Tocava tramuntana en un dissabte sant una mica estrany en que el cap de la
gent estava mes en les panades que en la volta, a mes a mes, una part dels
nostres habituals estaven per la volta a Eivissa btt tot i això proposarem una
volta clàssica que consisteix bàsicament en
donar la volta al massís del teix.
Així partirem cap a Valldemosa en sergimediavuelta,
salvador, frenando, bigel, pietro, torner i mapes des de ciutat i a partir de l’esglaieta
en yerar i en micot.
La sortida fou la clàssica
per anar a Valldemosa, carril bici, moli
den terra, camí de la real, son espanyol, ses rotgetes, s’esglaieta i desprès
de s’estret, son brondo que ara es puja nomes aturant a les barreres i per
acabar la cartoixa.
Tot i això en aquest boci ja hem tingut de tot: en
pere ha foradat la i ha estat durant tota la volta amb problemes,
esperant que el líquid arribes a taponar el xap i en torner ha torssat el canvi. Així que a Valldemosa ja
ens han deixat en Torner i com era de suposar en Sergi. En arribar a ses ermites en Salvador com que
tenia presa també ens ha deixat, així que al final hem quedat el nucli dur de
la secta. En arribar a son gallard hem posat el modo silenci i hem entrat a son
Rullan enllaçant els camins que van pel límit de l’alzinar, en arribar a la
baixada dels cingles ens hem trobat un grupet de bikers que pujaven per amunt i
ens demanaven si per on veníem era mes rodador, els hi hem dit que si, però ens
era impossible donar-los els senyals ja
que s’ha de ser iniciat per poder travessar per allà, si no saps molt be les
tresques. Així els hem deixat pujant i suposo que hauran quedat ben farts de
espitjar la bici.
Hem començat la baixada que
Avui estava eixuta i per tant no ha estat tant pestosa com ho es en hivern, que es una autentica pista de
patinatge. En arribar a Deia en comanat uns bons bocatas al forn dels reynes.
En partir, ja era ben tard, així que hem canviat el camí de la font de la
senyora pel de castello i el del raco de barona per la pujada per carretera del
coll.
Via directa per avall hem arribat a s’alqueria on els del raiguer han
tombat cap a casa seva i els pocs que quedàvem hem tornat per Raixa i
passatemps. 72 km i 1500 de desnivell.
3 comentarios:
Si que tens raó que tenies el cap dins les panades ja que jo m'en vaig anar a Deià no a Valldemossa.
Jo vaig tornar per George Sand, nova Valldemossa Mirador i Cami dels Pescadors. Aquell raconet que varem empedrar amb tant d'esment ja hi ha hagut esbaldregs...
Els q varem anar a Eivissa, molt bé! com cada any,ja s'ha convertit amb un clasic anar-hi,veig q x aqui també, un x aqui un x allà....
Publicar un comentario