TERRITORI ARXIDUC. Dsb 24 març

L’any 1915 moria l’arxiduc Lluis Salvador d’Austria i amb ell el somni d’un gran parc natural a la serra de tramuntana ple de camins, miradors i fonts, per gaudir única i exclusivament del paisatge.
Aquest dissabte ens varem anar fins allà i passarem per alguns dels llocs mes emblemàtics d’aquest indret possiblement únic en el mon.

8,00 en el lloc de sempre, pocs però ben avinguts: frenando ( el nostre càmera oficial), bigel, moyos, torner, pietro, andreu, vp i mapes. La resta dels sectaris estaven escampats per tot arreu uns per bilbo, altres per andorra, altres estaven de semi baixa, i altres senzillament en un acte de fellonia i traïció s’envien anat amb altres grups mes pro... que fan voltes mes rapides però possiblement molt menys espectaculars...
Camí de la real, camí de son espanyol, ses rotgetes i s’esglaieta. Comença la pujada fastigosa per asfalt fins s’estret i de nou els magnífics camins de son salvat i el tirany que ens deixa darrera la cartoixa. Com que es prest passem de llarg pel poble i ens dirigim directes cap el camí de l’estret de son gallard. Es una manera diferent de pujar cap el Teix, tot i que hem de reconèixer que s’ha de caminar bastant. En estar en el pla del pouet sorgeix el debat de si continuar pujant tal com estava planejat cap el pla de ses aritges o anar via directa cap l’estret de son Gallard. Votació i guanya l’opció sensata, tot i que en bigel i en Vp s’hi oposaven.
Arribem al coll i iniciem la baixada, amb aturada intermitja al mirador de son gallard, on ens aturem a berenar. Allà ens apareix un grapat de guiris amb guia autòcton amic de n’andreu i en pere, que també fan aturada i envaeixen una mica la nostra intimitat.
Baixada fantàstica cap a ses ermites i d’allà fins a ca madò pilla. Ara comença el tram mes espectacular de la volta, el camí de sa torre que ens du des del mirador del Pi fins a Miramar.
Com sempre alguns encara no havien anat mai per allà i es sorprenen del pas increïble per davall les vaumes de la roca. Aquest tirany, no te res d’envejar dels passos dels Alps, amb la diferencia que en aquest sempre es te com a fons la mar.
Resseguim el cable que et dona una mica de seguretat i de nou continuem la davallada, deixem el desvio del camí nou de s’estaca i ens dirigim cap un dels llocs mes al•lucinats d’aquest territori, els pontets de la font coberta i d’allà cap a les escales que pugen per davall la vauma de miramar.
A dalt vora el mirador de sa ferradura enfilem el camí des guix. Quan passem la reixeta que barra el camí, veiem que esta plena de sang i a l’altre costat ens trobem un xotet que es veu que no feia massa s’havia enganxat amb els fils ferro i es s’havia dessagnat. Sempre la culpa de la pèrdua o mort d’animals es dels excursionistes, però segur que si allà no hi haguessin posat allò al mig, el xot ara estaria pasturant. Una llàstima no haver passat abans, perquè amb els anys que fa que rodem ja n’ hem desenganxat mes d’un.
Continuem la baixada vertiginosa per aquest camí que qualque anima caritativa a fet net, ja que feia uns anys que havia desaparegut quasi totalment. Pareixia feina nostre, ja que en alguns trams hi havia pasteretes com les que l’hi agrada fer a en bigel per delimitar el cantell del camí. Arribem a la zona de la caseta de banys de l’arxiduc i seguim l’únic tram que queda del camí de la mar. Segur que aquest també devia ser brutal. Missió complida hem davallat des de cota 800 a cota 0.
Ara malauradament hem de tornar a pujar. Camí de s’estaca, on ens apareix un ase una mica trabucat i carretera des port fins dalt. En arribar a la carretera general ens desviem cap a son Olessa, passem per davant les impressionants cases i seguim pels vials d’aquesta pseudo urbanització per agafar un bocinet del que queda del cami de son olesa a la font de sa cova, tot i que nosaltres sortim per la urbanització george sand. Fins el mirador dels coloms, guaitem i continuem la marxa.
Un altre boci de carretera fins arribar al coll d’en claret, de on ens fiquem dins d’urbanització fantasma de nova Valldemosa, confiant que a ningú se li acudi ressuscitar aquesta urbanització amb el nou decret del govern. Entrem dins l’alzinar i comencem la davallada fins que en Vp desllanta i mig cau. Intenta inflar però no va be i te que posar càmera. Aquesta bicicleta ultra light i ultra cara, falla mes que una escopeta de fira, per no xerrar del renouer que fan els frens que per molt lleugers i cars que siguin a mi m’haguessin amargat la volta. Ens agrupem a la carretera i d’allà cap el camí dels pescadors, que baixem ben aviat. A Esporles en frenando ens abandona ja que li fa mal el genoll, i per això s’acaba la filmació de la volta. Com sempre ens embullem una mica pels carrers del poble cercant el camí vell de l’ermita, que a la fi agafem com sempre passant en direcció prohibida pel davant la benemerita. Coll de son ferrà, son malferit i Sarrià. Objectiu aconseguit a les 14, 30 a Palma, que si no hagués estat per les averies haguessin pogut ser les 14,00 amb 67 km i 1700 mt de desnivell.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2649961