sectamtb: ES RAIGUER, sabat 20M.

“A wonderful day”, potser no haguem fet un recorregut dels mes espectaculars de la serra, ni dels de pujades eternes o baixades fantàstiques, però, quan tornaven cap a casa, ens pareixia que feia moltes hores que colcaven i que havien passat moltes coses, perquè així era realment, aviem fet unes 4 pujades, unes fàcils i curtes i altres amb rampes del 27%, havíem baixat trialeretes, pistes pedregoses, havíem rodat i rodat per terra, camins plans per dins les vinyes,camins per valls recòndites com ses clotes o ses covetes, camins de muntanya per biniamar i sollerich i un bon premi final a la darrera baixada.

Avui érem pocs, Pietro, bihel, joan, Vp i en Mapes, els altres, o tenien carreres demà, o estaven lesionats o tenien obligacions familiars o laborals.Hem partit prest, a les 8,00 del mati, entre brumes, cap a son Macia, desprès hem agafat el camí de muntanya cap a son ametller i per camins hem arribat a la carretera de la comuna de sa cabaneta, des d'allà, el camí de la cimentera per dins les clotes ens mostrava el boci mes ben preservat de Marratxí, de Portol per el camí de n’Olessa hem començat la pujada a l'ermita de son Segui, pistes fantàstiques per dins el pinar, fins arribar a la torre del vigilant i el punt geodèsic (320 mt) des de on hem agafat el tirany de baixada cap a les covetes, una mica esllavissos però molt divertit, desprès pujadeta cap el puig de santa Eugènia (220mt), avui amb unes vistes emboirades de tot el raiguer.

Baixada en línea recta per la màxima pendent cap avall per pista molt herbosa, travessem la carretera de santa Eugènia i pel camí de son mascaro, cap a ses alqueries, sortejant un gran bassal d’aigua.
D’allà per dins les vinyes hem arribat fins a Biniagual, passant abans per davant can Pietro on ens han sortit a camí tota la família. Del llogaret cap a Inca per el camí de can boqueta o vell d’Inca, per després rodejar aquesta ciutat fins al barri de Cristo Rei on ens hem aturat a un forn a pegar una mosegada, hem partit de nou panxa plena directes cap a Biniamar.

Davant teníem el nou objectiu, es penyal gros de Lloseta amb els seus 460 mt, camins de son marimon, i arribem al poble per darrera l’esglesia inacavada, l’atravessam i anam cap a la comuna de biniamar i allà comencen les durissimes rampes de pujada, en Pietro avui estava fi i al igual que a son Segui ha tornat a coronar.

Desprès davallada per es socorrat, no venien es mes “free raiders” i no hem agafat les dreceres del “ descenso”, el camí ja es prou pedregós i tècnic.

Travessem Lloseta i per el camí dels balladors arribem a s’estorell, imponent allà dalt, avui però, ens hem desviat cap a les cases de l’hort, per sortir al camí del clot d’aumadrà. Hi ha que aprofitar ara que podem passar abans que els March, reparcel·lin la finca en tres. Pujant ja cap a tossals, a l’estret, un servidor ha pinxat, primer he inflant però a la barrera de Sollerich, s´ha vist que el millor era posar càmera. Hem reiniciat la pujada cap el collet, per passar pel bar faisan, encara que roman tancat, no deixa de ser una mica subrrealista, però ja m’està be, si hagués estat obert qualque cocacola hagués caigut.

Baixada cap a les cases de Sollerich, imponents com sempre i la mar de contents de que ara ja no posin pegues per passar i “joia en el mon” ens trobem les indicacions del Consell que estan restaurant el vell camí d’Alaró, sempre em feia pena veure com un camí d’aquestes dimensions i qualitat estava desapareguent, be, perdrem el tiranyet mes tècnic que fa uns anys varem netejar per poder passar, però valdrà la pena recuperar un camí com aquest.

Davallem amb totes les barreres ara practicables fins el gual del torrent i el seu magnífic gorg, tot i que estem a març, no ens hem pogut reprimir, en Vp, en bihel i jo ens hem pegat el primer capfico de l’any, estava gelada, però hem sortit com a nous.

