GALILEA - PUIG DE NA MORISCA - RAFAUBEIX. s10spt

Fatal, així ha sonat el primer assaig general de l’orquestra sectaria. Desprès de varis assajos parcials, avui ha comparegut tothom, érem 15 i un solista convidat. Però com era d’esperar cada un duia un ritme diferent i alguns, a mes a mes, duien els instruments desafinats, així que tot i que hem acabat de tocar tota la simfonia, que per cert era de les senzilles, ha estat un autèntic calvari, amb continues parades: ara per agrupar, ara per arreglar averies, fins hi tot hem tingut enfrontaments amb un “expontaneo” que trobava que la nostra musica espanta la caça. Però que li hem de fer, ja vindran temps millors i sinó sempre podrem “ ir con la musica a otra parte”.
A les 8,15 hem partit es Bini mes 14 :bigel, pietro, Vp, jeroni, miky, jon ander, dani, frenando, joan, cecilio, raul, tia, rol i mapes. Sense encalentir gaire hem començat a tocar, primer a un ritme “andante”, que quan hem tocat terra ja s’ha convertit amb “alegro” per parts d’alguns tot i que altres volien seguir amb “l’andante”. Quan hem arribat a la barrera de son Malferit allò ja era un petit desgavell. Atura i torna començar.

Per la trialereta, “adagio”, però quan ha arribat la primera baixada alguns han decidit anar “alegro vivace” i el que han aconseguit es que em tingut que fer un canvi de partitura deixant de banda la part mes complicada de la peça que era travessar son Vic i son Noguera de Superna. Així que per carretera hem arribat al camí de sa Campaneta. A tot grup, sempre n’hi ha un que arriba tard, aquest avui era en yerar que ens anava per darrera cridant per saber on podia incorporar-se. Reiniciem la pujada i quan la cosa pareixia que començava a anar ens apareixen uns espontaneos. “Todo el mundo al suelo” que traduït amb mallorquí es: On Aneu, aquest camí es privat i això es un vedat de caça i vos podríem ferir” ...

Quasi 20 minuts amb el típic diàleg, de si els excursionistes, de si els xots, de si jo no pas per casa teva, de si els caçadors paguem molts de doblers i vosaltres res...

Si, si, si, teniu tota la raó del mon i no tornarem passar.

Mentre aquells amollaven la seva lletania un anava pensant en que no tenia record d’haver vist a l’entrada el cartell de caça major i per tant no podria assegurar que aquells eren legals o no ja que la caça major en els vedats normals no comença fins l’octubre ( boib nº 86 del 2011).

Suposant que fos vedat major, el que era segur es que no estaven a 50 mt del camí i estaven caçant cabres amb bales. Podríem discutir si el camí es públic o no en aquell tram, però el que es segur es que hi ha dret de pas ja que esta senyalitzat com GR pel Consell i que el tram de sa campaneta al coll d’Estellencs segur que es públic perquè així ho ratifica l’ordenança municipal de usos de camins de Puigpunyent de 27 de gener de 2009, en que diu ben clar que queda prohibit el pas de vehicles a MOTOR en els següent camins públics : Camí vell d’Estellencs (1) Camí de Puigpunyent a Galilea (2) Camí de Puigpunyent a Calvià (3) Camí de Superna (4) Camí de sa Campaneta al coll d’Estellencs (5) Camí vell de Palma (6) Camí de sa Mola Petita/camí de sa Font (8) Camí des grau de Son Martí/camí de Puigpunyent a Capdellà (9)

Però clar un no te mai la certesa de que no s’hagin modificat les ordenances o hi haguí qualque aspecte que no coneix. Així les coses sempre el mes ràpid es donar la raó als locos...

Continuem per amunt i ens tornem a agrupar en el desvio del camí d’Estellencs. Tirem per avall, amb caiguda d’en Jeroni i en el portell de l’alzinar, de nou aturada. En tia havia punxat. En aquell moment apareix en Yerar, encara mes cremat que nosaltres, ja que també s’havia trobat, ell i 4 maifrens, amb els caçadors i a ells ja no els volien deixar passar. De nou “andante” via directe fins a Galilea. Berenem al Bar, ja que el jove de la botiga li fa peresa fer menjar per tanta gent i es perd els 94 euros que ens gastarem. En Largo en Rol i en Jon Ander fugen cap a ciutat. Els altres continuem pel camí vell de Calvià, per una vegada comencem a agafar ritme. “Alegro vivace” fins el torrent de Santa Ponça. Es el moment Yerar que pinxa i desllanta. Els que anàvem davant baixem el torrent “Presto” i devers 10 minuts mes tard els altres ho fan igual com si fos un “cànon”, tot i que estàvem interpretant una simfonia. Desprès d’un amago de deixar-ho tot, reiniciem i per una vegada anem tots agrupadets, ja que allà ningú coneixia la partitura, pugem els tiranys del puig de na morisca i travessem bordejant el golf fins el Toro.

Pugem el camí de Rafaubeix i iniciem “l’espeleo bike”. Almenys allà baix s’està fresquet.Emergim de nou a la superfície i agafem el divertit tirany que ens du de baixada tècnica fins prop del far on no arribem perquè ja anem passadíssims d’hora.

Carretera i cap a ciutat “alegro vivace” amb aturada a la benzinera de sa Porrassa. Menció d’honor al senyor VP, que ja està recuperat de la vertebra operada i a en Cecilio que tot i que està en flames ha aguantat estoicament, com a bon “pestoso” tota la volta.

84 km, 1557 mt de desnivell i una trista mitja de 14,4.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2032532