Tocava tramuntana Nord però sobre tot tocava rodar per la
“far to far” i com que per fer tal proesa necessitarem tots els ajuts,
decidim encomanar-nos a la Mare de Deu
de Lluc i anem fins a la seva morada. Com que el recorregut es preveia molt llarg,
avancem l’hora de partida a les 7:00.
Torner, bigel, jet-roni, salvador,miky, sergiVUELTAENTERA
i mapes partim cap el raiguer pels camins mes al nord es a dir: son macià, son
pizà, es cabàs, sa taulera i Alaró. A Banyols s’incorporen en yerar en raul i
en tibu, en fase de recuperació dels seus múltiples mals. Així agafem de nou el
camí del raiguer fins el desviament de son bonifai i d’allà cap el torrent
d’Aumedrà que el travessem per enfilar cap a l’àrea recreativa de Lloseta. Pim,
pam, pim, pena, el grup avança, Biniamar, sa comuna i en arribar a Biniatzem,
ens topem amb la barrera de sortida tancada. Malauradament aquest camí que te
tots els requisits i indicis per ser públic, ara ja no ho es i tot gracies al
batlle de Mancor que l’ha tret del
catàleg ja que no ha volgut trobar
documentació suficient que acrediti la
seva titularitat i com que per ell, diríem que preval l’ interès
privat per sobre el públic, ara
tenim la barrera tancada. Segurament els
grups que han fet els tracks Mallorca darrerament també la deuen haver trobada tancada
ja que pel que m’han dit els
segueixen enviant cap allà i es que al seu
organitzador, el que li interessa es el marketing i la imatge
i segur que no en te ni la mes remota idea de on es el camí de Biniatzem.
Arribem a Mancor i per carreterona ens
dirigim cap a Caimari. Avui es veu que en yerar no ha aconseguit convèncer a
ningú per pujar per Massanella ja que en tibu, l’altre desestabilitzador
habitual, no està per histories i en Raul no està per pagar peatges. Comencem
la pujada cap a Lluc i el mes picats fan
de les seves mentre la resta ens anem esperant, mes o menys com sempre, a les
distintes barreres. En arribar a cas Gallet, en tibu que ha pujat per asfalt,
ha fet bona feina i ens te taula parada
a la terrasseta a on s’està a la gloria. Allà també ens trobem amb en
Anton que avui volia tornar a les seves arrels hi ha sortit amb els sparrings,
cosa molt lloable però que li costarà un expedient disciplinari tot i tenir com
atenuant el mal rotllo que s’ha pogut
generar per la resposta rància i
excloent d’alguns sectaris envers el
tema dels sparrings i la nova equipació sectaria. Esperem que no s’hagin
enfadat i puguem seguir compartint de tan en tant rutes i histories o que com
n’Anton en un futur s’incorporin de ple en el nostre grup.
Comencem “la grande
bouffe” amb en SergiVUELTAENTERA com a
protagonista principal ja que no atura
d’engolir en tot el temps. Panxa ben plena reomplim camels i bidonets amb
l’aigua i gel que també estan inclosos en el preu (6 lauros) i partim cap el
coll pelat. Optem per anar per les pistes de dins l’alzinar ja que son mes
bones de dur i a mes ames tenen mes ombra. Arribats al coll, en raul i n’Anton
tornen cap a Lluc mentre la resta iniciem la davallada cap a Pollença, uns
agafant tots els tiranys i altres alternant alguns trams del camí de carro
arribem a l’empeltada, ara si, sortint com a Senyors pel famós portell de la
barrera. La veritat es que la baixada pel camí primitiu dins l’alzinar es una
passada, tot i que un diria que està en el límit del permissible, ja que per
aquest narrador els peraltes construïts a qualque revolt son un autèntic
atemptat patrimonial contra la tipologia del camí de ferradura i hauríem de
tenir molt present TOTS ELS BIKERS que allò no es un circuit de descens i que
depèn del nostre comportament el que ens hi deixin passar o no. Com sempre
pagarem justos per pecadors.
Arribem a Pollença
i ens adonem que estem molt enfora de casa així que sense mes dilacions partim
ara ja sense floritures via directa cap a Ciutat per la carretera de sa Pobla i
la carreterona de Campanet. Allà evidentment esquivem el turo de Moscari i
enfilem directes cap a Selva i Lloseta a on en Salvador, que patia molt per no
perdre roda, decideix agafar el tren.
Els que quedem ens aturem a beure al bar del Coco i a comentar els darrers
esdeveniments sectaris mentre en SergiVUELTAENTERA entretén a la cambrera amb
una exhibició del seu cos i de les
ferides de guerra mountainbikeres. Tot i això, hi ha que dir que aquest també
ens sorprèn amb els seus comentaris
assenyats que ens demostra que es un bon tipo.
Reiniciem la marxa a ritmet fins que en jetroni detecta que va punxat.
Ens aturem per inflar una mica, però no serveix de res ja que en arribar a can
franco ens hem d’aturar definitivament a posar càmera. Ara si, sense mes entrebancs arribem a ciutat pels
Caulls i son Macia.
128km i 1300 de denivell
No hay comentarios:
Publicar un comentario