Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

martes, 27 de septiembre de 2011

pincho moruno

PyNCH-0 M0R-1.
11h. 25’ .
Localización bar Sa Granja d’Alaró.
Metodo de observación: satélite espía PyNCH-0 M0R1 comprado por J.M Rodríguez para espiar a sus oponentes en época de elecciones, restaurado la anterior legislatura por el “capitán araña”.
Bocazas engullendo pan, jamón y queso, unos robando guindillas y olivas para aderezar el bocadillo traído de casa (el parquet está muy caro), se observa un baile de móviles enseñando mensajes escritos por un rinoceronte des Raiguer en celo. Más risas ja, ja, ja. Otra vez ja, ja, ja. Afuera llueve, da igual se les ve contentos y con ganas, parece que intentan como cada fin de semana refundar , -mmmm!, si la secta, creo que le llaman.- También se les ha observado ir en manada entre la garriga en paños menores. A todo eso el cerebro biónico alimentado por azúcares y polisacáridos del capitán-araña, ha cerrado la operación de rescate SFM. Un comando de hermanas-araña se encargará de la operación. En este caso el satélite decidirá seguir los pasos del grupo rebelde. Observamos a la salida de la taberna, como uno con aspecto árabe recrimina la actitud de C. Araña. El resto de la horda está ocupado en actividades banales; uno hurga su cavidad nasal, otro creemos que habla de horas trabajadas, otro mira a la camarera,…
El satélite orbita hacia la región montañosa de Al-aró. Justo antes de la subida detectamos un cruce de grupos de insurgentes son los yihaidistas del Bunyolí Beni Bini al-pcross; mientras los más ruines suben, para liderar el grupo, abajo festejan el encuentro con ráfagas de AK-47. Al final una vez separados el árabe de la discusión , Bihel Bennazahar y Yerai Al-coon aceleran la marcha para dar caza a los desalmados que iban subiendo pensando en asumir el liderato sectario. Sólo uno de ellos Toni el-hoyun tiene tablas para conseguirlo a base de veneno en la lengua. El resto sufre ahogado en sudor. Van llegando uno a uno con Frenando el católico en cabeza buscando refugio en los torreones del castillo, (seguramente es de algún primo suyo). Atrás entre gotas de lluvia y nubarrones provenientes de la estación SFM de Alaró quedan llantos de retirada de ese ser que nunca debió salir de las cuevas de Manacor. -Hermanos, esto pinta mal, -Alá nos ha abandonado- dice el árabe según las grabaciones del satélite. La bajada hacia Orient parece un torrente.
-Perdemos señal!, capitán-araña- , la lluvia no nos permite grabar la conversación de bajo de un olivo, que no es el mejor refugio-.
Se detectan movimientos, hay indecisión , traman un cambio de planes, la lluvia no para. En estos momentos el que tiene pinta de jeque yemení, Alí-v-el-planá, con los ojos desorbitados arenga al grupo disidente y cambia los planes del c.araña el cual en esos momentos, es tratado en el vagón uvi-móvil. Éste se retuerce entre sueros y lavativas pensando en el fallo de su plan de enviarles lluvias torrenciales, a través de su aliado Maldonado.
El diluvio se concentra en el valle, los rebeldes son seguidos por los sensores del satélite, hacia el coll d’Honor. Huyen despavoridos como perseguidos por los aliados. En fila de a uno, todos menos Osama ben mapes o c. araña el cual yace en las cuevas de la soledad disparando rumores sobre su estado y paradero.
El satélite cae y se destruye ante la desidia y baja velocidad del grupo.
Alláhu akbar.

domingo, 25 de septiembre de 2011

CASTELL D’ALARÓ. MALDITO MALDONADO s24spt

Plou i a defora bufa es vent, que me fa sentir petit com un granet d’arena, estic dins el tren estic ben calent, avui ja no em mouria d’aquí.
Amb això pensava, aquest narrador quan captiu i desarmat tornava cap a ciutat. Havia deixat a la seva sort als valents sectaris que no volien abandonar la lluita fels als seus ideals. Dic captiu i desarmat, no per les conjures malèvoles d’en Maldonado, el personatge del dia, sinó captiu de la golafreria i d’haver encadenat dos sopars i un dinar fora casa que havien desarmat el meu castigat estomac. Aquesta es la raó de la fuita i aquests son els fets del dia.


A les 8, aprofitant una finestra de bon temps ens arreplegarem: rol, frenando, vp. bigel, moyos, dani, joangalera i mapes. Avui, a mes a mes, es presentava en societat el nou prototipus experimental d’en Joan.


