Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 10 de febrero de 2013

EL TEIX O L’ESPERIT DE LA SECTA. sabt 9 feb

Durant aquesta setmana hem tingut per l’illa en Jordi de Tracks del diable i en Sergi i n’Amelia de con un parderuedas, que estaven fent un reportatge per la revista solobici. Alguns de nosaltres compartirem una estona amb ells i desprès de comentar que tal els hi havia paregut el recorregut que havien fet ens posàrem a xerrar de tot el que envolta la bici: els interesso comercials, els viatges, les competicions i en general de les múltiples maneres en que es pot entendre aquest mon de la bicicleta.
 Així varem anar definit distints tipus de gent, com els que ho entenen com una mera activitat esportiva competitiva, en el que l’important es entrenar i entrenar per anar a les carreres i fer-ho el millor que cada un pugui. També hi ha els que ho entenen com una manera de cremar adrenalina fent baixades i que consideren les pujades com un peatge que han de pagar, altres senzillament volen fer una sotideta entre setmana amb alguns amics sense complicar-se molt la vida, altres son uns autèntics maniàtics de la tecnologia i es passen la vida estudiant i investigant els nous components que desprès munten a la seva bici, perdent tant de temps amb això, que desprès les sortides son secundaries i pareixen camps de prova per testear el nou material. Etc etc.
I que es per nosaltres la bici?.
Aquest narrador creu que la bici es senzillament el instrument que ens permet viure les nostres aventures , que ens permet anar i conèixer llocs únics on la natura es manifesti amb la seva màxima expressió. Així ens apassionen les grans muntanyes, però tampoc defugim de llocs mes planers sempre que aquests ens permetin gaudir de paisatges i experiències noves. Tot el demes, es complementari a aquest fi, si volem bicicletes lleugeres i amb noves tecnologies es per anar mes segurs i disfrutar mes. Si sortim a entrenar fent grans pujades i baixades es per estar mes forts i poder anar mes lluny i a llocs mes difícils. Si anem a qualque carrera, no es tant per la competició sinó per viure una aventura mes.
Així la ruta d’avui ha expressat clarament el que sentim i cerquem els autèntics sectaris. A les 8 a la cra de Soller érem un munt i quant a Esporles s’han ajuntat els del raiguer hem arribat a ser 17 Bikers. (3 mes, i haguéssim tingut que demanar autorització per passar per les zones PORN i pagar el nou impost revolucionari) però això, nomes ha estat durant la primera meitat de la volta ja que quan ha començat l’autentica aventura hem quedat els de sempre, els autèntics Sectaris.
El recorregut inicial ha transcorregut per establiments, Sarria, son malferit, camí vell de ses ermites ( que feia temps que no el baixàvem per no escarritxar-nos i que ara està net i arregladet) Esporles, camí des pescadors , mirant de mar, camins cap a nova Valldemosa i el nou camí del pla de ses piotes, des de on ja per carretera hem arribat a Valdemossa. Allà hem berenat a can Molines d’uns bons bocatas que ja ens tenien preparats ja que havíem cridat abans per telèfon. (971 612247).
D’aquesta primera part, nomes hi ha per contar que en bigel ha tingut algun problema amb la roda cosa que ha generat que el grup es dividís en varis grupets: els que tiràvem per davant , els que l’esperaven a mirant de mar i els que han quedat amb ell i han acabat mig pujant per carretera per recuperar el temps perdut. Desprès de berenar, quan hem sortit al carrer feia un “freter” i quan aixecaves el cap per mirar les muntanyes, el que es veia no convidava massa a anar cap allà, llevat com hem dit al principi, tinguessis un autèntic esperit sectari i t’agradi l’aventura. Així dels 17 inicials, hem quedat 13: raul, micot, yerar, largo, els tres cosins (frenando, ff i salvatore), vp, pietro, moyos i un amic seu, bigel i mapes que ens hem dirigit cap a la coma des Cairats.
Aviat se’ns ha passat el fred i cada un ha pujat com ha pogut, això si, disfrutant com enanos, perquè a nosaltres tambe ens agraden les pujades amb rampes aterradores que es converteixen amb un repte personal on intentam no posar cap peu a terra. Agrupats a les cases de neu, hem reiniciat la pujada baix una lleugera nevada que en arribar al pla de les aritges ja era considerable i començava a cobrir-ho tot.
El vent gèlid, la neu, l’esforç, els amics i un paisatge extraordinari que es mostrava amb la seva cara mes agrest, ens ha fet sentir mes vius que mai, a la fi, allà hem trobat el que cercàvem, la nostra petita aventura de la setmana.
Passat es cargoli, hem començat a davallar i a poc a poc, la neu ha anat desapareixent i en arribar al alzinar ja no quedava cap rastre de la turmenta. Així ens hem dirigit cap a l’estret de son gallard per on hem baixat disfrutant d’aquest camí que mai havia estat en tan bon estat. (Aquí es demostra que el fer populars certs camins, fa que aquets es vagin assentant i es mantinguin nets de pedres i branques.) En arribar a l’ermita ens hem aturat per agafar una mica d’aigua i ja de una tacada hem anat cap a ciutat pels caminois de darrera la cartoixa i son brondo.
A l’esgleieta, els del raiguer han tombat cap a la seva zona, mentre que els palmesanos hem anat cap a ses rotgetes i son Espanyol rodant entre idíl•lics ametllers florits. 69 km i 1500 mt de desnivell.
 PS.
- En Jon Ander, que quan les previsions meteorològiques son dolentes ve amb mes ganes que mai, avui no ha pogut acompanyar-nos, ja que ha estat pare de na NAIA. Enhorabona ¡¡
- En Joan tampoc ha vingut, avui ha decidit sortir amb “el equipo”. Pareix que li agrada  ser un gregari i rodar seguint les ordres que el “jefe de equipo” dona per els “pinganillos”
- En fran, n'anton, en rol i en miky,” no sabe, no contesta”, en torner tenia  competicio de natacio dels seus fills, n'andreu com que es de mel i sucre li perdonam que fugi a mitja volta i en Jeroni continua amb la seva recuperació que esperem sigui el mes breu possible. Ànims ¡¡



