SANTANYI O LA CALA D’ORXTREME IV. s16jl.

Tota secta te un seguit de rituals i cerimònies que marquen el calendari dels seus seguidors.
Com que ja estam en plena canícula, aquest dissabte tocava la Cala d’Or xtreme, oficiada pel “ gran maestre VP”.
Com a moltes celebracions tot i que l’acte principal sigui la sortida amb bici, els rituals que la precedeixen i conclouen a vegades agafen major transcendència que l’acte que motiva la trobada. Aquest es el cas que ens ocupa , ja que la colcada sempre acaba amb un dinar de tonyina a la planxa que enguany perquè aquesta fos fresca es va anar a pescar el dia abans.Així, la festa començà el divendres, ben de dematí, quan el gran maestre i 4 elegits capaços d’aguantar dotze hores de navegació: Joan galera, Jeroni el becari, Tibu el caníbal i Tia l’escorxador de Puntirò partiren mar endins, ben lluny, fins que deixaren de veure la costà. Allà, en la solitud del gran blau, iniciaren la folia i el ritual de vida i mort, de lluita amb uns peixos que es resistien a rebre la maçada que els trauria per sempre de la mar, mentre la barca anava deixant una estela de sang al seu darrera. Una cerimònia nomes apte pels iniciats de la que es millor no desvelar tots els detalls.

El gran “Sabat” començà a les vuit del dia següent, però com sempre alguns dels convocats es van extraviar i quasi arriben a misses dites. (Quo vadis, Pietro?). Així amb retràs , s’inicià la marxa amb el gran maestre al davant i els seus seguidors mes incondicionals, com a guàrdia pretoriana al darrera: Joan (tan concentrat que pareixia que amb allò li anava la vida), Jeroni (membre avantatjat i una mica pilota), Moyos (membre veterà amb aquell aire de re-sabut) i Bigel (membre que s’aferra com una paparra al que considera li servirà mes pels seus propòsits). Completaven l’escamot un grapat de mercenaris que anaven mes per lliure: Torner, Pietro, Dani, Cecil, Raul, Fran, Frenando, joandemaria i Mapes. El recorregut fou el tradicional, tot i que enguany s’havia allargat un poc mes en un tram del principi per anar a cercar la capçalera del torrent de Porto Petro i al final per anar fins l’escar de la família Amorós a cala Llombars.

Al mig, es feren totes les estacions d’aquest via crucis singular: Primera estació; Pujada i baixada de Consolació; segona estació, torrent de Porto Petro; tercera estació, far i torre de porto Petro; quarta estació, niu d’ametralladores de cala mondrago... Així , estació darrera estació, cala darrera cala, sense deixar ni un caló ni torrentera del terme, es va acomplir el nostre calvari redemptor.

Com no podia faltar, la Verònica, es presentà a cala Figuera en el supermercat on ja afamegats, descansarem i recarregarem forces per acabar el recorregut que enguany fou de 83 km i 1172 mt de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1859458

Desprès del dolor vingué el goig en forma d’un bon “capfico” (baño para los que no son de aqui) a l’embarcador privat de l’amfitrió que per acabar, ens convidà a dinar a tots els membres de tonyina a la planxa acompanyada amb suculentes salses i demes viandes.
Un any mes agrair tot el dispositiu muntat per en VP en aquesta celebració ja tradicional.