Cami de passatemps, Caubet i cap a cas bergantet. Allà ens trobem primer en Mikot, que va en sentit contrari, cap a sa comuna i desprès que la barrera de fusta per pujar per terra, ara està camuflada, plena de branques i condemnada. (ha començat la lluita antibiker). Pugem per asfalt i tirem per avall fins el desviament del camí del puig des cabàs que l’agafem i incorporem en yerar que darrerament apareix en el lloc mes insospitat.


En el portell de la garriga en fran es posa a inflar i acaba posant càmera, ja que encara funciona en moc verd en lloc de la lletrada molt mes efectiva. Travessem la finca amb tranquil·litat (aquí tenim bo) i ens dirigim via directa fins Alaró, on comencen a caure algunes gotetes i com que ja no es molt prest i el pa amb oli del verger es car i xerec, decidim aturar-nos al poble.


Bon berenar per 6/7 euros. Mentre mengem, anem ratificant les nostres sospites de que en Gollum que ens aparegué per les coves possiblement sigui en Dani, ja que aquest no atura d’acaronar els seu Blackberry, el sentim que mermula “ mi tesoro, mi tesoro”.


Arriba l’hora de partir i aquest narrador deserta covardament així que aquí s’acaba la historia del que sap i pot contar. Deixem per altres que ens narrin com la profecia d’en Maldonado s’ha fet realitat, de si es trobaren a n’Anton pujant i baixant el castell, castigat per fer tantes faltes o per no complir amb les seves noves obligacions maritals, de la barrumbada que els hi caigué i de la retirada, xops com a pops, que feren. 53 km i 936 de desnivell.


Plou i a defora bufa es vent, que dorm els meus sentits i aixeca sa tempesta, es senyal de terra humida, d’herba verda i de frescor.

jueves, 22 de septiembre de 2011

ES BUROTELL. PERQUE? m20 spt.

Per juliol ens arribà la noticia, però havíem intentat evitar el mal tràngol Avui ha estat el dia fatídic en que ens hem decidit a afrontar el que era inevitable. 16,10 fran, vp, miky, bigel, moyos i mapes hem sortit via directa cap a Puigpunyent, d’allà ja hem agafat el camí vell de Calvià, dins son Cortei hem agafat el desviament de la baixada cap es Burotell pel que possiblement era el camí mes ràpid per anar de Galilea a Ciutat. Allà ens ha aparegut la monumental barrera.


Perquè?. Perquè es tan difícil practicar aquest estimat esport en aquesta terra desagraïda?. Quin mal fem passant per allà en una finca de 3.178.555 m2 en la que el camí passa per un extrem i lluny de les cases? . 43 km 783 mt de desnivell.

sábado, 17 de septiembre de 2011

SANTUERI- S’HORTA- COVES DE MANACOR s17spt

Avui el dr Vp, tenia un diabòlic pla, ens volia ficar dins algunes coves de per Manacor. El que no ens havia dit es que en aquéstes hi habitaven essers estranys. Innocents de nosaltres hem caigut a la trampa. Dins la primera cova hem notat una entranya presencia que ens seguia, fins que disparant fotografies al atzar ha quedat retratat, era GOLUM que ens anava darrera. No direm que ha passat, però la follia ha entrat dins els nostres cossos i la poca dignitat que teníem l’hem perduda...



Però anem als inicis. Al principi tot semblava una volta normal, aviem matinat ja que ens havien convocat a les 8,00 (rol, randinaire, joan, dani, cecilio, raul, frenando, mapes i l’amfitrió VP) al cementeri de Felanitx (una premonició del que ens esperava?).



La volta començà molt divertida, amb el segell inconfusible del senyor VP, un puja i baixa continu passant per totes les trialeretes que hi ha entre Felanitx, Santueri i l’horta. Basta veure el perfil.



A destacar la baixada de Santueri, que nosaltres hem fet pujant i on ens hem creuat, crec, amb en Miquel Capo guanyador de la passada bunyolaxtrem i la visita cultural a can “Feliz” la casa secreta a Mallorca de Jorn Utzon, l’arquitecte que va fer l’opera de Sydney (Ara que ja fa tres anys que ens deixà podem desvelar el secret tan ben guardat del seu emplaçament)



http://historiasdecasas.blogspot.com/2005/07/can-lis-y-can-feliz-de-jrn-utzon.html

Desprès de nombroses vistes de sant Salvador i el castell hem sortit de la zona pel puig de mamelles, travessant les canteres.



