Montision. S 31m

Per març d’ enguany farà 48 anys que passà el darrer tren fins a Santanyi, avui nosaltres coneixerem el tram que encara és manté mes o manco inalterat de l’antic traçat d’aquesta línea ferroviària i l’emprarem per arribar fins a Lluchmajor i d’allà anirem fins al puig de Montision seguint la sèrie “ermites” que enguany estam fent cada dissabte que toca rodar per pla.
8,00 lloc oficial de partida: jonander ( que estrena bici), fran, andreu, vp, jeronimuscadillac (galera), torner, moyos, pere(que estrena bici) i mapes.

Sortida habitual cap a llevant seguint el torrent de barbara i de son guell cap a son puig vell per travessar de la carretera de Manacor al camí fondo. Be, això nomes ho hem fet aquest narrador i en vp, ja que la resta en un moment de confusió han anat cap a son Llatzer i han travessat per son Gallardi. Ens agrupem de nou a Sant Joan de Deu i reiniciem la marxa per es Carnatge i desprès continuem pel fastigós adoquinat de platja de Palma. A l’alçada del torrent de la síquia teníem que recollir en largo però com que encara no havia arribat, ralenticem maquines fins arribar al club nàutic de s’arenal, allà si que ja hi son el randino i en Pep, un company seu de Llucmajor. Quan arriba en largo reiniciem la marxa amb puntualitat britànica, 9,00, seguint l’horari establert.

Torrent de son Veri, un autèntic oasis de verdor, que el seguim per un divertit single track fins el pont de les set boques. Arribem a quest impressionant viaducte de 70 mt de llargada, que el passem per avall i pugem ja al traçat de les vies. Aquest tros està net i no te problemes de pas així que el seguim còmodament fins a les Palmeres.
Allà ens trobem que el camí està barrat, així que hem de sortejar l’obstacle entrant pel portell de sa creueta. Continua la marxa, ara amb mes dificultat ja que les estepes i mates estan crescudes i rapinyen una mica. En el pontó del torrent de son taberner abandonem les vies, ja que aquest pont va desaparèixer amb una torrentada i l’únic que passa son les canonades d’aigua depurada que pugen cap el golf de son Antem.
Entrem a dins la Mallorca profunda mentre es van succeint trams en trinxera i trams elevats amb els ponts de son granada i de son veri de dalt. A la fi, desprès de 6, 5 km de vies arribem a son Eriçò.
Allà una bona paret ens barra el pas, a l’altre costat ja veiem camí lliure, però per salvar l’obstacle ens tenim que ficar dins el tancat de les cases i justament estan llaurant, així que el randino, passa el portellet i demana permís, com que són uns coneguts de enfora accedeixen a deixar-nos passar amb la condició que no hi tornem , així que passem i ja via directa cap es camí de Palmer. Lateral de la autopista fins travessar cap a son Noguera. Creuem el polígon i d’allà anem a cercar un tirany que ens du a un camí fins a son Júlia, ara ja nomes queda seguir carretera fins Llucmajor.
En el poble ens aturem a un forn vora la ronda on peguem una mossegada i denou a rodar, primer uns quants kilometres d’asfalt per la carretera de Porreres, ara reformada i per tant destruïda innecessariament. Arribem al desvio de son Frigola i comences les pistarres per dins el pinar fins que arribem als peus de Montision.
Coll d’en Cerdà i camí de sa mesquida. Al començament de la pujada del puig ens agrupem tots menys en Joan que havia punxat i en torner que s’havia quedat amb ell i seguint teories bunyolines el grup havia seguit.
Coronem i denou davallem per on hem pujat ja que en el circuit de “descenso” i ha gent i millor no destorbar. Porreres, on es Randinaire i en Pep ens deixen mentre la resta anem a cercar els camins de la serraladeta de son Mora que delimita la vall de la cra general de Porreres.
Així entre pinars i antigues canteres arribem quasi a Montuiri, però anem girant de nou cap a sud per anar a cercar el camí vell de Montuiri a Llucmajor, que el seguim fins arribar a la cra de Randa, d’allà anem cap el cementeri per agafar el camí de Galdent i empalmar amb el de son mendivia.
Son binissalom, i can rigan, on ens aturem el grup de darrera per prendre un cocascola mentre els mes llançats tiren ja via directa cap a Palma. Rodant per l’avorrit lateral de la cra de Manacor el cap comença a donar voltes. Segur que el projecte que es va redactar per adequar les vies del tren com a via verda pel consorci de platja de Palma deu estar ben amagat dins un calaix amb l’excusa de que ara ja no hi ha doblers, però es que a un se li encén la sang pensant que no n’hi ha per el que no interessa. I un comença a fer números grossos desconnectant del grup que cada pic queda mes lluny . 9 km de vies desafectades i per tant que s’haurien d’expropiar, per 3 mt d’amplada són 27.000 m2, posa-li així per arrodonir 30.000 m2 per 6 € m2 que es el que val expropiar el sol rústic dona 180.000 € (30 milions de pessetes antigues). Això per l’administració no es res i mes si contem els milions d’euros que s’han gastat amb coses totalment inútils. I pensant que ahir em contarem a quan anava el m2 dels panells d’alumini alleugerat amb que estan vestint el palau de congressos un perd la confiança amb tot. Els magnífics panells canadencs van a 800€ m2. Si un calcula també amb números grossos que costa cada quadradet d’aquests que composen la façana del palau queda esgarrifat.
Posem que son aproximament de 3mt x 3 mt i 2 de fondària, es a dir 6m2 x 4 cares dona 24 m2 a 800€/m2 son 19.000€ ( es adir cada quadradet val 3 milions de pessetes). Si del mes de 400 quadradets que te el punyetero palau en llevessin nomes 10 ja tindríem via verda a Lluchmajor. I segur que això serviria molt mes per desestacionalitzar el turisme. Però be tot això son càbales inútils d’un ciutadà indignat mentre roda per carretera. A la fi a Palma amb 103 km i 900 mt de desnivell.