SERRALADA DE CAPDEPERA Dsbt 31 maig

Quan la monotonia comença  i no sabem cap a on anar, convé partir enfora per desembafar una mica. Així ho hem fet i hem partit cap al llevant o com dirien els bunyolins,  per terres del “este”.

8:00 estació de Tren de Manacor, pere, jetroni, vp, bigel, andreu, rol, raul, yerar, joan, anton  i  mapes i a les 8:15 Sergimediavuelta (avui vuelta entera) i Jonanda. Com que aquests son “Pro” i es veu que ahir vespre a la una de la matinada  estaven entrenant per es Teix, els esperem.

Travessem Manacor per na Camela i anem a cercar les antigues vies del tren ara en procés de reconversió en Via verda. Així ens topem a un grupet de bikers que igual que nosaltres decideixen deixar la via verda per anar pels tiranys dels turons  de son Galiana  i que ens acosten a Son Negre. Allà, ja en terres marga fullana, comencem el típic esquera dreta, dreta esquerra de les camades manacorines i així passem a prop de  Son Carrió i arribem a s’Illot. Un poc de passeig marítim i entrem a la punta de son Amer. Amb en Rol al capdavant, ens fiquem pels divertits tiranys fins que arribem a la Torre.

Foto de Rigor i com que som la secta, en lloc d’anar per la pista fàcil, ens tirem pel roquissà de la costa. Com que aquest narrador s’atura a fer algunes fotos, el grup s’escapa i en arribar a sa Coma ja nomes queda n’Anton, que curiosament es l’únic que du el track en actiu ja que no se perquè, els nous GPS darrerament donen errors en els tracks creats.  Així les coses els dos ens dirigim al punt a on altres vegades ens hem aturat a berenar i com era de suposar no hi ha ningú. No se sap molt be perquè la resta havia decidit anar pel carril bici que va cap a la costa quan el nostre proper objectiu era na Penyal. Desprès d’una bona estona de cridades arriba el grup i ens posem a berenar bocata + cocacola de botella: 2, 60 € i els cafès a 50 cts. Això si, menjant al terra els que tenim una mica de vergonya o asseguts als mobles de jardí d’exposició els que passen de tot.

Reiniciem la marxa de pujada cap al camí que volteja na penyal gaudint d’esplèndides vistes sobre la badia . En arribar a la antiga gravera tirem de vials cap el pròxim objectiu, el Puig de Son Corb. Desprès d’una pujada per pista comença la diversió, primer una baixadeta amb corbes peraltades i desprès els divertidíssims tiranys que van voltejant el puig. Però com tot, en aquesta illa limitada,  aviat s’acaba el single track i desemboquem  a una pista que la deixem per entrar al torrent nou.

Al principi un poc envaït per les canyes i desprès, tal com era d’esperar desprès de les pluges d’entre setmana, amb algun bassal considerable. Tot i això , el torrent sorprèn a tots el que no hi havien passat mai, ja que et fica a un paisatge totalment distint al que havíem vist fins aquell moment. 

Arribats a la mar rodem una mica cap a costa dels pins a on ens fiquem pel tiranyet que ens han deixat arran del golf i que serveix per pujar al coll baix o de sant Jordi. En una volta com aquesta en que anàvem provant un poc  tots els tipus de recorreguts que ofereix la nostra illa, ara tocava també la petita ració de bici a bec coll. Nomes han estat 10 minuts pel que tampoc es del tot descabellat fer aquest camí  amb aquest sentit.   Arribats al coll,  per còmoda pista ens tirarem cap a Canyamel a on en Joan i en Jetronic ens abandonen ja que tenen presa. 

Despres de passar pel pont de la zona humida del torrent  anem cap el proper objectiu, el claper dels gegants.  Així tirem per dins la zona verda del pla parcial de Canyamel a on aviat serà visible el darrer gran atemptat contra el paisatge de Mallorca  i que pot acabar com el “algarrobico” d’Almeria,  ja que tot i que possiblement sigui per un error cartogràfic, l’hotel, ara per ara, envaeix  una zona ANEI de màxima protecció. Arribem a la font de sa cala, a on els mes racing han de comprar aigua, ja que no duen camel i nomes duen un bidonet  perque això fa mes  Pro. Comença la darrera pujada i la part mes novedossa de la ruta, que nomes la coneixia n’Anton  que era present durant   les investigacions preliminars.  Així per una ampla pista comencem a pujar i un cop passats les dues trialeres que ens baixarien cap a s’heretat en el vessant interior de la serralada, continuem per un tiranyet de pujada a on els mes escaladors colquen un bon tros.

A la fi arribem al punt mes alt de la volta, al famós  ovni, que no se molt be perquè serveix.  Despres de tanta pista, arriba el moment Rol en un petit “descenso”, una mica radical al principi  però que desprès es tranquil·litza i ens permet divertir-nos una estona. Ens aturem un moment a un mirador natural sobre el  poble i el castell per arribar  devora el cementiri a on ens abandonen en Rol, en Yerar, n’anton i en raul.

Els que quedem seguim fidels al track i arribem fins el  passeig marítim de cala pedruscada, un dels millors passejos arran de mar de Mallorca, ja que  es senzillament un  caminoi de terra compactada per sobre les roques. Arribats a son Moll tombem cap a l’interior per tiranys i pistes fins arribar als peus del Castell. Ara nomes queda tornar fins a Manacor,  la via mes rapida es la via del tren, així que per pistes l’anem a cercar i la trobem al creuament amb la carretera d’Artà a Son Servera.

Ja que tristament no hi passaran trens, nosaltres decidim emular-los  i ens constituïm en  un convoy de ciclistes tirat per les locomotores d’en Vp i en Jonanda  que ens arribem a  posar  a 40 km/h. Així, el que tenia que   ser una tornada tranqui-la , es converteix en un petit infern d’uns 28km. A la fi  arribem a Manacor passades les dues i mitja amb 99 km i 1300 mt de desnivell. 

Una bona volta amb paisatges i recorreguts molt variats i un retorn una mica pestos, però que ens ha servit per reconèixer l’estat de les obres de la via verda per quan l’emprem  en alguns dels seus trams el proper dia 28 de juny en  el nou gran repte sectari de 172 km.
LA TRANSMALLORCA FARO-FARO. 

 Mes fotos.