Coll de Mancor o des Pilons. Sb 5 maig

Desprès d’un viatge, l’illa se’ns torna petita i avorrida, però hi ha que continuar, així que com cada dissabte varem sortir. No hi havia gens d’inspiració ni cap “leif motive” especial, així que era divendres i encara no hi havia res fermat. Un parell de cridades i es confirmà l’apatia general. Al final es va decidir que teníem pendent un berenar a Mancor, allà on s’aturen els guay, i també volíem intentar baixar pel camí de ses figueroles, ja que en ppferoz un dia m’havia comentat que ara estava bastant net. No hi havia hagut temps per comprovar-ho, així que aniríem a l’aventura. Ja teníem dos objectius, ara es tractava d’arribar-hi dignament, així que es perfilà un recorregut intentant arribar a Mancor amb el màxim de terra possible.
Aquest dissabte teníem com a convidat en Joan Amorós, es mecànic de Bimont, que com que aquest cap de setmana a les carreres no volien “veiardos”, es va permetre el luxe de perdre un entreno i acompanyar-nos.

8,00 jeroni, torner, moyos, bigel, pietro i mapes partint de ciutat i en yerar, raul i largo a partir des Cabàs. El recorregut, sortida clàssica per son macia, son pizanet i l’enllaç cap en es Cabàs, que ara torna estar ben barrat. A son Torrella, en lloc d’anar per la carretera de sa taulera ens tirem avall a cercar el camí del raiguer fins arribar al camí des puig que ens du fins Banyols i d’allà cap a son Fortesa. A son Llavia ens acostem a les cases per demanar permís per passar i ens trobem una bona teulada de gent berenant. Rient ens diuen que passem, però que no hi ha menjar per tants, així que seguim i els deixem acabar de menjar tranquil•lament.

Can Arabi i de nou camí del raiguer fins agafar els camins que ens duen per sobre de Lloseta que la passem com si res, fins arribar a Biniamar. Allà decidim en lloc d’anar per la comuna, anar pel camí vell, una variant que feia temps que no fèiem tot i que es un corriol mes divertit que les pistes de biniatzem. A la fi arribem a Mancor i al berenar, tot i que l’únic que demana un dels famosos pastissos casolans es en Raul, això si, amb una coca cola cero.

Reiniciem la marxa i cap a Masanella on trobem les barreres obertes i pugem, uns en mes pena que gloria. Coll des pilons i per avall i com que es tard obviem lo de ses figueroles i ens tirem pel camí vell. El convidat pinxa i mentre canvia ens returem, però desprès, tot hom parteix abans que ell i es queda per darrera fins que ens agrupem avall de tot del camí a Caimari. Ara nomes queda tornar pel camí del raiguer. El convidat com que s’ha enfadat perque no l’han esperat, posa ritme Galera i es posà a tirar amb un bon vent en contra, els altres anem aguantant, fins que en Jeroni decideix que ja basta i un bon grapat ens solidaritzem amb ell. Així arribem a can Franco i decidim aturar a prendre un refrigeri.

El convidat  comque suposadament tenia presa, decideix partir, seguit per en Vp, i tal com hem dit, com que tenia presa, decideixen anar cap a Bunyola i passatemps.

La resta desprès de un bon refrigeri amb “patatilles” tornem per es caulls. 100,16 km i 1447 de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2815253