Mirador de n’Alzamora. Dimarts 2 de Març

Va valer la pena, encara que desprès aquest narrador va estar fent feina fins les 11 del vespre.
Perquè la sortida del dissabte sigui perfecte i els senyorets com en yerard no es queixin, quan es perd el temps investigant , els altres han de fer la feina bruta i així ho férem aquest dimarts.
Dos objectius, un intentar pujar per el talla focs de la base, i l’altre recordar la baixada des del mirador de n’alzamora fins les coves del marbre. Tots dos aconseguits, la pujada es dura i cremes el plat petit, però si un estigues molt fort es podria pujar tota, sinó son uns 5 minuts d’espitjar.

Per arribar-hi, ja que anàvem amb el nostre representant de l’exèrcit, aprofitarem per fer visita turística a les cases de son suredeta i santa Eulàlia, i de passada ensenyar un camí que els altres no ho havien fet, el tirany que ajunta les dues possessions. Desprès del mirador i la investigació, tornada cap a cases per el restaurant, lo seu era baixar per na baiana, però al final tots tirarem per lo fàcil, hi havia presa i no era qüestió de trobar el dels cavalls. ( Qualque dia, si en Maties Kunh, se n’adona que allà no es pot fer negoci hauríem d’acabar les obres publiques que es varen abandonar quan es subhasta el vell polvorí)
Km i desnivell no ho se no vaig posar la contadora.