Avui hem reiniciat desprès d’un llarg parèntesis les sortidetes en grup d’entresetmana. Tot i que pel dematí ha caigut una bona ploguda i pareixia que no podríem sortir al final la convocatòria ha estat tot un èxit ja que a les quatre, en el punt de trobada, érem bastants: ANDREU, miky, vp, torner, moyos, joandemaria i mapes.
El recorregut,volta per Esporles proposta del senyor moyos. Pareix que darrerament el tema va d’ermites ja que avui ens ha tocat el camí de ses ermites i davallada pel camí de sa claraboia. Així hem començat per on acabarem dissabte passat, camí de la real cap a son espanyol, sortint aquesta vegada per es muntant. Trialereta des coll den portell i d’allà cap a les rampes infernals amb mes d’un 20% del camí de ses ermites, quasi tots menys alguns han aconseguit pujar-ho tot sense fer peu, però posant peu o no, com diria el nostre buba “la patata se te pone a cien”. Aquest narrador ja hi havia pujat per allà, però havia sortit una mica a les males, avui en moyos ens ha ensenyat una bella i divertida baixadeta cap al poble pel camí de sa claraboia amb unes perspectives inusuals de la vila.
Per acabar “l’entreno” hem pujat el camí dels pescadors, on ha començat a ploure i a fosquejar una mica. Així que via directa cap a la granja i d’allà, ja a les fosques i patinant una mica cap a son tries, son malferit i Sarrià. Nomes ens ha faltat que en arribar a Establiments i deixar al senyor Vp a casa ens hagués ofert una xocolata calenta amb ensaïmades o cremadillos com es de n’Andreu i es que ho hem de reconèixer, aquest jove cada dia guanya punts, avui a part d’encarregar-se d’obrir i tancar barreres ens ha dit que ens mirarà a veure si aconseguim també focus com el seu a bon preu (el d’aquest narrador avui pareixia una llumeta d’oli). Ames ens ha demostrat que te genètica sectaria ja que pel seu conte aquest diumenge va anar a tallar càrritx per alguns caminois d’Esporles.
44km i 700 de desnivell per un dia plujós i fred ja quasi d’hivern.
10 comentarios:
Un nuevo juguete para el niño. Esperemos que no acabe roto como los otros.
La volta pareix que va sortir bé, al matí la cosa pintava lletja, però al final l'horabaixa es va arretglar.
Andreu, "es convidat des convidat" pareix que progressa adequadament,va arrivar al grup sectari després d'uns anys muntant en bicicleta, realitza rutes nocturnes, ens va dur els cafès el dissabte, sap de mecànica i el millor de tot sap fer la pilota molt bé
Tot això suma però el que ell no sap que pot passar-se anys de convidat de convidat, però contínua així Andreu que vas bé, en uns anys pot ser que siguis aspirant a becari.
A mi lo que mas me mosquea es que le pongais el nombre en mayusculas.......Nadie le ha dicho las pruebas de acceso a este grupo cuales son? O me tocara ser el borde yo como siempre. Esta semana conteste aqui en el BLOGGG sobre la salida del sabado y me respondieron que yo tan AGRADABLE como siempre me lo tomare como un cumplido ya que es lo mas bonito que me han dicho en mucho tiempo. Hay van algunas pinceladas de frases e insultos o vegaciones que me han soltado este año: IMBECILLLLL....CAP DE FABAAAAA.....ESO ES TODO JILIPOLLASSSSS...
Camí de sa Carambola? Aquest deu ser nou.
si és el camí que ve just abans des coll de Sa Macaca.
Perdò es el cami de sa claraboia, ho vaig llegir rapidament i vaig deixar volar la imaginacio. Lo de la maca es terminologia de grup, en que quan no sabem un lloc sempre es de la macaca.
Aquest Andreu ha despertat les gelosies.
Es per on varem anar nosaltres el dissabte en sentit contrari, i a l'amo de ses ermites no li va fer molta gràcia.
Realment dins la finca de ses ermites hi estarem molt poc temps ja que en passar el portell tot d'una ja passarem la paret per entrar al cami de davallada.
Me voy al dijous bo PIPOP...pipop
El meu darrer dijous bo va ser fa 28 anys, ja ha plogut, que vagi bé Cecilio.
Publicar un comentario