Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

lunes, 19 de diciembre de 2011

PER FELANITX. S17DS.

Aquest dissabte estàvem en família, no hi havia cap convidat extern excepte n’Andreu, que ja el tenim com un fill adoptiu. Tots els altres érem els de sempre: Yerar 29, micot, cecilio, tia, pietro, fran, vp, bigel, moyos, frenando i mapes. Nomes ens faltaven en Torner que està sense bici i en Joan, que des de que es un yupi de Bimont pareix que ja nomes te temps per vendre bicicletes i picar-se amb els guay.


8,15 estació de Manacor, com sempre en yerar arriba tard y en tià apareix per qualque banda. Avui toca expiar el darrer pecat de la volta a Mallorca, el boci que retallarem des de cala Murada fins a Sant Salvador. Així que engirgolem una volta per terres Felanitxeres amb origen Manacor. Partim pel camí de son moix i desprès girem per encolomar-nos fins a s’ermita.




Quan estem pujant, desprès de que els cans d’un dels xalets que colonitzen la maltractada serra de Llodrà, sentim una veu que comença a desbarrar, “ni puto cas” es veu que no li agrada que passin pel camí de prop de casa seva. Ens reagrupem a l’ermita i iniciem el “descenso” ara ja molt mes elaborat i amb múltiples variants respecte de com el coneguérem en els seus inicis. En Moyos que havia quedat enrederit, suposo que atabalat pels crits d’aquell capdefava i obsessionat en seguir un track que en aquest lloc confés l’havia fet a sentiment, es perd i acaba davallant per asfalt. Son coletes i cap a sa cabana i el camí de plata. Fem el collet per travessar de nou la serra de Llodrà i ens plantem a Son Macià.


Avui en lloc de travessar es Fangar anirem pels camins que el bordegen que personalment els trobo mes divertits. Via directa cap a cala Murada amb un petit error d’uns metres que ens fan anar per la finca equivocada i acabem botant per on no teníem que botar. A cala murada seguim el divertit camí del barranc i desprès ens fiquem en ple paisatge lunar de marina mallorquina cap a s’algar de Portocolom. Afamegats arribem a la placeta del comerç i fem bon servici del forn mentre posem verds als que no han vingut. En mitja horeta estem plens i berenats



Ara toca el mes dur de la volta pujar fins a Santueri i desprès agafar els magnífics tiranys que en duran fins a San Salvador amb dos moments de penitencia i bici a l’esquena cada un d’uns deu minuts.





Reagrupament a dalt del monestir de on davallem pel antic camí recentment restaurat. Personalment ara que estam de lleis turístiques i demes barbaritats urbanístiques, crec que ajuda mes a desestacionalitzar Mallorca els pocs doblers que ha costat això que no donar barra lliure als hotelers.



Calvari on cecilio pinxa i repara mentre els altres coronem. Feina feta tornem per camades fins a Manacor a bona hora just quan el tren ha de partir. 70km i 1350 de desnivell.


3 comentarios:

padre de familia dijo...

No contestaré a tu provocación. Lo que me llenó el sábado viendo a mi hijo disfrutar no lo llenan ni tus salidas de pijama 5***** Ni tus cenas de 5\\\\\
. . . """""

cecil dijo...

Buena ruta, bien elavorada bonitas fotos incluso las de archivo. Como bien dices estavamos casi todos los sectarios, si huviera venido Juan huvieramos hecho una media un poco mas rapida,unos 0.01kmh mas menos. Espero q Moyos este mejorcillo no tenia buena cara al final de etapa, es que los costipados vienen sin avisar,no tiene nada que ver con el encorvamiento de final de etapa ya habitual en Antony. Yo propongo que este finde vayamos otra vez a Felanitx ya le estoy pillando el gustillo jejeje lo digo por que el domingo estuve otra vez por alli. Por cierto nos encontremos con V.P. Que le ha quitado el juguetito al Mapes ( Andreu, hidalgo y rscudero... )

hoyos56 dijo...

ahora ya estoy bien gracias, la verdad que este sabado termine mas encorvado de lo normal