Per Son Servera i Capdepera. s3dc

“Una flor no fa maig ni una gota fa raig”

La setmana passada no varem tenir crònica, ja que el narrador que ho tenia que fer va sofrir un accident laboral, una estella de carboni incrustada al ull. Així no varem poder contar un fet inaudit, teníem  “chica nueva en la oficina, se llama tonina y es divina...”. La qüestió es que tal com hem dit va ser flor d’un dia, perquè ahir ja no va venir, potser el tenir que agafar tren o cotxe i tenir que matinar li va fer mandra. Així que aquest dissabte tornarem a ser els “cabestros” de sempre. Un grup nombrós per cert, ja que érem quinze: mèrit especial a en Jon “Anda” que desprès d’haver sobreviscut al dimoni de Tasmania, (quina enveja poder dir “ aquello era demasiado salvaje, por no haber, no habia ni caminos”). Pues això, que en Jon ha estat l’únic sostenible i amb la santa paciència que ha vingut amb tren fins a Manacor, els altres hem arribat amb cotxe: Cecilio, Raul, Anton, Pietro, Moyos,Torner, Bigel, Vp, Andreu, Galera, Joandemaria, Tia, Frenando i Mapes. Sortim a les 8,30, ja que evidentment el tren no es puntual, no se si en Jon va tenir que fer transbordament, però això d’electrificar nomes fins Inca es una gran avantatge pels de Manacor, que ara, ames a mes, tardaran mes temps ja que han de passejar per l’estació d’Inca.

Camins de sa barraca i des puig de son talent. En un moment estam rodant per un dels indrets mes ben conservats del camp mallorquí, els plans de son Barba, a un li recorden estampes llunyanes de camps de masies per la Garrotxa o la Cerdanya. Anem a bon ritme, en Moyos al davant , aquest narrador pel mig i en Frenando tancant grup. Tots tres amb el gps i el track de la ruta programada (dibuixat amb el wikilock el divendres a les dotze del vespre i carregat en els respectius gps el dissabte a les 6 del matí, però ja se sap: basta guaitar per la finestra i decidir la ruta) i es que per moure un grupet així va beníssim el tema dels GPS. Sant Llorenç que el travessem de manera elegant pel carrer major i directes pel camí vell de son Servera fins pocafarina, on el deixem i ens fiquem pel divertit tirany que ens fa pujar fins el primer collet del dia acompanyats d’unes gotetes d’aigua. Ja va be, així segur que no trobarem cap caçador a l’únic punt que potser conflictiu de tota la volta.

Sortim cap a ses comunes sense tocar el poble i ens dirigim cap a son Pentinat  pel camí que solem emprar per anar cap Artà, ja que ara torna esser impossible anar per les vies del tren, estan totalment blindades amb tanques per tot. Amb les obres la zona de son Catiu pareix que està en guerra, camins tallats, barreres. A la fi, entrem ja dins terres gabellines seguint mes o manco el traçat del torrent de sa farinera, amb el seu moli impressionat i bells racons de ribera. La gana es fa present i ens pega un atac de locura, volem arribar al berenar, que ja l’hem comanat per telèfon a l’únic bar obert de sa font de sa cala, de fet, obrin mes prest per nosaltres. Però primer hi ha que passar la serra de s’heretat, així que arribem a les cases i comencem la pujada, al principi molt divertida seguint els tiranys i esperant no topar amb cap “descender” del que veiem les frenades i al final a peu. A dalt agafem la pista i amb un moment som en es carregador i al bar on hem comanat els 15 mixtos que ja estan preparats. (5 € amb beguda i 6 amb cafè). Al berenar es decideix que el dia 15 per 15 euros es reservi lloc per 15 persones en es Wok del polígon, veurem com acaba el tema...

Ja a dins el track de la volta a Mallorca ens anem cap a Canyamel pel claper des gegant, on n’Andreu te problemes de coberta, mentre esperem, parlem de que possiblement l'avanç mes important pel mountain bike , ni son les dobles, ni les 29, ni els frens de disc. El que fa que un grup de 15 persones vagi rodant sense massa entrebancs, es dur les rodes tubelitzades, si no fos així,ja haguéssim tingut mes de 2 o tres punxades.

Canyamel i el tercer collet, es coll baix. Allà ens agrupem i iniciem la davallada pestosa cap es port verd, el darrer dia que érem allà ja fosquejava i per tant no varem fer tot el que estava programat així que avui toca redimir el pecat i seguir tal com estam fent des de fa mes de 3 cap de setmanes, refent tots els trams que varem retallar de la volta.

 Arribem al port vell i d’allà ens traiem un As de la màniga , ja que ens fiquem per tiranyets fins  el torrent nou o de xiclati. La veritat es que es un espai estrany i ombrívol. Generalment  es fàcil de rodar, però avui, hi ha qualque bassa d’aigua i tot i que podem seguir rodant  l’aigua arriba fins l’eix del pedalier. Sortim a la superfície i arriba el premi del dia, els single track del puig de son corb a la banda de son lluc. El track aquí esta fet una mica a ull i ens crea algun dubte, però la veritat es que tots sortim contents d'allà amb una bona estona per tiranys de terra, puja baixa, baixa puja que et deixen un molt bon gust de boca. Acabem de pujar per la pista al puig i  baixem cap a les cases de son corb. D’allà anem cap el poble de Son Servera que el travessem  i pugem pel carrer major cap a la darrera punta de la jornada, el coll de son Escrivà , d’allà ja rectes per pistes molt gravoses anem fins a son Carrió.

            

Es tard i ja volem tornar aixi que agafem la tranquila pero “pestosa” carretereta fins a Manacor amb les seves rampetes inacabables. A la fi a les 14, 30 arribem contents i amb bon gust de boca, feina feta 75 km i 1200 de desnivell.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2267256