PER GALATZO, sab 25feb

Tot te una explicació, i el fet de que la setmana passada no hi hagués crònica també. La primera i obvia es que els altres cronistes d’aquest blog no varen estar per la feina, un perquè no va fer la volta i l’altre perquè nomes sol fer crònica de les sortides de entre setmana. Així que nomes quedava aquest narrador, però aquests dies passats, ames de tenir que fer altres escrits no em va fer ganes contar res i la causa, tot i que en un principi no volia dir-ho, va esser un comentari fet en el blog per un propietari d’una finca per la que passarem. Em sentia culpable. Suposo que de la mateixa manera que a alguns ens inculcaren en el subconscient el concepte de pecat, també tinc molt arrelat el de la propietat privada. Però amb el temps i te n’adones que tot es molt relatiu i que quan passarem per allà, passarem ben lluny de qualsevol casa, no varem fer cap mal, no molestarem a cap caçador ni a ningú, no deixarem cap rastre ni cap marca, ningú hagués sabut que havíem passat per allà sinó ho haguéssim contat. Està clar, que sempre que podem, demanem permís, però com es evident no coneixem tots els propietaris i com he dit abans no férem cap mal, sabem quan i per on no hem de passar per no molestar. I aquell dia, l’únic que férem va ser gaudir, conèixer i mostrar als que mai havien estat allà un reco mes de Mallorca, i tal com diuen, qui coneix estima, i qui estima Mallorca no la destrueix.
Així que desprès de la filosofada del dia i haver-me alliberat de la mala consciencia contaré el que me’n recordo de fa una setmana. Perque com deia el meu padrí, qui no fa mal a ningú no te res que amagar.Sortida a les 8, de on sempre, la intenció, rodar una mica, per la zona ponent, i perquè no, passar pel camí que netejarem a Galatzó, es camí d’en Cecilio, berenar a Capdellà i pujar pel camí de Calvià a Puigpunyent per desprès davallar pel que devia ser la via de connexió Palma Galilea per es Burotell.
La volta anà sense incidències, Bunyoli de bon rotllo amb el pagès que ens saludà com sempre, donant-nos ànims. ( un dia d’aquets li hauríem de fer un bon regal, es tot un luxe tenir devora Palma tan bona gent en un lloc tan privilegiat) . La pujada per sa campaneta com sempre “pestosa” i ja en el camí vell d’Estellencs, l’únic incident de la jornada. En Jon Ander, espenya la patilla de canvi, i com no, no en duia. Segons ell, l’havia perdut. Així que poc podíem fer, tal com diem en la nostra “jerga”, “ barrita y pistola”.
El deixem que baixi a peu cap el poble. Desprès ens contà que es va trobar el pagès de son Forteza i que li va ficar la bronca. Ja ho hem dit aquí mil vegades, el camí de Puigpunyent a Estellencs es Públic, i els seus usos estan regulats per una ordenança municipal que no diu res de la prohibició de anar amb bicicleta. La resta continuarem fins a la urbanització de son Net i d’allà al nostre camí, només es un kilòmetre que salva un desnivell d’uns cent metres, però ens serveix per no tenir que passar per es ratxo i així no molestem a ningú.
Galatzó i d’allà seguim el caminoi que fa anys netejà l’ajuntament arran del torrent de santa Ponça, però que ara entre les torrentades i la tancada que va fer abans de vendre son Claret En Maties Kunh, està bastant difícil. Pareix esser que el nou propietari, ara per ara, es conforma amb fer un hotel rural i no vol el camp de golf.
Bon berenar en es Capdellà on ens agrupem tots i de nou partim cap a Calvià i son Font. Tal com ens via dit en VP i el senyor de can bon dia, la baixada cap es burotell estava impossible d’arbres caiguts desprès de les nevades, però per això està la secta, pim pam, pim pena, ara ja es pot passar la mar de be de nou.

Ja.era tard i tots estàvem cansats així que uns pocs valents pujaren fins el coll de sa creu i uns mes covards anàrem pel dels tords. 70km i 1555de desnivell.