Volta surrealista.COMUNA TORRENT DES JUEUS S10dic.

Teníem que anar a Sóller via directa però sense estar segurs de que això es podia fer i considerant que els generals: moyos, cecilio i Joan, avui havien anunciat al seva NO Asistencia es va decidir posposar-ho per mes endavant. Així arribarem a divendres i no hi havia res clar, com que en Jeroni havia dit unes quantes vegades que si berenàvem prop ell vendria, aquest narrador proposà anar a can Franco, així podríem pujar a la comuna i per acabar d’omplir tornariem pel torrent des jueus. Es a dir, ens encolomem fins el penyal d’honor i acabem tornant pel passeig marítim de l’arenal. Tal com havia dit surrealista...
Si això li afegim un berenar mogudet amb certes discrepàncies... S’entendrà, perquè començarem 14 i acabarem 7.

8,00 Sergi, Andreu, Felix, Bigel, Rol, Fran, Pietro, Predo, Vp, Miky i Mapes, mes endavant a Bunyola s’afegiran en Frenando i en Largo. Pel mig de la comuna apareixerà en Yerar.
Arribarem a la comuna via passatemps i caubet amb un “parche” a son termes i un intent al principi de tot d’arreglar lo inarreglable de la bici den Torner/Bigel.
Pujada a la comuna, uns a bon ritme, suposo, i altres com podem. Arribem al penyal i agafem el tirany que ens baixa fins a ca es garriguer, d’allà, ens dirigim cap el camí de sa carena del comellar d'en bustante, amb un “conato” de rebel·lió per part dels semirígids o ultralight que troben que es la pitjor baixada.

Tirem per avall, amb qualque aturada per anar descansant braços els que no estem acostumats a aquestes baixades dures. Ningú ja no s’enrrecorda de que en el 2001 aquesta davallada va quedar impossible fins que ens ajuntarem un grapat de santamariers i nosaltres i en pla “matanza de texas” deixarem el camí net. Allò eren bons temps, perquè el balanç d’enguany amb aquest aspecte serà cero.

Ens fiquem pel cabàs (aquí tenim una mica de bo i no passem pena) i ens dirigim cap a Santa Maria a berenar ja una mica afamegats. Acabat el berenar, per cert bo i barato (5€) a la plaça del ajuntament de santa maria (can Franco estava tancat) comença la fuga de personal. Aquí el narrador estava desmotivat i no n’és conscient de qui se’n va i qui queda, evidentment en Sergi mediavuelta i en largo que tenia que ensenyar-mos una baixadeta per son peladí i no se per quins cinc cèntims, ha desaparegut. Abans d’entrar a son Segui passem pel davant d’un pobre senyor que ens mira estorat i segurament no entén que fem per dins casa seva ( segur que això durà conseqüències, de fet l’entrada a Son Segui ha estat tapada amb branques i per tant ens crea encara mes mal rotllo). Pugem per la trialereta fins l’ermita, d’allà sortim per puntiro i així no passem per cas garriguer. La veritat es que aquesta es una zona a evitar en temporada de caça però com que ja eren mes de les dotze, crec que no molestàvem a ningú. Hem de recordar que allò es una finca privada, tot i que haguí sentit dir a neobikers que anaven a la “comuna de Portol”.

Baixada pel camí de sant Jordi, ara amb en miky tirant ja que aquesta narrador havia perdut una mica la colquera i desprès de reparar cadena den bigel travessem cap a la carretera de Manacor, Sant Jordi, Aranjassa i camí de ses barraque. A bon ritme entrem en el torrent des jueus que ens deixa bon gustet de boca i contents als set que quedàvem d’haver complit la ruta inicial amb 86 km i 1381mt.