Començava ara la segona etapa de la volta, mes o menys furtius hem passat per sa Plana fins les urbanitzacions fantasma de cala murada (amb les seves rodes de carro que segons diuen segueixen l’estructura dels poblats del Congo Belga d’on eren els promotors inicials) i cales de Mallorca ( declarades d’interès turístic nacional en temps d’en Fraga per així poder massacrar un petit paradís).



Berenem com a bons nins a un super de cala Murada i ens anem cap a cala Bota, a la que accedim grimpant per la famosa “maroma” amb les queixes d’en Raul que troba que enredem massa per allà.





“Paseillo” pel “MacAdam” dels que tenien que ser els vials de cala Magraner, gracies a Deu, preservada, de on sortim seguint el torrent. Allà trobem una parella catalana que volia anar a cala barques, els hi expliquem en modalitat catalana de Barcelona, ( cosa criticada per alguns) que no van bé.



Ja a la carretera seguim fins a son Fortesa i deixem en Rol i el Randinaire. Agafem cap a cala Falcó passant una bona barrera. Allà comença la primera investigació. Ens llevem l’equipació biker i ens convertim amb un escamot de desarrapats, alguns duien sabates i banyadors, altres sabates, altres res...



La cova es estreta i angoixant, de sobte els peus es comencen a banyar, aviat l’aigua ens arriba al punt crític i desprès al pit i desprès ja nomes ens queden uns escassos 20cm per on poder respirar, però de nou sortim, ara ja dins la foscor mentre notem una presencia estranya al darrera, tot es molt confús ... un dispara una fotografia i ens apareix un esser blanc arrufat que ens persegueix mentre sentim com fuig diguent “mi tesoro, mi tesoro”



No sabem el que succeeix dins la foscor, però decidim tornar afora. Qualque cosa ha passat ja que la gent no es vesteix i decideix passejar per la garriga perdent tota la compostura, ara nomes desitgen trobar una altre forat on ficar-se i així ens anem aficant a un seguit de forats.



Primer a la cova del pont, aquesta com el seu nom indica te un pont que supera el precipici i permet accedir a un camí sinuós que s’endinsa per avall, molt avall, fins que arriba a un petit moll dins un gran llac subterrai. Enfanguinolats alguns es tiren de nou dins l’aigua ja que pareix que senten una atracció fatal cap aquest medi.





Sortim de nou a la superfície per tonar a entrar ara a la cova del pirata, aquesta es molt mes gran i amb columnes fantasioses. Anem resseguint les cordilines que ens dirigeixen de nou per avall, fins que aquesta es fica, sense que ens adonem, dins una lamina d’aigua tan transparent que no es veu. Les ganes son de seguir- la, però aquí ja no hi ha aire.



Tornem de nou cap a fora i una bufada d’aire sec de garriga ens fa reaccionar, hi ha que tornar a casa. Com podem, bruts i enfangats, ens vestim i sortim d’aquest estrany lloc ple de coves. Estany d’en Mas (Romàntica) i son Ganxo per on passem ben prop de les cases, però com que son les tres suposem que tothom està descansant. Sortim de presa i corrent abans de que ens treguin. Retallem ruta per anar via directa fins a son Macià on ens aturem a beure una mica i d’allà a Fangar, per enredar una mica mes la troca i ser puristes i no tocar asfalt. En aquest narrador ja l’estaven esperant a casa així que retalla i va via directa cap els cotxes mentre els altres bordegen de nou san Salvador.
Molt bona excursió amb 72 km i 1281 mt de desnivell. Esperem que el “shock” de les coves no tingui conseqüències. Tot està molt confús.

martes, 13 de septiembre de 2011

GALILEA - PUIG DE NA MORISCA - RAFAUBEIX. s10spt

Fatal, així ha sonat el primer assaig general de l’orquestra sectaria. Desprès de varis assajos parcials, avui ha comparegut tothom, érem 15 i un solista convidat. Però com era d’esperar cada un duia un ritme diferent i alguns, a mes a mes, duien els instruments desafinats, així que tot i que hem acabat de tocar tota la simfonia, que per cert era de les senzilles, ha estat un autèntic calvari, amb continues parades: ara per agrupar, ara per arreglar averies, fins hi tot hem tingut enfrontaments amb un “expontaneo” que trobava que la nostra musica espanta la caça. Però que li hem de fer, ja vindran temps millors i sinó sempre podrem “ ir con la musica a otra parte”.
A les 8,15 hem partit es Bini mes 14 :bigel, pietro, Vp, jeroni, miky, jon ander, dani, frenando, joan, cecilio, raul, tia, rol i mapes. Sense encalentir gaire hem començat a tocar, primer a un ritme “andante”, que quan hem tocat terra ja s’ha convertit amb “alegro” per parts d’alguns tot i que altres volien seguir amb “l’andante”. Quan hem arribat a la barrera de son Malferit allò ja era un petit desgavell. Atura i torna començar.

