MOLA DE PLANÍCIA. Dsbt 29 sept

Sortida una mica caòtica i desendreçada per culpa del maleït Maldonado que aquesta setmana falla mes que una escopeta del ram. A les 7,00 comencen els washaps:
- Està ploguent, que fem?
- No és possible, és una ficció, en maldonado diu que no plou i per tant no plou. Així que agafem els tapins i ens anem cap el punt de concentració, paradoxalment avui som un munt:
Moyos ( que avui retorna, molt content perquè els tractaments van be) , bigel, torner, vp, andreu, frenando, salvador, fran, rol, mapes, els del raiguer: yerar, raul i anton que arriben mes de 20 minuts tard perquè en caparrí petit s’ha deixat les sabates pel taller) i el gregari de l’exercit de les cintes taronges.

Partim cap a bunyoli notant una lleugera humitat, que en cap moment pensem que pugui ser pluja ja que en maldito diu que avui no toca ploure. Comencem la pujada de molt bon rotllo fins la barrera de dalt. Després asfalt fins passat can manent, per on ara ja no hi podem anar gracies a que molta de gent es deixava les barreres obertes. Passat sobremunt, la sensació d’humitat augmenta tant que ens hem d’aturar a posar-nos els “xubasqueros” per acabar resguardant-nos, els de mes endavant al porxet aparcament que hi ha a mitja pujada i els de mes enrere davall uns pins mes atapeïts. En aturar l’aigua, reiniciem la marxa. En moyos i el gregario, que ens te com “el plato de segunda mesa”, decideixen tirar per avall via directa cap a Esporles i anar a comanar el berenar.

Sobremunt, ses ermites i per avall per tres camins distins: uns pel cor de Jesús i el camí que du directe a l’àrea recreativa, altres pels tobogans ja que s’han botat el desvio de son tries i uns altres pel camí fàcil cap a son ferrà. A la fi ens hem retrobat tots al poble i hem anat a berenar al bar es brollador.

Avui el tema era discernir si les oakley que llueixen els membres de l’equip de la cinta taronja que duia en Raül eren autentiques o dels “chinos”. També hem après que en Pere s’ha equivocat amb la Scot que ha comprat ja que segur que li durà problemes, per acabar, un dit acusador ha deixat ben clara l’autoria de lo de “gordos y flojos”.

A la fi partim de nou desprès de quasi una hora i això que havíem comanat abans. En Pere, en moyos i el “gregario que no abandona a los enfermos”, decideixen refer tot el camí fet, per veure si troben les ulleres que ha perdut en Pere. Si qualcú les troba ja sap de qui son.

Els altres partim cap el camí des pescadors, mirant de mar i camí de planícia. A s’arbossar ens agrupem els deu que quedem i desprès d’un petit intent per variar el recorregut en Torner ens posa al ordre i iniciem la pujada de la Mola. Avui el terra estava perfecte, així que es podia pujar tot sense fer peu si les forces et deixaven.

Ens agrupem als aljubs satisfets d’haver complit l’objectiu i desprès de les darreres rampes iniciem la baixada pestosa de son Balaguer. En arribar a la pista principal veiem que han encimentat tot el camí des de la barrera fins les cases, segurament de manera il•legal, ja que mediambient dins ANEI nomes sol deixar encimentar les corbes i els punts de màxima pendent.

Sortim de la finca i anem cap el coll des Grau per anar a cercar els tiranys del PR . En arribar a Puigpunyent tot i que sigui tard, ens aturem a prendre unes cerveses per celebrar sant Miquel i ja via directe i sense acomiadar-nos i esperar als que ens quedem enrere arribem a ciutat amb uns 65 km i uns 1700 aprox. de desnivell.