ORIENT PER TERRA. S3spt.

Desprès de les vacances, viatges i dues sortides de dissabte estranyes pareix que la secta està amb hores baixes. Ja ho diu en Dani “Això es el final de la Secta”.
La del dissabte 20 com bons mallorquins desprès de tornar de terres llunyanes anàrem fins a Lluc. Com que alguns no estàvem aclimatats a la calor de Mallorca desprès de baixar per Massanella, acabarem tornant amb tren. Això es el final de la Secta.
El dissabte següent encara fou pitjor, ja que es va decidir sortir per carretera, amb molt poc èxit de convocatòria i amb una “espantà” per part d’aquest narrador que es trobava fus. Això es el final de la Secta.
Avui tot i els antecedents anteriors hem decidit intentar tornar a la normalitat amb una volta que no fos de les mes llargues i en que no ens anéssim massa lluny ja que les previsions del temps no eren gaire bones.

8,00 primera convocatòria cra Sóller: Sergi, JonAnder, Fran, Joan, Bigel, Rol, Frenando, Pietro i Mapes. Via directa cap a la comuna per son Macià, camí de muntanya i son Pisà. Al segon punt de trobada en el camí des cabas, ningú, ja que en Yerar que tenia que anar allà ens havia cridat que arribava tard i que anéssim fent. Així hem reiniciat la marxa, volíem pujar a sa comuna per sa coma den bustante. Quan han arribat les rampes el grup, que fins aquell moment havia anat compacte, s’ha començat a estirar, ja que els que estàvem mes fluixos hem pagat el ritme que s’havia posat fins aquell moment. Així ha passat el que sol passar, en Fran s’ha perdut . Desprès d’una bona estona esperant-lo l’hem recuperat i quan anàvem a partir, en Bigel ha espanyat la patilla de canvis, mentre reparàvem ha aparegut en Yerar, una mica perjudicat tot i que sabem que està mes fort que en Joan i així ho va demostrar davant en Velo, arribant abans que ell en es gallet, cosa que sap tota Mallorca. Al segon intent de reparació, ho hem aconseguit i hem reiniciat la marxa, mes de mitja hora mes tard. Això es el final de la Secta.
Mentre a dalt els forts s’estaven mullant ja que allà plovia. Agrupats i desprès d’un parell d’intents de variar la ruta hem continuat. Ara ja directes cap al coll des Picó, allà ningú ha esperat i han tirat rectes fins a la carretera d’Orient. Els que anàvem mes enrere, tal com havíem dit a la proposta de ruta escrita en el foro, ens hem desviat cap el camí de ses clavegueres. Desprès de reagrupar-nos per enesima vegada i discutir una mica de perquè no havíem avisat, Això es el final de la Secta. hem tirat per avall. Caiguda d’en Joan que s’ha fet una mica de mal i d‘en Yerar que ha espanyat la maneta de frenar. Es freu, son Palou i a la fi Orient. Bon berenar, per nomes 10 euros. (Una mica car pels preus habituals però baratíssim en comparació amb Suïssa, considerant també que ara els senyors ja no es conformen amb el mixt tradicional i volen llom amb formatge).
Segona part del recorregut, ens enfilem cap el coll d’Orient i el coll del Pi, en arribar a la carretera de les antenes ens agrupem i davallem per l’antic camí de carro que ens deixa avall del coll, amb una mica de confusió per on sortir amb dignitat.
A s’alqueria ens acomiadem d’en Yerar i en Pietro que es van cap el Raiguer i la resta tornem a casa per Raixa i Passatemps. 60 km i 1093 mt. “Això es el final de la Secta".