomes desitgen trobar una altre forat on ficar-se i així ens anem aficant a un seguit de forats.

Primer a la cova del pont, aquesta com el seu nom indica te un pont que supera el precipici i permet accedir a un camí sinuós que s’endinsa per avall, molt avall, fins que arriba a un petit moll dins un gran llac subterrai. Enfanguinolats alguns es tiren de nou dins l’aigua ja que pareix que senten una atracció fatal cap aquest medi.

Sortim de nou a la superfície per tonar a entrar ara a la cova del pirata, aquesta es molt mes gran i amb columnes fantasioses. Anem resseguint les cordilines que ens dirigeixen de nou per avall, fins que aquesta es fica, sense que ens adonem, dins una lamina d’aigua tan transparent que no es veu. Les ganes son de seguir- la, però aquí ja no hi ha aire.

Tornem de nou cap a fora i una bufada d’aire sec de garriga ens fa reaccionar, hi ha que tornar a casa. Com podem, bruts i enfangats, ens vestim i sortim d’aquest estrany lloc ple de coves. Estany d’en Mas (Romàntica) i son Ganxo per on passem ben prop de les cases, però com que son les tres suposem que tothom està descansant. Sortim de presa i corrent abans de que ens treguin. Retallem ruta per anar via directa fins a son Macià on ens aturem a beure una mica i d’allà a Fangar, per enredar una mica mes la troca i ser puristes i no tocar asfalt. En aquest narrador ja l’estaven esperant a casa així que retalla i va via directa cap els cotxes mentre els altres bordegen de nou san Salvador.
Molt bona excursió amb 72 km i 1281 mt de desnivell. Esperem que el “shock” de les coves no tingui conseqüències. Tot està molt confús.