Per la trialereta, “adagio”, però quan ha arribat la primera baixada alguns han decidit anar “alegro vivace” i el que han aconseguit es que em tingut que fer un canvi de partitura deixant de banda la part mes complicada de la peça que era travessar son Vic i son Noguera de Superna. Així que per carretera hem arribat al camí de sa Campaneta. A tot grup, sempre n’hi ha un que arriba tard, aquest avui era en yerar que ens anava per darrera cridant per saber on podia incorporar-se. Reiniciem la pujada i quan la cosa pareixia que començava a anar ens apareixen uns espontaneos. “Todo el mundo al suelo” que traduït amb mallorquí es: On Aneu, aquest camí es privat i això es un vedat de caça i vos podríem ferir” ...
Quasi 20 minuts amb el típic diàleg, de si els excursionistes, de si els xots, de si jo no pas per casa teva, de si els caçadors paguem molts de doblers i vosaltres res...

Si, si, si, teniu tota la raó del mon i no tornarem passar.



Mentre aquells amollaven la seva lletania un anava pensant en que no tenia record d’haver vist a l’entrada el cartell de caça major i per tant no podria assegurar que aquells eren legals o no ja que la caça major en els vedats normals no comença fins l’octubre ( boib nº 86 del 2011).
Suposant que fos vedat major, el que era segur es que no estaven a 50 mt del camí i estaven caçant cabres amb bales. Podríem discutir si el camí es públic o no en aquell tram, però el que es segur es que hi ha dret de pas ja que esta senyalitzat com GR pel Consell i que el tram de sa campaneta al coll d’Estellencs segur que es públic perquè així ho ratifica l’ordenança municipal de usos de camins de Puigpunyent de 27 de gener de 2009, en que diu ben clar que queda prohibit el pas de vehicles a MOTOR en els següent camins públics : Camí vell d’Estellencs (1) Camí de Puigpunyent a Galilea (2) Camí de Puigpunyent a Calvià (3) Camí de Superna (4) Camí de sa Campaneta al coll d’Estellencs (5) Camí vell de Palma (6) Camí de sa Mola Petita/camí de sa Font (8) Camí des grau de Son Martí/camí de Puigpunyent a Capdellà (9)
Però clar un no te mai la certesa de que no s’hagin modificat les ordenances o hi haguí qualque aspecte que no coneix. Així les coses sempre el mes ràpid es donar la raó als locos...

Continuem per amunt i ens tornem a agrupar en el desvio del camí d’Estellencs. Tirem per avall, amb caiguda d’en Jeroni i en el portell de l’alzinar, de nou aturada. En tia havia punxat. En aquell moment apareix en Yerar, encara mes cremat que nosaltres, ja que també s’havia trobat, ell i 4 maifrens, amb els caçadors i a ells ja no els volien deixar passar. De nou “andante” via directe fins a Galilea. Berenem al Bar, ja que el jove de la botiga li fa peresa fer menjar per tanta gent i es perd els 94 euros que ens gastarem. En Largo en Rol i en Jon Ander fugen cap a ciutat. Els altres continuem pel camí vell de Calvià, per una vegada comencem a agafar ritme. “Alegro vivace” fins el torrent de Santa Ponça. Es el moment Yerar que pinxa i desllanta. Els que anàvem davant baixem el torrent “Presto” i devers 10 minuts mes tard els altres ho fan igual com si fos un “cànon”, tot i que estàvem interpretant una simfonia. Desprès d’un amago de deixar-ho tot, reiniciem i per una vegada anem tots agrupadets, ja que allà ningú coneixia la partitura, pugem els tiranys del puig de na morisca i travessem bordejant el golf fins el Toro.

Pugem el camí de Rafaubeix i iniciem “l’espeleo bike”. Almenys allà baix s’està fresquet.Emergim de nou a la superfície i agafem el divertit tirany que ens du de baixada tècnica fins prop del far on no arribem perquè ja anem passadíssims d’hora.

Carretera i cap a ciutat “alegro vivace” amb aturada a la benzinera de sa Porrassa. Menció d’honor al senyor VP, que ja està recuperat de la vertebra operada i a en Cecilio que tot i que està en flames ha aguantat estoicament, com a bon “pestoso” tota la volta.
84 km, 1557 mt de desnivell i una trista mitja de 14,4.