SERRA DE CANET I ES PAS DE SON NOGUERA DESDE SA GRANJA

Avui no tenia que sortir, però al final els astres s’han alineat i m’ho han permès. Pocs, en Torner, en Ferran i en mapes. Hem sortit d’on sempre, camí des secar, nou camí de son espanyol cap a ses rotgetes i d’aquí per amunt cap a cercar la partió amb son maiol, feia anys que no hi passaven, han arreglat la paret i han posat reixa nova, però hem trobat per on passar, qualque pèrdua per trobar la pista i els enllaços dels distints camins fins que al final no hem pogut baixar per les trialeretes que havíem fet per enllaçar amb el circuit de la carrera del coll d’en portell, un senyor i arbres caiguts ens han fet tirar cap a la carretera, a cercar el camí que du cap el poliesportiu, desprès via directe cap a sa granja, per agafar es camí des pas de sa granja i desviar-nos per el magnífic camí cap a son vic per enllaçar cap es pas de son noguera, com sempre espectacular.

Avui tenia mal de cames, i massa pressió a les rodes, així que he pujat molts de trams a peu, avui no era el meu dia, en Torner s’ha cansat d’esperar, la boira ens ha agafat per la fita i desprès la fosca així que en arribar en es campassos i sobremunt hem tirat via directe cap a ciutat arribant ben de fosca. Però content de que en Fernando haguí tornat, a poc a poc, tots els que han tingut qualque denou aquest hivern tornen a la normalitat. 50 km y 1010 mt de desnivell.