SOLLEREXPRES. Dsb31des

Semidirecte amb destinació a Sóller, per causa de les obres de millora de les vies a Palma l’estació s’ha desplaçat a la benzinera de la carretera de Sóller.
8,00:andreu, bigel, torner, vp, jeroni, miky, joan, pietro, frenando i mapes a les andanes, avui es un dia especial, el darrer de l’any i hi ha que fer qualque cosa una mica sonada.La sortida de ciutat sempre es difícil, hi ha que travessar els polígons de la manera mes digna possible però aviat ja estem pel camí de na cerdana. En tocar el torrent gros ens adonem que avui du aigua. El convoy s’atura en sec i posa la marxa enrere, hi ha que anar pel pont de la carretera. Passat son reus el tren va agafant ritme: es rafalot, son amar, sa coma, caubet fins que arribem a Bunyola, allà s’incorporen els dels raiguer:anton, largo, raul, micot i cecilio.

Passeig per sa fabrica i Barcelona on gafem el camí de son Palouet i d’allà ja via directa a la vall de les taronges. Les calderes bullen, no hi ha que tentar a la sort mes del necessari, maquines a tot gas i en 15 minuts som a la vall de Sóller. Ens agrupem al mirador del pont d’en Borràs on ens trobem un pagès, escopeta en ma, cercant una ovella “descarriada”.

Un poc mes de “Traquele” i agafem el camí del pujol d’en banya. La idea del dia es fer tot un seguit de caminets que no son els que fem habitualment quan anem a Sóller, ara anem a cercar el camí dels montreals. Aquest es una baixada que ni es l’immediata quan vens de ciutat ni quan vens de Deia. En travessar les vies VP rep cridada i te que deixar-nos, així que abandona el tren i espera que passi un especial que el torni el mes aviat possible cap a ciutat, en fran decideix acompanyar-lo.

La baixada no es ningun regal, però al cap i al fi es el que cerquem, amb trams mes o manco tècnics i vistes magnifiques. En arribar a la carretera la maquina necessita carbó així que anem a cercar un bon lloc de “reposta”.

”. El bar de la rodona de Deia esta tancat així que reculem una mica fins el bar de la petanca. La setmana passada aprenguérem la lliçó, abans de aseurer-mos negociem les condicions, tant si es baguet com si es llesca de pa, 3 € per entrepà. Com que avui tot va rodat, per una vegada en la vida, un pic recollits els 5,5 € pel que ens ha sortit el berenar, beguda i cafè inclòs, tenim un superàvit de 12 €. Durant el berenar repassem el que ha estat l’any i parlem de quines previsions i reptes ens posarem pel 2012.

Partim, s’ha fet una mica tard i avui hi ha que arribar d’hora, així que ens dirigim via directa cap el camí vell de balitx que el seguirem fins arribar a la carretera del puig major, allà continuem per asfalt fins el camí nou de balitx que el pujem fins el desviament del caminoi que va a Fornalutx.

Aquest enllaç es un tirany divertit i per molts dels nostres, desconegut. Arribem al creuament de Fornalutx i ens tirem via directa cap a binirrosi intercalant trams empedrats amb trams de pista. En un d’ells, es veu que el convoy s’atura en sec i un dels vagons col·lisiona amb el de davant, no hi ha grans desperfectes i en micot es recupera ràpidament.

Fornalutx, desprès de fer un poc el turista, agafem el camí de binibassi, també divertit i que ens deixa al peu del camí de la capelleta. Travessem Sóller pel caminoi idíl·lic dels rentadors i iniciem la tornada. Cami vell de ciutat i a tota maquina cap a Palma aquesta vegada en nomes 12 minuts ens hem plantat a ses porxeres.

El tren s’atura de nou a Bunyola i ens acomiadem dels raiguers. La resta tornem per Raixa i Passatemps. A les dues estem a Palma, així que ens aturem a un bar proper al la estació de sortida i ens prenem unes bones cervecetes amb tapa inclosa per 1€. a compte del superàvit del berenar.
Molt bona volta que ens ha deixat a tots bon gust de boca per acomiadar l’any. 70 km i 991 km de desnivell.

En frenando que es un home temerós de Deu, ens envià un link d’un vídeo. En qualque moment de la vida es fàcil pensar que la solució mes senzilla es agafar el “llarg tren negre”, però com diu la cançó aquest es un viatge solitari que no du a cap lloc. Nosaltres hem decidit agafar el tren del MTB. Aquest ens ha portat a llocs increïbles que mai haguéssim conegut, es un tren a vegades incòmode, a vegades desagraït, però al final el viatjar amb els amics i disfrutar de la natura ens compensa plenament. Esperem que aquest nou any 2012 agafem tot el que pugem el tren del MTB.