2x1. VALLDEMOSSA I CURA. Dsbts 25 agst i 1 spt

Desprès del viatge de l’estiu tot sembla insignificant i apàtic, l’illa es torna petita i avorrida i les cròniques de les nostres sortides també. Que hem de contar, que tal o qual varen punxar? Però la vida segueix i ara nomes hi ha que esperar fins l’any que ve i si Deu ho vol tornar a partir.

1) Així per la primera sortida postviatge proposarem anar a fer una volteta de bon rotllo i com que feia una calor terrible, ananr per llocs amb una mica de ombra, berenar i tornar prest a casa.
8,00 on sempre jon anader, jeroni, pere, bigel, raul, yerar, anton, mapes...
El recorregut: Clàssic camí de la reial, son Espanyol, es Muntant, Sarrià, son Malferit, son Tries i d’allà cap a sa Granja. Sortirem a la carretera i enfilarem el camí del correu, que avui el férem íntegre fins a son Sanutges, D’allà agafarem la pista de planícia cap a la carretera per fer l’enllaç que ens du a la carretera des port des canonge per pujar fins mirant de mar. Aquests dos últims trams ara que la gent els coneix i els transita son perfectament ciclables i molt divertits. Desprès continuarem pel camí que un dia ens ensenyà en Kapax i que ens dugué fins la pujada de nova Valldemosa. Aquest tirany com que, ara per ara, no està molt transitat, està una mica brutet i el ferm una mica solt. Esperem que la gent el comenci a emprar i es consolidi com els anteriors. Ja en el coll d’en Claret tirem via directe cap a can Molines, on hem cridat per comanar els nostres “mixtos” tal com ens varen dir que féssim la darrera vegada que hi anàrem. Quan varem arribar toparem amb un grupet de carreteros que ja estaven berenant i com que no havíem dit qui érem a l’hora de comanar, els del forn es confongueren i els hi havien donat els nostres. Esperarem un poquet mes, temps que aprofitarem per contar mes batalletes. En Jon Ander ens contà lo dur que va ser el darrer Raid,  El Gold Rush,a on tenien temperatures de mes de 40º i nosaltres que ens queixàvem de les temperatures que havíem tingut per els Alps¡¡. El mes important és que ens digué que si guanyen el mundial, que per cert es celebrarà en els Ecrins aquest mes de Setembre, ens convidarà a un pa amb oli a casa seva. Així que ja donem per suposat que aviat tindrem un nou sopar.

ANIMS¡¡¡

Acabats de berenar, anàrem a cercar els tiranys de darrera la cartoixa, camí de son Brondo, i desprès de l´estret via directe fins l’esgleieta. Pel cami de Passatemps a la fi, arribarem a Palma amb 60 km i 1029 mt de desnivell.

2) Passà una setmana i encara no havíem estat capaços de tornar a la normalitat. Que fer en aquest segon dissabte post viatge? Anar a Valldemosa, a Esporles, a Bunyola, a Puigpunyent? La veritat es que ja estàvem una mica cansadets d’anar per aquests llocs i com que el temps havia canviat desprès de les primeres pluges i tot havia reviscolat una mica pensarem amb anar fins a Cura.
8,00 de on sempre, Torner, fran, pere, bigel, mapes i Vp. Aquest darrer amb la seva impecable 29 doble de 8kg 700g. Pareix que aquesta es la solució definitiva. Ens referim a la 29 doble, no al prototipus en concret, nomes apte per autentics fanàtics del pes. Ja ho havia dit en Largo fa temps quan comprà la seva, però ja se sap...
Sortirem cap a Son Macia per desprès girar pel camí de muntanya i anar cap a son Veri, travessarem la Cabaneta i pel camí de sa cimentera arribarem a Portol on s’incorpora en Largo. Cami d’olessa per on entrarem a son Segui i començarem a bordejar el puig d’aquest mateix nom passant per ses Coves i sortint per ses Olleries. D’allà, anàrem fent els típics quatres, dreta, esquerra, esquerra, dreta, que des de son Matet ens dugueren fins Algaida. Des del poble, agafarem la drecera de Castellitx per dins Aubenyà, que ara està bastant irreconeixible ja que estan fent feines de neteja del bosc.
Carretera de Montuiri i Randa on ens aturarem a berenar i reiniciarem el debat de les 29 i Si ens hem de diversificar i no tenir una sola tenda de bicis de referència ja que ara que en Joan  no ve acolcar amb el grup, ja no ens sentim fermats i tanmateix tampoc en trèiem res de tota la propaganda gratuïta que fem. Panxa plena iniciarem la pujada per les dresseretes arran de la carretera cap a Curà, mentre el cel s’anava tapant poc a poc. En arribar a dalt pareixia imminent la ploguda així que ens tirarem via directe per la baixada del randino (en huesos) i tal com era d’esperar al sortir dels túnels començà a ploure.

 En arribar a la carretera en fran havia punxat, però aconseguí arribar fins els rentadors de Randa on a cobert poguérem reparar. Reiniciarem la marxa i ja s’havia aturat de ploure, així que a bon ritme anàrem pel camí vell d’Algaida, que li han tirat grava de raspat de carreteres i per tant ara esta mig asfaltat. Girarem direcció camí de muntanya (el d’Algaida) per anar per Marina i així poder baixar pel torrent de Son gual que avui estava perfecte, llàstima que en el darrer tram vérem els efectes dels incendis d’aquest estiu que també arribarem en aquest lloc.

Golf i cases velles de son Gual. Ja en els laterals de la carretera posarem ritme i en un moment arribarem a ciutat amb 78 km i 1066 mt de desnivell.