CAP DES PINAR, sabd7 jul

“Buenos dias, soy el teniente ...” y una pesada porta s’obri i ens donà pas al túnel que ens duia cap el cap pinar, un petit paredis.
La visita a aquest lloc era el motiu principal de la volta, però no nomes es tractava d’entrar allà, teníem que fer una volteta pels redols i els condicionants posats eren bastant complicats ja que en bigel, volia que la visita i el banyo fossin al final de l’etapa. Així, era impossible fer un recorregut sense bucles i passar per la talaia.
Com fer uns 50 km per Alcúdia i no començar a fer voltes esquizofrèniques ?

Sortida 8,30 en el parking davall murades vora l’església, tot i que el lloc era bastant evident, n’hi hagué que cercaren llocs mes enrevessats. A la fi quasi a les 8,45 (pietro, fran, jeroni, yerar, bigel. hoyos, andreu, frenando, anton i mapes) començarem a remar. Bordejarem la Nobilíssima i Fidelíssima vil•la d’Alcúdia per anar a cercar el camí de s’hort de moro que ens dugué fins a la zona de punta Manresa amb el seu caminoi arran de mar amb unes vistes inigualables. Com es habitual aquest cami està amb amenaçat  pel nostre amic en Maties que per poc que pogués el tancaria.

Es Barcarès, per desprès enfilar per una carreterona cap al puig de san Martí. Com que teníem que fer kilòmetres aprofitarem per fer una petita volta cap el coll des vermell per desprès ja començar la pujada, ara asfaltada, del puig. Davallarem i de nou una altre volta per dins aquesta petita comuna. Rodant per allà, aquest narrador se n’adonà que havia punxat, mes ben dit, havia fet una petit tall al costat. Amb l’esperança de que es tanques el xap, vaig inflar una mica per arribar fins la cova de san Marti que encara estava tancada, així que no poguérem fer la visita cultural i gaudir de la fresqueta que hi ha allà a dins i que m'ajudà a passar un estiu fresquet ara ja fa molts d’anys, quan m'encomanaren l’aixecament dels plànols de les capelles subterrànies de sant Martí i sant Jordi.

Llac major, bellevue i llac petit i com que la roda seguia perdent aire, decidirem cercar un forn i fer aturada per berenar i mentre reparar, es a dir posar càmera i empastifar-se de líquid per tot. Mitja hora mes tard i ja amb un sol de justícia anàrem a cercar el camí del delme que ens dugué fins la Victòria, on hi entrarem per un dels vials de Bonaire. J a dins la zona comunal ens dirigirem cap el camí del coll baix que aviat l’abandonarem per anar cap el cap de Menorca i fer una altre visita turística.

Grimpant una mica pels tallats arribarem a la cova Tancada on desprès d’una visita xafogosa tornarem enrere per ja dirigir-nos cap el camí de ses fontanelles, única alternativa per creuar d’una costa a l’altre sense tenir que pujar a l’atalaia.Desprès d’empènyer una mica la bici fins el collet iniciarem la baixada mes llarga de tot el dia que ens dugué a la zona del campament.

Com que ja era tard, no enredarem mes i via directe arribarem fins al túnel que ens permeté passar a aquest misteriós reco de Mallorca. Passades les casetes militars, com sempre amb l’aire mig cutre que caracteritza les instal•lacions del nostre exercit, arribarem a una de les magnifiques caletes. Banyo i refrigeri amb unes llaunes gelades que ens havia portat la capitana i senyora del nostre tinent per desprès d’una dutxa refrescant partir de nou ja per asfalt i sense endoiar fins Alcudia. 51 km i 1243 mt de desnivell i el primer banyito de la temporada en un lloc exclusiu.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3066731