Devalladeta cap a Alaró, son Forteza i carretera de Consell per empalmar amb el camí del raiguer pel camí del puig. Camí de sa bomba, es Caulls i son Macià, on s’ha posat ritme carrera. Hem arribat a ciutat una mica passats d’hora, a les tres i mitja, però si llevem els 20 minuts de la meva averia i els 20 del capfico, haguérem arribat quasi com estava previst, a mi des del portal de casa, m’han sortit 102 km i 1350 de desnivell aprox.
Contents d'haver fet bona feina.

A continuacion cronica de joan alas budoll galera: Buena muy buena, tenemos un mecanico de bicis poeta, sabiamos que era de letras pero esta vez se ha superado.

Nuevo horario. Amanecer zona 0 8h a.m. La maquinaria suiza-balear Choppinard & Kransmaier sale rumbo al abismo, las ordenes son claras Mapes esta fuerte , el lo sabe y quiere demostrarlo, Bihel Y Pietro escoltan al Gran Capitán, el tamborilero y el de la bandera nos descolgamos entre tinieblas. Mapes recibe ordenes desde el espacio a su nuevo GPS: Attack, attack!!, no hay tiempo que perder. Hay niebla, mucha niebla Yorkmescister y sus brumas son pequeñeces.

Mapes timón en mano y apretando nos sumerge en los campos donde se crió, cortando pinos a puñetazos y luchando contra “garriguers” Sa cabaneta, Pórtol,... se sigue apretando sin piedad tamborilero y banderín son apaleados constantemente. Se hace penitencia en Son Seguí y monumentos represivos franquistas adulando un Dios, que hoy no existe. Ponemos rumbo a Inca en medio de viñedos y casetas de taxistas. Asombrados se abre a nuestros ojos las posesiones de Pietro, hoy el hombre a batir. Pim pam pim pam la suiza-balear Choppinard & Kransmaier continua bordando el tiempo, a las 11 en Inca. Buenos enlaces y llegamos 5 minutos antes a... Cristo Rey, joder éste nos persigue. 50 km hasta Inca, efectivamente el camino más corto. Engrasamos la maquinaria helvética-balear con viandas y hacia Biniamar al ritmo del tam-tam de Mapes-tarzán, luego contaremos porqué tarzán. Comuna de biniamar, subida de la ... montaña rusa le llamaría yo, sube, sube más, sube mucho ah que no llego, ahhh! bajo -esto está hecho- glubs! sube más noooooo!

La Choppinard & Kransmaier se agarrota un poco y engranajes ,trinquetes y manecillas pierden el compás. La bajada a Lloseta acaba el trabajo de la subida, con el traqueteo hemos encogido 10 centimetros. Subimos hacia s’Estorell el de la bandera (yo) es ametrallado y pierde unos metros, galones y gasolina, la vanguardia sale ilesa. Toca sufrir otra vez, ya no pertenezco a la elite Choppinard & Kransmaier subiendo rumbo Tossals soy abandonado, pistola y Biblia en mano voy subiendo; Oh! Gran Capitán pierde aire por delante (bien te lo mereces, je,je) -bueno yo sigo subiendo- en el desvio de Sollerich vemos… dos guiris bajando con bicis plegables??

Llegamos al Bar Faisan ( tengo que decir que esta ruta estaba hecha sólo para ver este cuchitril, Cexilio lo había visto y MaGPS no podía ser menos). Aforo del bar 145 personas, no cabemos y seguimos la ruta. Los suizos ya han retirado su maquinaria y ahora nos toca seguir sólo con la balear (no cambiaremos nunca). Jornada de puertas abiertas en Sollerich nos animan,a olvidar el “timming”. Llegando al camino antiguo de Alaró ,Magps levita sobre el suelo y le salen estigmas de los pies y manos, canta unos salmos y adora al Consell de Mallorca. Al final bajo s’OLivaret en el remanso del río oimos un grito desgarrador, es él, Greystoke la leyenda de Tarzán existe: Magps se lanza en doble carpado a las bravas aguas, un calapot rabioso amenaza a sus hombres, después de darle muerte lo asamos y recuperamos fuerzas para poner rumbo a casa. Es tarde hemos perdido la guerra del tiempo, a los suizos, pero ha llegado: Es hora de morir.