No em venia de gust escriure la crònica del dissabte, però
es cert que aquest blog està per contar el nostre dia a dia i deixaria de
ser-ho si ometíem sortides. Així com escrivim lo bo, també contem lo dolent. Així com narrem
les heroïcitats també ho fem amb les misèries...
No obstant, a vegades es millor callar, però aprofitant
que tenim algunes fotografies publicables (la majoria estan mogudes o desenquadrades
) almenys tindrem una referència fotogràfica.
Esperem que algun altre cronista d’aquest blog posi el text
que manca.
I això es el que sentien els que es despistaven o es quedaven despenjats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario