CALOR-EXPRES. Sbd 19 jul

El ciego sol se estrella en las duras aristas de las armas,
llaga de luz los petos y espaldares y flamea en las puntas de las lanzas.
y una voz inflexible grita “¡En marcha!”
El ciego sol, la sed y la fatiga. Por la terrible estepa castellana,
al desierto, con doce de los suyos -polvo, sudor y hierro-, el Cid cabalga.

Ja fa uns quants d’anys que  en VP ens regala amb una bona volta per la zona de Santany que acaba amb un magnífic dinar a casa seva. Així a les 8,00 als voltants del fortí de cala d’or ens hem arreplegat 17 bikers, per sofrir, suar, i rodar per aquesta part de Mallorca.

A la veu de “ En Marcha “ seguim el nostre particular Cid, que implacable ordena iniciar la volta, primer per un poc d’asfalt per anar encalentint fins a Porto Petro. Aixi  en un moment estàvem ja a cala barca trencada i aquest any, sense haver passat ni una sola vegada per la rodona de entrada d’aquest port.  Enguany hem de dir que la volta ha estat, al pareixer d’aquest narrador, perfecte. Molt ben traçada i compensada amb els punts d’avituallament en les llocs i moments adequats, amb els trams mes enrredosos i tècnics al principi i amb una tornada ja mes rapida i sense asfalt amb un darrer tram de tirany de baixada que et deixa bon gust de boca. Això darrer, es una metàfora, perquè realment com han acabat les boques era amb gust de pols, però així es el mountain bike: polvo, sudor i hierro...

Passat cala Barca Trencada, ja ens fiquem de ple dins el parc natural de Mondrago i comença la diversió, aquest any amb la incorporació d’alguns trams nous arran del camí de ses coves del rei, tot un seguit de single tracks molt divertits i ben enllaçats que ens han permès passar per totes les caletes sense fer cap bucle. Passat s’Amarador ens hem trobat un nou caminoi adaptat pels invidents com el de Menut, molt ben fet i que no tenia res a veure amb el següent tram que per dur-nos fins a cala figuera ens ha deixat ben escarritxats. Cala Figuera i el petit laberint per dins els pinarets del costat llevant, ara amb perill, ja que la revisió de les normes urbanístiques de Santanyi, permetran edificar en aquesta zona i si no es va amb molta cura, possiblement desapareixerà una de les postals mes típiques de Mallorca.

A les deu arribem a la part alta de cala figuera i ens aturem a menjar una mica i repostar aigua. Quasi amb la boca plena partim de nou, ara cap a cala Santany, amb un caminoi de sortida baix unes quantes alzines que ens fan enyorar una mica els nostres alzinars de Tramuntana. Cala Llombards on passem per l’escar d’en Joan, la casa de la germana d’en bigel i per ca el company de pesca d’en Vicenç al qual agraïm l’ajut per la pesca que menjarem al final de la volta mentre ens ensenya la coa d’una tonyina que pescà de mes de cent quilos i que guarda com a trofeu. Bordegem es calo des moro i travessem s’Amunia per ficar-nos dins el territori prohibit des Rafal des Porcs. Però avui no passem pena i podem abandonar la zona de domini de costes i passejar per les pistes d’aquesta finca immensa, ja que tenim permís dels marquesos d’Argensola i de “las siete iglesias”. Sortim un moment des rafal per dins s’Avalleta per arribar fins al far de ses Salines, però com que avui això es mes una marxa competitiva que una excursió, no ens aturem ni a fer una miserable foto.

Ja de nou dins els dominis del marquesos ens acostem a les imponents cases per sortir via directa cap a ses Salines. Nou punt d’avituallament en el forn del moli i partim a tot gas deixant penjant al grupet d’en Fèlix & Cia que es veu que estaven entabanats i es que el convidant, des de que va amb “el equipo”, es creu que tot son carreres i no aturava de remugar quan la gent es quedava enrere. Pareix mentida que encara no hagi après que anant a empentes, amb continues aturades per recuperar als perduts, es tarda mes. Si un te molta presa, el millor que pot fer es partir, tal com han fet en Rol i en largo. Bordegem Santany per caminois i ens enfilem fins a Consolació on fem la foto de grup dels que quedàvem en aquell moment. Quan hem davallat la trialera gravosa reapareixen els extraviats però quan anem a reiniciar, en yerar punxa, així que ens aturem de nou.

Com que l’averiat es en yerar els espitosos s’aguanten i esperen , cosa que ja no faran mes a partir d’aquell moment generant el caos dins el grup, que a poc a poc, es va disgregant. S’imposa el “salvese quien pueda” aparaguent el mal rollo entre els que quedaven penjats i la mala consciencia ( per els que en tenen) entre els que tot i poder seguir el ritme veien com anaven quedant els companys tirats per darrera. Gracies a Deu que tenim San Andreu que ha estat capaç de recoirl-los i conduir-los a bon port. A la fi arribem a can Vicenç, banyito, dutxa i bon dinar , per no dir esplèndid i abundant.

Així que no queda mes que agrair al amfitrió el gran esforç que representa tot aquest muntatge. Esperem que l’any que ve puguem repetir TOTS i que no falti ningú.

88 km i 1145 mt de desnivell. en un terreny que al seu punt mes alt no supera els 200mt.