Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

jueves, 5 de septiembre de 2013

POST ALPS. Dsbt 24 i 31 Agost

Desprès  de 6 dies  en els Alps en els que no varem trobar cap barrera tancada, ningú ens va remugar i  no varem tenir que anar d’amagat per a lloc hem tornat  a la dura realitat de la nostra illa amb la noticia de que volen vendre mes bocins de la nostra terra als especuladors, però tot i això, no aconseguiran desanimar-nos i mentre ens quedi un boci per anar a colcar, ho seguirem fent.

Mola de son Pacs / S’Estaca.
Sortida rutinària des del lloc habitual i a l’hora de sempre: pere, torner, joan, vp, predro, rol i mapes. Amb la intenció de que la primera sortida sabatina no fos molt traumàtica varem decidir  fer una sortida que tingues grans devallades i tiranys aeris. Així varem decidir pujar la mola de son pax  i desprès fer la davallada de ca mado pilla.  Partirem pel clàssics camins de son espanyol per sortir en es muntant i d’alla directes a Esporles. Pujarem a la mola seguint el Gr pel camí del coll de la basseta.
A dalt varem poder comprovar que els camins estaven perfectes i ens dirigirem cap el puig de la bombarda a on desprès de saludar a un grupet dels Maifren  varem poder ratificar que el portellet de la baixada cap al estret ha estat tapiat, així es Mallorca que li farem. Tot i això botarem el marge amb un petit incident del que en Vp en sortí sense majors conseqüències que un bon “susto”. Avall ens reagruparem i partirem per Son Brondo i els camins de la cartoixa fins a Valldemosa. En arribar a Can Molines ja ens tenien preparats els bocatas  així que si haguéssim volgut, haguéssim pogut partir aviat, tot i que hi havia mes xerrera que ganes de colcar. 
Al final, desprès d’aclarir comptes amb la “boulanguera” mallorquina que poc tenia que veure amb la de Bourg d’Oisan, reiniciarem la marxa produint-se una autentica desbandada, ja que tothom partí cap a ciutat menys en Rol que estava de Rodriguez, en Vp que alliberat de les males companyes torna a ser ell i aquest narrador. Partirem fins el hotel i d’allà iniciarem la baixada en la que de nou poguérem comprovar que en aquets moments molts dels  camins de la serra estan amb al terra perfecte. 

Arribats a l’Estaca  quan pistejàvem cap a la carretera de nou ens trobarem a algun maifren. Així inevitablement arribarem a la carretera del port que no queda mes remei que pujar-la. En estar adalt ja ens dirigirem cap els nostres caminois del pla de ses piotes i d’allà a Nova Valldemosa  i mirant de mar. Desprès d’un bocinet per carretera fins la granja agafarem els camins que ens dugueren fins a Son tries on recarregarem aigua i així poguérem arribar fins a Establiments a on deixarem en Vp. Els dos que quedarem com que no teníem presa acabarem en es ferreret prenent unes bones canyes. Bona sortida per retrobar-nos amb la rutina. 72 km i 1600 de desnivell.


Sa Comuna /Son Segui
Darrera sortida d’Agost sense massa inspiració per proposar algun recorregut novedos. Així les coses davant l’apatia generalitzada, decidirem amb en Joan que el “leitmotiv” de la volta seria anar a berenar a un lloc bo, barato i no massa enfora. Aixi va ser com va sortir can Sastre de Biniali, lloc a on aquest narrador no hi havia anat ja que amb la mtb realment ens queda fora de totes les rutes. Però amb aquest condicionant de partida al final dissenyarem una sortida en la que primer pujaríem fins a la comuna i desprès per anar tornat  passaríem per Son Segui.
8,00 Jonanda, els germans mediavuelta ( sergi&borja), pere, rol, fran, bigel, torner, joan, mapes i a partir de Bunyola en yerar.
Sortida per el polígon i camí dels reis a on aquest narrador es va despistar i en lloc de tombar a l’esquerra  prengué cap a la dreta, com les velles someres que nomes saben anar pel camí de sempre. Per rectificar l’errada i recuperar el  traçat inicial tombarem pel camí de la fita i així poder anar als camins dels cavalls des Rafalot i son Amar. Desprès de la pujadeta a Caubet arribarem a Bunyola començant la pujada per la pestosa pista. Poc a poc, el grup es va estirar i es va dividir i no ens agruparem tots fins a dalt del penyal. Iniciarem la baixada per la coma den buscante (cavall mort) a on a mitja baixada en JonAnda va xapar la tija del “sillin”, amb una ruptura que no havia vist mai. 
Es veu que la nova Giant 29 no aguanta el ritme dels raids. Suposem que degué sofrir bastant pel Brasil per que l’equip pogués acabar guanyador. Aprofitem així per donar-los l’en hora bona i ens morim d’enveja mentre veiem el video on es veuen  els paisatges i els llocs per on competiren. 


Amb un sillin per liliputienses arribarem ala carretera a on evidentment en Jon ander ens va deixar i acompanyà als mediavuelta que també abandonaven.
Ja amb gana travessarem Santa Maria i els seus camps de vinyes laberíntics per així arribar a Biniali. Tal com havia previst  en Joan, el lloc no ens  va decebre i es va acomplir   el senyal inequívoc de que allà a on veus  ruteros de maillots de colors desgastats segur que  es bo i barato. Un bon pa amb oli mixto, cocacola arreu (amb “cubitos” i llimona, que tant enyorarem per França ¡¡) i cafè tot per 6 lauros.

Reiniciarem la marxa i com que son Segui ens  queia de tornada no hi va haver mes desercions que les que ja havíem tingut amb els megaboys. Així primer pujarem el puig de Santa Eugenia per l’empinat camí del pinar del senyor que ens va fer treure tots els gasos acumulats  de tanta cocacola i desprès, ja per  pista, el puig de son Segui. Per  anar tornant cap a ciutat,  sortirem de cas garriguer cap a Puntiró i d’allà pels camins àrids de  son Peladi, son mir i son orlandis. 
Allà com  que els bons gnomos no han acabat la seva tasca de neteja i reobertura varem tenir que  anar un boci a la brava, però com que era en lleugera baixada no va fer falta baixar de la bici.  Arribats a la sub estació anàrem a cercar aquesta ciutat oculta i clandestina que conformen les parcel·lacions il·legals de son ametller per poder travessar fins la carretera d’Inca a on ja agafarem els camins de muntanya i son Macià i així arribar a Palma amb 80 km i 1200 mt de desnivell.

1 comentario:

JOSE LUIS dijo...

Por si fuera interesante o de utilidad para ese Grupo o para sus afiliados, tengo publicado el siguiente blog:
http://plantararboles.blogspot.com
Se trata de una manual breve y sencillo para que los amantes del monte y del campo podamos reforestar, casi sobre la marcha, aprovechando las semillas que nos dan las plantas nativas de nuestra propia comarca.

Salud,
Jose Luis Saez Saez