SUPERNA. m22m.

Volta clàssica per a clàssics: es a dir moyos, torner, bigel, fran, miki i mapes. Avui cap convidat o cap nou. Sortida direcció Sarrià pels carrerons d’Establiments i primera enganxada de cadena d’en Moyos, que estarà tot l’horabaixa amb problemes de canvis.

Son Malferit i Son Tries on en fran agafa aigua, a partir d’aquí ja anirem voltejant la fita pels deliciosos camins de la vall de Superna. Primer per la Granja desprès per son Vic i finalment per son Noguera.

L’espectacle del camí dins l’alzinar fa que la pujada es dugui millor. Arribem al zig zag, del pas, on les pulsacions es disparen i així ho comprova en Bigel, amb el seu flamant nou pulsòmetre.

Ens agrupem a la barrera i ara ja pel clàssic camí de la fita cap a Sobremunt, Can Manent i Bunyoli. Allà triem baixar pel tirany, que ara esta en procés de transformació i per a mi, per a mal. Ja que l’han eixamplat i peraltat, per adequar-lo als descenders. M’agradava molt mes quan anaves baixant per aquell túnel de vegetació ombrívola que no ara que quasi te dos metres d’ampla amb fustes per aguantar els peraltes i qualque bony al mig del camí per botar. Això acabarà malament, estàvem guanyant la batalla de que els caminaires ens reconeguéssim com a senderistes, però la transformació que fan del medi aquests pseudobikers no ens ajuda gens. El nostre pas per la muntanya hauria de passar totalment desapercebut. Ens regruem de nou els que han baixat pel camí oficial i els que hem anat pel que abans dèiem trialera. Arribem a ciutat i comencen a caure algunes gotes que ens havien estat amenaçant tot l’horabaixa amb pocs km però de molta qualitat. Un aprecia molt mes un bon plat quan varia de menús, així desprès de la panxada de pistes del dissabte passat no hi ha com un bon recorregut de pura tramuntana.

41 km 950 de desnivell.