PALMA – CURA. Dsb 17 març

Temps de quaresma, per tant, temps de porgar els pecats i preparar-se per quan arribi el bon temps amb les grans etapes i viatges. Ara toca llevar-se els kilets aconseguits durant el hivern i anar agafant la bona forma fent etapes llargues i rodadores.
Seguint el nostre esquema d’una volta per tramuntana una volta pel pla, avui tocava continuar amb el nostre rosari d’ermites i puigs, pel que es proposà pujar fins a Cura. Com que fa dues setmanes abusarem dels camins que segueixen l’eix de la carretera de Manacor, avui hem dissenyat una volta que ens acosta al nostre objectiu però sense anar pel pla de Sant Jordi.
8,00. Lloc de concentració habitual: Jonander, Fran, Pietro, Jeroni, Miky, Bigel, Joan, Andreu i un amic seu, Frenando i el seu cossí en Salvador i Mapes.

Sortida habitual cap a son Macià , amb un ritmet una mica excessiu per una volta que és preveia de mes de 100 km. En es Caulls, el track que havíem dibuixat ahir vespre indicava que teníem que travessar una bardissa per entrar en el famós sector urbanitzable d’aquesta finca, però avui ens hem trobat que desprès de mes de deu anys de contenciosos han decidit tornar a llaurar tota la zona. Bona noticia, pareix que desisteixen. Ara nomes fa falta que google maps esborri el viari, que no se per quin dos cèntims, va dibuixar damunt un lloc que mai ha estat urbanitzat.
En bigel que no du gps, decideix tirar cap a festival, així que ens saltem el camí de ses vinyes des Caulls i ens toca anar un boci per la carretera d’Inca fins que ens desviem cap al camí de sa bomba. Avui, aquest torna a estar net d’escombreries, i es que, no se quina mania te la gent de tirar porqueria damunt aquest magnífic empedrat. Seguim track: camí des raiguer, des moliners i cap a la camada de terme, (es a dir: la partió entre Santa Maria i Consell). Comença el dreta esquerra , esquerra dreta, per dins les vinyes, fins arribar a Biniali. De tant de gir i a la velocitat que anem en Pietro es despista i es fica dins una síquia que delimita el camí, generant una petita “montonera”. Sortim de la depressió del torrent de Solleric, que en aquest redol es diu de Sencelles, i anem a cercar el petit altiplà de Morelló. Avui les calderes van a tota maquina i tot i que sigui prest, un, ja comença a pensar amb el berenar. Cas Canar i via directa per carretera fins a Ruberts. Passem per davant les cases que aquesta setmana el jutge ha tornat a recordar que s’han de demolir, mentre el batlle està cercant la manera de regularitzar-les amb el nou “decretasso” de territori, que segurament servirà per legalitzar totes les malifetes de l’illa. Camí vell de Montuiri que va pujant suaument seguint la traça del torrent de Pina. Mentre, aquest narrador, intenta fer qualque foto, però amb el ritme que avui es du, quant un va a disparar, ja no hi ha ningú. L’únic que aconsegueix es quedar despenjat amb el renou dels frens de disc, que teòricament haurien d’estar reparats ...
Arribem al hostal de Montuiri i allà ens trobem que hi ha un munt de bicicletes, es a dir, que està col·lapsat de gent. Propos que anem en es revolt, però en Joan ens surt amb l’autenticitat del lloc i “bla, bla, bla”. Com que aquest narrador anava una mica cremat, acabem la discussió amb el meu típic “capdefava”. Una hora desprès, aconseguim partir. En Miky, ens fa veure, que això dels berenars s’hauria d’anar acabant, i es que realment, abans, no era norma i optimitzàvem bastant millor el temps. Crec recordar, que el que ens va induir a aquest petit vici, va ser en Tolito Calafat, que mai duia berenar.
Al reiniciar la marxa en Miky comenta que li fa molta peresa tenir que pujar per Gracia ja que es tot asfalt i te raó. Però es que ahir, quan es pensava la ruta, ens feien falta els savis consells d’en Cecilio. Però encara estam a temps. Així que mentre en Joan m’ajusta la pinsà dels frens de disc, aquest narrador proposa un plà B. Cada un es bo amb lo seu, en Joan en mecànica i aquest narrador, cercant alternatives ( avui curiosament no m’han dit que havia tret les tisores). Continuem la marxa, ara cap a son Coll i Castellitx. En girar per anar cap a les cases d’Aubenya ens trobem que les barreres que sempre havien estat obertes , ara estan tancades, així que reculem i posem en marxa el pla B1. Arribem a la carretera de Montuiri i recuperem el pla anterior i comencem la pujada de Cura.
Primer per magnifiques pistes dins l’alzinar i desprès pel tirany que es deixa pujar bastant llevat d’algun boci que l’hem de fer a peu. Les vistes a dalt son impressionants, ja es veuen les bolles i amb un no res coronem. Foto de rigor i comencem la davallada pel camí del “Randino”. Es nota que la gent ara ja hi passa mes, ja que el trespol està bastant consolidat, tot i que com diu en Jeroni, ja li tocaria una repasadeta a les branques. Als túnels, en Jonander entra i desapareix i ens demostra que es mes ràpid anar per dintre la muntanya que pel tirany de fora.
Ens agrupem a baix i via directa cap a Randa i d’allà pel camí vell, arribem per terra fins Algaida. Carretera de Sencelles, que la seguim uns kilometres, fins entrar als camins de la zona de Son Matet. Diuen que aquesta trama que esta esbiaixada respecte la carretera vella de Sineu, es anterior a aquest camí que construiren els reis de Mallorca i que possiblement sigui una parcel·lació Romana. El que està clar, es que els soldats de la centúria no el colonitzaren com ho han fet els “domingueros” de caseta. Ja dins terres Teujatanes, en Miky ens abandona ja que diu que li fa mal s’Agulleta. La resta ens dirigim cap a les olleries on agafem cota per entrar en la vall misteriosa de ses coves. Aquí, la gent ja comença a anar una mica tocada, sobre tot en Salvador, que passat son Segui ens abandona. A Portol en Jonander i en Joan, com que tenen presa, parteixen via directa cap a ciutat. Mentre els que quedem ens aturem a prendre una cocacola: en fran en el forn i els altres, a un lloc tan habitual, com una carnisseria.
Via directa cap a Sa cabaneta, ara ja no anem de floritures, fins a son Veri, i d’allà, camí de muntanya, on aquest narrador abandona el grup que ja nomes els hi queda anar per son Macià per arribar a Ciutat . La causa de l’abandó, són les ganes de cercar una alternativa per acabar la volta de manera totalment circular. S’ha aconseguit resseguint les zones verdes del que hauria de ser el gran corredor verd del torrent de Coa Negra, tot i que per passar d’una banda a l’altre del segon cinturó s’ha de passar per un pas d’un metre i mig d’alçada que es el que empra la gent de ses cases noves per anar a peu fins Alcampo.
A la fi, Palma amb un recorregut sense cap superposició de trams, 106 km amb 1122 mt de desnivell. http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2609824