LA CAMPANETA. Dsbt 13 sep

Aquest dies al migdia entre becada i becada, un va sentint els noms del ports mítics de “la vuelta”  i arriba a la conclusió de que el nom d’una bona pujada ha de començar amb “la”,  (la camperona, la farrapona, la cobertoria, la colladona... ) així avui hem decidit fer  “la campaneta”.

8.00 a on sempre 8 sectaris, tots de la vella escola: yerar, bigel, pere, vp, tibu,miky, joan i mapes partim cap a la carretera de Puigpunyent. En arribar al desvio de Calvià s’ens incorpora en Rol alias “copon” . Iniciem la pujada primer per asfalt i després per els nous camins que ja hem incorporat en el nostre repertori. Baixem fins la torrentera i comencem la pujada pels  divertits i durs tiranys que ens deixen ja al coll. Una mica d’asfalt fins  a son Boronat i pista polsegosa fins arribar a la carretera de Palmanova. En el coll dels cucons tombem pels caminois que van a son bugadelles i tal com sospitava aquest narrador, ens trobem amb el que ens temíem.

Una bona reixa ha tancat el camí, com que no era moment d’estudiar possibles alternatives, botem com podem i sortim avall també per un nou portell que en aquest cas estava amb les barreres obertes. Creuen el polígon i la pantera rosa i ens fiquem en el torrent de santa Ponça a on en tibu ha fet la seva segona “tiburonada”. La primera havia estat pujant pels tiranys del coll des tords a on desprès de fer un dels seus atacs ha pres cap el camí incorrecte mentre les seves  suposades víctimes continuaven tranquil·lament pel tirany correcte. La segona  l’hi resultat una mica mes dolorosa, ja que en un nou atac dels seus ha patinat en un dels bassiots del torrent, quedant tot ell i el seu mòbil  ben enfangats. En arribar en es Capdellà , ja teníem en frenando que ens esperava per berenar. Bon pa amb oli, com sempre amb els cafès inclosos i bona  tertúlia.

Ens acomiadem d’en frenando esperant que s’incorpori ja d’una vegada al grup i es deixi de “cuentos i de drons” i den Tibu que fa la seva darrera tiburonada, partint a mitja volta. Quan anem a partir, “copon” en rol se n’adona que la mateixa roda que ens va enredar durant la mini sortida del dimarts, torna a estar foradada. Nova càmera i partim cap el camí de Galatzó que l’abandonem per anar a cercar els caminois de son Claret. Per un error, ens fiquem abans d’hora en els caminois que han senyalitzat els nous propietaris de l’hotel  i fem una bona volta pels rostois d’aquesta finca. No se molt be com acabarà això, però ara per ara, es el millor que ens podia passar. Les cases s’han rehabilitat i els camps de la finca en lloc de convertir-se en un camp de Golf com volia fer el seu antic propietari, el nostre estimat maties khun, estan ben cuidats amb caminois per on es pot passejar tranquil·lament. 

Entrem a Galatzo i “copon” la punyetera roda torna a estar foradada i ara a mes ames la rosca per poder desfer la roda està tan gastada que no hi ha manera de treure-la , així que decidim posar parche a la càmera. Així en anar a inflar en Rol se n’adona que s’ha deixat la bomba en es Capdellà “copon, copon, copon” repara, infla i ens abandona flastomant.

La resta baix un sol de justícia i una calor insuportable tirem cap es Ratxo. En arribar a la barrera de la finca, justament està oberta, així que no ens aturem i iniciem la dura pujada, a on en Bigel amb la seva nova muntura fa un cero, mentre els altres anem agonitzant baix la calor. Gracies a Deu ens aturem un moment a la roca d’en cecilio a on ens fem la foto habitual i la sang pot tornar a circular una mica pel cervell . 

Sortim de la solana i ens fiquem dins l’alzinar  de son Net i per els vials de la urbanització entrem ja a Muntanya. Avui les falgueres i la molsa del camí pareixien mes seques que mai. En arribar a les cases en aturem un moment i podem sentir el renou dels  motors de cotxes del ralli que estan fent en es grau.

Ja tenim  l’excusa perfecta per abandonar, ja que en arribar al coll no podrem continuar per la carretera, així que tirem cap avall, directes cap a son Forteça,  a on per sort, no ens trobem a ningú i no tenim que discutir el que tots  sabem, que aquest es un camí públic i que el propietari de la finca per molta ràbia que li faci  NO  ens pot prohibir el pas. Ja sense mes entrebancs que el de la rodeta del canvi d’aquest narrador que torna a estar gastada i escup la cadena, arribem a Ciutat. Com ja es  habitual ens aturem en es ferreret a prendre unes bones cerveses. De nou el cap se’ns emboteix i aquesta vegada no es per el sol. 72 km i 1100 mt de desnivell.