A vegades desprès de setmanes de
preparatius i molta feina de camp es proposa una nova ruta i al final el dia de
la convocatòria nomes apareixen els incondicionals de sempre. Altres vegades es
proposa una ruta pensada en cinc minuts de presa i corrent i s’apunta un munt
de gent. Aquest ha estat el cas d’aquest
cap de setmana en el que desprès d’una proposta anodina es presentaren 18
bikers a la cra de Sóller. La idea era arribar fins Andratx, però tal com va
dir en joan , “Andratx te mal fario” i si a això li afegim sortida pel coll de
sa creu, el caos estava assegurat.
8,25 primera averia sense haver sortit de
palma: vp foradà. Desprès de la pertinent reparació continuarem per madre
Alberta en una espècie d’estampida a on tothom va anar per on volgué o pogué. Al
final, el torrentó genegós de son Suredeta en posà a tots en filera i iniciarem
la pujada en la que de nou el grup es dispersà fins que ens agruparem de nou al
coll. Al iniciar la baixada, uns seguint
l’estela dels habituals rol& fran, es tiraren pel camí vell de Calvià
sortint per benatiga. La resta davallarem una mica per asfalt y en el km 7
tombarem a la dreta per anar a cercar els camins que nosaltres anomenem dels “santeros”
ja que allà, un dia que aquest narrador
anava tot sol, es trobà amb unes espelmes enceses envoltant una estrella de
cinc puntes que guardava un gall escorxat allà al mig.
No se si van ser els
esperits que habiten per allà o la
casualitat, però de nou tinguérem averia, en aquest cas el “sillin” d’en largo,
que sortí volant. La reparació fou tan llarga que per anar fent temps ens anàrem
dividint i subdividint en grups i al final cada un baixà colcant fins Calvià,
es Capdella i sa coma al seu aire. A la fi , al inici del camí de can xina, ens
agruparem tots de nou per així arribar a Andratx a on ens aturarem a berenar al
primer bar que trobarem. Com era de suposar, el varem col·lapsar i tardarem una
hora bona per berenar. Això si, ens sortí a bon preu :5, 5 €: mixto, cocascola
i cafè ( que va ser una mica caòtic ja que ens faltava en Jeroni per comanar-los).
Com darrerament es habitual els homes racing veient que aquest ritme caòtic i
desordenat no anava be per els seus “entrenos” decidiren partir cap a casa i així
ens deixaren en jonanda i en sergi. La resta reiniciarem la marxa pel tirany
que ens deixà prop del coll andritxol que el travessarem per començar la pujada
a la serra de Biniorella, una mica l’objectiu de la volta. En fila ens ficarem
pels divertits tiranys d’aquesta serraladeta a on cada un va anar una mica al seu ritme
fins que ens aturarem a baix de tot per agrupar-nos i adonar-nos que ens
faltava en Raul. Despres d’una bona estona d’espera uns quants decidiren tornar
a pujar per veure si el trobaven, i així va ser. Es veu que va rebre una cridada
de casa i es va quedar despenjat i després es va despistar en algun desviament.
Com que era ja bastant tard, els frissadors començaren a demanar per on es
podien escapar, així els indicarem que el mes sensat era que continuessin amb
el grup fins arribar a la carretera del port a Camp de mar. Així ho feren i a
cala blanca ens acomiadarem d’en fran, en rol, en tibu i en largo.
La resta anàrem agafant els tiranys fins
a camp de mar a on ens trobarem que l’ampliació de l’hotel Dorin ens ha tallat
el camí de sempre cap a Paguera. Tot i això, trobarem un by pas bastant empinat
que ens permeté continuar. De nou els de davant es posaren a tirar i no
aturaren fins arribar a la cra de cala fornells i per tant es passaren els
desviaments cap a la torre des cap Andritxol, que era un dels altres objectius
de la volta. Com que era tard i ja anàvem passadissims d’horari iniciarem el
retorn que el férem pels camins cap a costa de la calma, el torrent de santa
Ponça i son boronat.
Com sempre que venim de la zona d’Andratx, el senyor del
mazó aparegué en els seus amics habituals. Així quedá un grup de rereguarda que
anava acollint els que ens quedàvem despenjats. A Valldurgent es dissolgué la
companyia: en bigel, en pere, n’andreu i en felitx tornaren a casa pel coll de sa creu i en vp,en
raul, n’aldo, en miky, en lluistatu i aquest narrador anàrem pel dels tords.
84 km i 1600 mt de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario