PAS VERMELL. Dsb 20 oct.

Joia en el mon la 29” d’en Pere ha arribat...
Efectivament avui s’ha perpetrat la traïció i s’ha passat a la doble 29”, ha caigut baix el poder del marketing i de la moda, i això que ens pensàvem que ell mai hi cauria fel als seus principis....

 La veritat es que pareix esser que van be, però això ens dona peu a introduir un fragment  d'un article del nostre profeta, publicat al gener de 2003 a la “solo bici”.En aquest en Xavi Fane intentava explicar als seus seguidors incondicionals que s’havia comprat una doble, abandonant el mon de les rígides que ell sempre havia defensat.
“El otro día mientras charlaba con un colega dejó ir un : ¡hombre Xavi ya era hora¡, como si yo hubiese acabado de emerger de las profundas tinieblas después de un prolongado estado comatoso o incluso vuelto a nacer convertido a una nueva religión llena de esperanza y redención sin limite....
Si bien siempre he apostado fuerte por la simplicidad y fiabilidad de la maquina, no me considero exageradamente rudimentario o que forme parte de una cruzada antitecnológica dispuesta a echar a la hoguera todo aquello que sea una modificación del original.
La cosa es simple y clara como el agua, me gusta montar en mi Kona Hei-Hei de siempre y ahora también en mi Superlight de Santa Cruz.
Si parece que carezco de convicciones en lo que a bicis se refiere es porque es así. Para mí, la bici no es más que una herramienta, un pincel con el que expresarme. A veces me conviene usar un pincel gordo y otras, uno fino. La bici es lo de menos. Lo que realmente importa es el mtb y las mil sensaciones que me ofrece.”

Però tornem a la crònica de la sortida del dia, avui érem un bon grapat: Tia, Anton, Raul, Salvador, FF, Vp, Bigel, Fran, Moyos, Joandemaria, Pere i Mapes.
L’Objectiu del dia era arribar fins el Pas Vermell i com que això està bastant enfora hem decidit anar el mes ràpid possible cap allà, es a dir, anar pel coll des Tords, tot i que això implica fer un munt d’asfalt.
En arribar a Son Boronat a la fi hem tocat terra i amb un bon ritmet hem arribat fins a la cra de Palmanova que la hem seguit fins el coll des cucons on hem davallat pels tiranys que ens duen a son Bugadelles.
Desprès de travessar el polígon industrial i la pantera rosa hem anat cap a les Rotes Velles per començar a cercar tot un seguit de tiranys que hi ha entre les urbanitzacions i la cra general i que de una manera bastant rapida i entretinguda ens permeten anar cap Andratx.

En arribar a Peguera hem contactat amb en Jeroni, fins avui l’encarregat d’intendència i dic fins avui, perquè desprès de l’hora llarga i els 11 € i que ens ha costat el berenar ha estat fulminantment destituït. No negarem que el cuixot tallat a ma era de 1ª qualitat , que el formatge i l’oli eren molt bons i que les racions eren abundants, per no dir excessives, però en un dia com aquest, en que la nostra Comunitat ha demanat “El Rescate” no era qüestió d’anar despilfarrant així com així. I és que, a mes a mes, el berenar per damunt les nostres possibilitats,ha tingut greus conseqüències posteriors, ja que desprès ningú ha demanat aigua per recarregar i a poc a poc ens hem anat quedant sense aigua i com que no teníem doblers per comprar-ne, ningú deia res. Al final la situació ha arribat a ser tan insostenible que ens hem plantat i hem decidit replegar tota la calderilla que teníem per anar a comprar aigua, ja que en aquesta ingrata illa ni l’aigua es regala a cap fonteta al mig del carrer, així ha estat quan ens hem donat que Bigel Merkel tenia 20 euros. Sense deixar-li massa marge de maniobra l’hem obligat a subsidiar-nos amb la promesa que li farem la pilota durant tot el mes, el problema ha estat que quan ha arribat el subsidi, molts ja estàvem deshidratats i ja no ens hem recuperat.

Be però això ha estat el final del dia. Tornat a Peguera, desprès de la panxada hem reiniciat la marxa cap a Camp de mar, allà , a l’ex casa de na Shifer, les costetes se’ns han entravessat tant que suposo que per llevar pes, en Vp ha decidit tirar el seu Iphone pel mig del camí, per sort l’estalviador Bigel merkel l’ha trobat. En arribar al port d’Andratx sense que ens haguem donat conte, els de davant han passat a estar al darrera i es que aquets, s’han equivocat en un desviament i no se molt be fins on han anat. A Momport, ens hem agrupat i els que tenien presa han iniciat la tornada (ff, salvador i moyos). La resta, hem iniciat la pujada del coll de cala Egos, al principi de bon rotllo fins que tres escapats d’un grupet biker ens han agafat i un que duia una niner ens ha passat com una exhalació. En aquest moment n’Anton ha dit “esto traera consecuencias” i així ha estat.

Serem vells i fluixos, però no ens agrada que ens humiliïn d’aquesta manera, així que les calderes s’han posat en marxa i ens hem llançat a seguir als tres bikers. El de maillot de fox aviat ha claudicat i l’hem incorporat dins el grup, desprès hem fet el mateix amb el del maillot de la pedals, però no ens ha donat temps a agafar al de la niner, que tot i que  anava com una moto  en arribar al coll s’ha aturat a esperar la resta del seu grup. Nosaltres com que ja anàvem accelerats hem continuat sense aturar, quedant-nos amb les ganes de saber que hagués passat si ells haguessin seguit. En Fran que havia quedat despenjat, es veu que amb un atac de fúria, ha volgut agafar els que anàvem pel davant, i s’ha posat a tirar com un loco sense mirar cap on anava, així que quan ha arribat a un desviament ha tirat cap on no tocava, de res han servit els crits dels que anaven al seu darrera.

A la fi hem arribat al Pas Vermell i com que en Fran no venia hem decidit continuar per veure si n’aprèn d’una vegada. Camins i tiranys fins s’Arraco i d’allà hem anat a cercar el camí des Castell. Aquest ara està bastant net d’argelagues. La mala noticia ha estat quan de sobte ens hem trobat que en un bocinet, un pagès l’ha llaurat i ha posat dues branques de garrover per tapar la continuació del camí. Sempre hi ha d’haver el cafre que es vol apropiar del que es de tots, i ho dic tan calr, perquè en aquest cas, jo mateix he vist escriptures de la finca de sa font, que està devora que fan continues referències al camí d’Andratx a s’Arracó per es Castell.

Arribem a Andratx que el creuem el mes directa possible i a l’ajuntament contactem de nou amb en Fran que ens diu que està a la benzinera de la sortida, per no enredar mes, li diem que tiri per carretera cap a ciutat mentre nosaltres anem cap a sa Coma. Continuem pel camí de ses guixeries i arribem en es Capdellà pel bocinet de l’antic camí. Desprès de hidratar-nos a la botigueta, tal com ja hem comentat, ja tot per asfalt hem arribat a ciutat amb 91 km i 1561 mt de desnivell.

Bona volta, el proper dissabte no hi haurà berenar de bar per recuperar el dispendi d’aquesta setmana.