LA PENULTIMA AMB UN CALA D’ORER PER ESPORLES dj29des11

VP te un convidat de cala d’or i proposa ruta clàssica per Esporles, en miky convida a la participació en aquesta darrera sortida entre setmana i en mapes proposa una lleugera modificació per no anar i tornar pel mateix lloc.
!6,00 un èxit de convocatòria 11 desenfeinats en un horabaixa entre setmana, així no s’aixeca un pais ...
VP, tofol caladorer, miky, becari, andreu, torner, moyos, joandemaria, bigel, pietro i mapes. La real, son espanyol, es muntant i coll den Portell, on ens trobem que han fet net el bosc i la trialera ara es una pista. Esporles i cap el camí de pescadors on n’Andreu es retura a inflar mentre els mes fluixos anem tirant. A dalt ens agrupem i anem fins mirant de mar i d’allà a la trialera d’enllaç cap el camí des correu, ara perfectament ciclable, no tot en aquesta vida a d’anar a pitjor.

Cami de s’arboçar fins el inici del camí del correu, allà en moyos no atura de remugar que vol pujar pel traçat original en lloc d’anar per la pista del costat que es totalment ciclable, tot i que hi ha que botar una reixeta i una barrera. Posem els llums i ens fiquem dins el bosc pel camí restaurat del que ha sortit un magnífic empedrat que ens fa sofrir mes en alguns trams. Arribem a la carretera i allà ja de fosca negre es veu que en bigel segueix pel camí des correu mentre que tots els altres girem per anar cap a la granja. Jo no ho sabia però resultava que en bigel no li funcionava el llum, així que anava a les fosques. Tot i així els pietosos del grup decideixen seguir. Avui ni arribàvem tard, ni plovia ni estàvem en cap situació critica, senzillament tenien frisor i decideixen deixar tirat a un company sense llum i com comprovem desprès sense telèfon enmig de la muntanya. N’Andreu, en Pietro i aquest narrador decidim anar a cercar-lo. El trobem, mes ben dit el sentim, perque no s’el veia gens, que ja anava tornat cap enrrera per intentar trovar-nos , confiant en que l’esperéssim.

Reprenem la marxa i veig com els tres que van en mi “la noche los confunde” i nomes fan que perdre el tirany. Tal com havíem quedat ens agrupem de nou a son tries i d’allà ja cap son malferit. Desprès de la darrera barrera, aquest narrador es trobà que la seva llum ja pareixia una espelmeta i a poc a poc es va quedar enrederit, però com que el grup ja havia demostrat que no l’importa deixar ala gent tirada al mig de la muntanya no es sorpren de que no l’esperin per Sarrià, així que un es posa a disfrutar de la soledat i el silenci del vespre ens els darrers quilometres i passa de llarg per davant del grup que ara ja els hi pareix be esperara establiments. La veritat es que jo duia poc llum però en duia i estava en camins de carro fàcils però lo de deixar en biel, de vespre, sense llum i sense telèfon, tirat per Esporles dona una mica que pensar. 50 km i 860 de desnivell.