TRACKS DEL DIMONI 2. sb 21 abr

Crec que érem TOTS menys en Raul, en Miky i en Vp, en el darrer cap de setmana abans de la escapada a terra ferma seguint les passes del senyor de can Bondia. TIBU ( que feia segles que no venia), Rol,Tia, Moyos, Torner, Bigel, Yerar, frenando, fran, andreu, pietro, Jeroni, ff, anton , mapes i menció especial a Jon Ander, que arribà amb un red-bull a la ma, ja que acabava de venir de córrer el primer tram de la Ultra Trail, d’Andratx fins Valldemossa. ES veu que com que no l’hi havia bastat estar corregent tot el vespre volia rodar una mica. Recorregut previst: Bunyoli però en lloc de pujar per la pista, pujant pel tirany i així exercitar els single track de pujada.

En arribar al asfalt ens re-agrupem i en jon Ander resulta que es humà i decideix abandonar per anar a dormir una mica. Can Manent, efectivament amb la barrera tancada amb pany, gracies als bikers que es deixaven les barreres obertes. Maristella. Ens agrupem de nou a l’ermita i iniciem la davallada cap el cor de Jesús, allà es veu que en largo arriba a l’estàtua mentre que els altres ens desviem abans d’arribar-hi i agafem la variant que ens va ensenyar el becari i que ens du directament a l’àrea recreativa.

Berenem una mica i ens anem cap els caminoi del safareig de bellavista, crec que des de que el netejaran per fer una carrera fa molts d’anys no estava tan be.

Cami des correu on recuperem en Largo, amunt i avall i arribem al camí de planícia. Gran Moment TIBU, “Bueno adios, es que tengo una paella” ja ens pareixia que desprès de mesos sense quasi sortir estava donant molta canya, tenia clar que nomes faria un boci de l’etapa. En el mes pur estil tibu de quan estarem per Bolivia, arrancada de cavall i en aquest cas escapada de rata miserable. Hem decidit que en els tracks del diable farem com a Bolivia: “ bueno tibu, esta anocheciendo estamos en medio de la selva Amazonica, aqui tienes una barrita i una pistola, cuidate... “ Agafem el camí bord de planícia i seguim acumulant desnivell.

Per allà també dabandonem en frenando i n’anton que no van massa fins. Planícia i cap el coll d’Estellencs, allà decidim prescindir del tram del coll del carniceret i ja dins son fortesa en el desviament de sa campaneta ens separem els que tenien presa que sortiran pel camí de sa taulera a son Net i els valents ( jeroni, moyos, bigel, pietro, yerar i mapes) que decidim continuar pel camí de muntanya cap a dalt de son net.

Ara ja som un grapadet, en arribar als vials de la urbanització avui decidim pujar pel camí de sa font de na marquesa amb les seves terribles rampes de mes d’un 30 % i lo pitjor de tot es que la bicicleta no derrapa per lo que no hi ha excusa per anar a peu. Galilea, ens aturem a prendre una cocascola mentre en yerar reivindica els anteriors berenars dient que em perdut el caire mes social de les sortides.

Son Cortei i a la fi baixada des burotell. En arribar a Valldurgent decidim que hi ha que acabar la volta com toca així que pugem cap el coll des vent i baixem pel talla focs de la base. 70 km i 2255mt de desnivell. Amb un index IBP de 179 AA, es a dir “Dura muy dura” amb mes de 4km de rampes superiors al 15 %.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2765387

Es a dir que en arribar a casa ens havíem guanyat el dinar, això es el que es menjà en yerar. Sense hosos i sense espines, com toca cada dissabte.