8 comentarios:

El Ekipo dijo...

Després de 120km a ses cames, a més de 33km/h, amb molt de vent i pujades a Santueri i Gracia, en Joan va fer estirar el coll a tot al Ekipo amb un atac ple de classe. Així que de gregario res!

hoyos56 dijo...

Aixi m'agrada amb un parell de collons!!!!

hoyos56 dijo...

Bones.
Segons m'han comentat els nostres convidats s'han anat molt satisfets de la seva estada a la nostra illa, han pogut comprovar que els 2000 m de Mallorca no són els de Catalunya, també és veritat que cada un té una manera diferent d'entendre el món del MTB i tots molt respectables, però el que jo tinc clar, com ja hem xerrat moltes vegades, que la bici és un beneït instrument que em permet disfrutar de les sortides per la montanya.jo trobo que cada un ha de fer el que li vingui de gust o pugui encara que el resta no ho entengui, si un pot sortir surt amb el grup, sol, o fins i tot amb l'equip, nosaltres sabem que al final els sectaris ens trobem per aquests camins, anem i venim segons el moment personal de cadascú.

Xerrant de la sortida d'aquest dissabte (gratament sorprès per la velocitat a penjar la crònica) bona sortida com sempre, jo com diu en Torner "jo sortint ja estic content", el que vingui de més, benvingut sigui, una mica de caos amb l'avaria de Biel però després de berenar eliminat una mica de personal, hem fet la part més interessant de la volta pujada al Teix, jo com tinc bo he sortit abans per poder pujar a la "canària" (Transcatalunya) i no com els altres que han pujat a la mallorquina. Pujar tranquil m'ha permès poder disfrutar més de sa resta de sa volta, passat el refugi ha començat a nevar i a bufar vent el tema s'ha posat interessant, algun membre del Raiguer volia començar a baixar ,malament, molt malament, ja, ja, però el nostre membre més combatiu del grup ens ha fet continuar, cosa que al final hem agraït tots. Bé ja no em enrrollo més per a mi una molt bona sortida.

Nogregario dijo...

Sa satisfacció de poder triar i adaptar-te al que tens es diu llibertat. Honor es el tenir respecte pels teus companys.
Gracies Moyos i ''equipo''.
Viva la Secta i el que te vengui en gana.

Becari dijo...

Idò dissabte que vé farà 4 setmanes de s'operació, i segons es metge puc començar a colcar en bicicleta, però reconesc que me fa pal poder agontar aquestes voltes... m'hauré de plantejar un estil tipus "media vuelta", tot i que no m'agradin. Vos seguesc enyorant MOLT!!

andreu dijo...

Bona introducció,un intenta identificarse amb es tipus de ciclista que es i jo crec q cuasi tots em pasat per qualque fase d ses mencionades.Important es compertir aquesta afició a on cada un es lliure d triar com la disfruta, aixó si,en grup molt millor!! Ah! me vaig perdra el millor d sa volta, pero es que.. havia "quedat"...

Anónimo dijo...

comentari del editor
tranquil galera els comentaris d'aquesta crónica son el fuit de la nostra anyorança

Rol dijo...

Esta bien la descripción de los tipos de ciclistas, pero hay tantos como personalidades. Se podría decir que cada uno tiene sus propios motivos y motivaciones, pero hay una en la todos coincidimos pero ninguno sabemos explicarlo: amor por la bici.
Subi hace 2 fines de semana y estaba espectacular, seguro que disfrutasteis.
Me impidió disfrutar de vuestra compañía la salud familiar y una pequeña lesión, todo bien ya.