Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 30 de diciembre de 2011

LA PENULTIMA AMB UN CALA D’ORER PER ESPORLES dj29des11

VP te un convidat de cala d’or i proposa ruta clàssica per Esporles, en miky convida a la participació en aquesta darrera sortida entre setmana i en mapes proposa una lleugera modificació per no anar i tornar pel mateix lloc.
!6,00 un èxit de convocatòria 11 desenfeinats en un horabaixa entre setmana, així no s’aixeca un pais ...
VP, tofol caladorer, miky, becari, andreu, torner, moyos, joandemaria, bigel, pietro i mapes. La real, son espanyol, es muntant i coll den Portell, on ens trobem que han fet net el bosc i la trialera ara es una pista. Esporles i cap el camí de pescadors on n’Andreu es retura a inflar mentre els mes fluixos anem tirant. A dalt ens agrupem i anem fins mirant de mar i d’allà a la trialera d’enllaç cap el camí des correu, ara perfectament ciclable, no tot en aquesta vida a d’anar a pitjor.

Cami de s’arboçar fins el inici del camí del correu, allà en moyos no atura de remugar que vol pujar pel traçat original en lloc d’anar per la pista del costat que es totalment ciclable, tot i que hi ha que botar una reixeta i una barrera. Posem els llums i ens fiquem dins el bosc pel camí restaurat del que ha sortit un magnífic empedrat que ens fa sofrir mes en alguns trams. Arribem a la carretera i allà ja de fosca negre es veu que en bigel segueix pel camí des correu mentre que tots els altres girem per anar cap a la granja. Jo no ho sabia però resultava que en bigel no li funcionava el llum, així que anava a les fosques. Tot i així els pietosos del grup decideixen seguir. Avui ni arribàvem tard, ni plovia ni estàvem en cap situació critica, senzillament tenien frisor i decideixen deixar tirat a un company sense llum i com comprovem desprès sense telèfon enmig de la muntanya. N’Andreu, en Pietro i aquest narrador decidim anar a cercar-lo. El trobem, mes ben dit el sentim, perque no s’el veia gens, que ja anava tornat cap enrrera per intentar trovar-nos , confiant en que l’esperéssim.


Reprenem la marxa i veig com els tres que van en mi “la noche los confunde” i nomes fan que perdre el tirany. Tal com havíem quedat ens agrupem de nou a son tries i d’allà ja cap son malferit. Desprès de la darrera barrera, aquest narrador es trobà que la seva llum ja pareixia una espelmeta i a poc a poc es va quedar enrederit, però com que el grup ja havia demostrat que no l’importa deixar ala gent tirada al mig de la muntanya no es sorpren de que no l’esperin per Sarrià, així que un es posa a disfrutar de la soledat i el silenci del vespre ens els darrers quilometres i passa de llarg per davant del grup que ara ja els hi pareix be esperara establiments. La veritat es que jo duia poc llum però en duia i estava en camins de carro fàcils però lo de deixar en biel, de vespre, sense llum i sense telèfon, tirat per Esporles dona una mica que pensar. 50 km i 860 de desnivell.

3 comentarios:

cecil dijo...

Aqui hay varios temas a tratar 1 El tema de Biel es muy fuerte, yo desde que dejemos tirado a Tia de Valldemossa en los Alpes decidi no dejar nunca jamas y por ningun motivo tirado a nadie a no ser que dicho sujeto disponga de una barrita y una pistola. Volviendo a Bidet creo que tiene los huevos ya bien peludos como para sacarse las castañas del fuego, si yo huviera estado no se huviera quedado solo,seguro, eso es lo que tiene ser dueño de un club de SPARRINGS. Biel deberias elegir mejor tus compis de ruta...
2- El otro tema es lo de modificar rutas para que los lesionados o en baja forma puedan venir: Eso es indignante yo es la primera vez que pasa aqui en la SECTA, yo he montado con grapas en el antebrazo que supuraban,con placas de titanio y tornillos,en los Alpes con un estado de forma deplorable,en pirineos recien salido de un colico nefritico que es lo mas doloroso que he tenido , y ahora me venis con mariconadas de adaptar las rutas y el ritmo,pero esto que es? Un club de mutilados o un parbulario o un club de MTB llamado SECTA... O ya no os acordais de hace unos meses mientras me sacaba el carnet que venia y agonizaba,menos mal que por lo menos pide bien los cafeses....larga vida al becari y sus satelites.......

HE PETAT¡ dijo...

MENSAJE DE ARIAS NAVARRO:

"Españoles (pausa), Biel ha muerto"

Anónimo dijo...

sonrisas y lagrimas
Mapes no me hagas hablar, a ti no te picaba Biel lo que te pico fue quedarte solito en Sarria

Molts D'anys nos vemos en el 2012